TREBALL - 2ª AVALUACIÓ.
ELS ESPORTS ADAPTATS.
ÍNDEX.
1. Els esports
adaptats.
1.1. Què són?.
1.2. Qui els practiquen?.
1.3. Quins són?
1.4. Organismes d'àmbit nacional que els organitzen i patrocinen.
1.5. Defineix: Adapthlon, Boccia, Futman,
Goalball i Showdown.
MÍNIM DOS FOLIS PUNT 1.
MÍNIM DOS FOLIS PUNT 1.
2. Els Jocs Paralímpics:
2.1. Dates i Sedes on
s'han celebrat.
2.2. Classificacions funcionals.
2.3. Esportistes espanyols més destacats.
MÍNIM DOS FOLIS PUNT 2.
3. Special
Olympics:
3.1. Què son?.
3.2. Breu història.
3.3. Esports seleccionats.
MÍNIM UN FOLI PUNT 3.
4. Bibliografía i Fotos.
ENTREGAR FINS EL DIVENDRES 1 DE MARÇ DE 2013
ESPORTS ADAPTATS:
Introducció
Aquest treball s'ha d'entregar el mes de MARÇ 2013 en la 2ª Avaluació
d'Educació Física no amb cáracter obligatori per a l´asignatura però SI puja
nota en actitud.
Aquest tipus d´esport esta destinat a persones que per les seues
capacitats físiques o mentals no son capaços de jugar en un esport. Aquest
esport no te molta aficció i per mes que hi haja organitzacions que el
promulguen, es un fet
Aquest tipus d'esport no és molt popular. En els col·legis normals no es
practica i per tant no solen tindre molta informació sobre el que realmente és
aquest tipus d'esport.
Esta reconegut que la realització d´un esport ajuda a la integració amb
la societat,l´autoestima, les relacions amb els demés i l´aceptació de la
discapacitat.
s la integració en la societat i la possibilitat de no estar tan
limitats en el nombre d'esports.
Estos tipus d'esports es classifiquen segons el tipus de minusvalidesa
física, cerebral o visual i d'esta manera competixen en igualtat
d'oportunitats.
1. ELS ESPORTS ADAPTATS:
1.1. Què són?.
S'entén per esport adaptat aquella activitat físic esportiva que és
susceptible d'acceptar modificacions per a possibilitar la participació de les
persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.
Es pot considerar que després de la primera i segona guerra mundial i
donat l'elevat nombre de mutilats de guerra és quan es van iniciar els primers
passos en la pràctica d'esports per persones amb les capacitats disminuidse.
És en 1944 quan es comença a utilitzar l'esport com un mitjà més per a
la rehabilitació i en 1960 s'organitzen les primeres paraolimpíades, este
fenomen va ser creixent fins a arribar al nivell actual en què cada dia la
participació de persones discapacitades en l'esport està prou normalitzada i es
practiquen multitud de disciplines a nivells recreatiu i competitiu.
1.2. Qui els
practiquen?
Els practiquen les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o
sensorials. A fi de promoure la seua autosuperació, millorar la seua
autoconfiança, adquirir i millorar les habilitats motores i perfeccionar les
capacitats condicional i coordinatives.
1.3. Quins
són?.
Adapthlon - Atletisme - Automobilisme - Bàdminton - Bàsquet - Boccia
Ciclisme - Escalada - Esquí alpí - Esquí nàutic - Futbol - Futman
Goalball - Golf - Halterofília - Hípica adaptada - Hoquei - Judo
Alpinisme i senderisme - Natació - Orientació - Parapent - Pirena
Rem i piragua - Showdown
- Eslàlom - Submarinisme - Tenis de taula
Tenis en cadira de rodes - Tir amb arc - Tir olímpic - Triatlón
Vela adaptada - Voleibol - Vol sense motor
1.4. Defeneix: Adapthlon, Boccia, Futman, Goalball i Showdown.
1.5. Organismes d´ambit nacional que els
organitzen i patrocinen.
El Comitè Paralímpic Español es va crear en 1995
i des de la seua constitució compta amb la Presidència d'Honor de S.A.R. la
Infanta Donya Elena. En 1998 es va modificar la Llei de l'Esport i es va
reconèixer al Comitè Paralímpic Español amb la mateixa naturalesa i funcions
que les del Comitè Olímpic Español. Aquesta mateixa Llei, al seu torn, va
declarar al Comitè Paralímpic Espanyol entitat d'Utilitat Pública.
Des de la seua creació, el Comitè Paralímpic Español es va configurar com l'òrgan d'unió i coordinació de tot l'esport per a persones amb discapacitat en els àmbits de l'Estat Español, en estreta col·laboració amb el Consell Superior d'Esports.
Formen part del Comitè Paralímpic les federacions poliesportives i *unideportives paralímpiques i les federacions no paralímpiques, que són els qui organitzen tot l'esport de competició en el nostre país i que expliquen, en total, amb més de 13.000 esportistes afiliats.
Les quatre federacions poliesportives, que s'organitzen en funció del tipus de discapacitat, són:
Des de la seua creació, el Comitè Paralímpic Español es va configurar com l'òrgan d'unió i coordinació de tot l'esport per a persones amb discapacitat en els àmbits de l'Estat Español, en estreta col·laboració amb el Consell Superior d'Esports.
Formen part del Comitè Paralímpic les federacions poliesportives i *unideportives paralímpiques i les federacions no paralímpiques, que són els qui organitzen tot l'esport de competició en el nostre país i que expliquen, en total, amb més de 13.000 esportistes afiliats.
Les quatre federacions poliesportives, que s'organitzen en funció del tipus de discapacitat, són:
Federació Espanyola d'Esports per a Cecs (*FEDC)
Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Discapacitat Física (*FEDDF)
Federació Espanyola d'Esports per a Discapacitats Intel·lectuals (*FEDDI)
Federació Espanyola d'Esports de Paralítics Cerebrals (*FEDPC)
També formen part del Comitè Paralímpic Espanyol nou federacions *unideportives que compten amb modalitats paralímpiques, com a conseqüència del procés d'integració dels esports practicats per persones amb discapacitat en el si de les federacions *unideportives, primer a nivell internacional i ara a nivell nacional:
Real Federació Espanyola de Ciclisme (RFEC)
Real Federació *Hípica Espanyola (*RFHE)
Real Federació Espanyola de Piragüisme (*RFEP)
Federació Espanyola de Rem (*FER)
Real Federació Espanyola de Tennis (*RFET)
Real Federació Espanyola de Tennis de Mesa (*RFETM)
Real Federació de Tir amb Arc (*RFETA)
Federació Espanyola de Triatló (*FETRI)
Real Federació Espanyola de Vela (*RFEV)
Les federacions esportives no paralímpiques que compten amb activitat d'alta competició per a persones amb discapacitat són:
Federació Espanyola d'Esports per a Sords (*FEDS)
Així mateix, i reflex del suport institucional que rep, en l'Assemblea General del Comitè Paralímpic Español estan representats els Ministeris d'Educació, Cultura i Esport; de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i d'Afers exteriors i Cooperació, així com el Comitè Olímpic Español i l'Associació Espanyola de Periodistes i Informadors Esportius.
2. Els Jocs Paralímpics:
Els Jocs Paralímpics són un esdeveniment internacional on hi
participen esportistes amb alguna discapacitat física
o sensorial que se celebra cada quatre anys, durant les setmanes posteriors als Jocs
Olímpics, sota els auspicis delComitè Paralímpic
Internacional.
Els primers Jocs Paralímpics d'estiu es van celebrar l'any 1960 a Roma (Itàlia), i
els primer Jocs Paralímpics d'hivern van ser l'any 1976 a Örnsköldsvik (Suècia). Hi
participen atletes amb discapacitat motora, amputacions, ceguesa iparàlisi cerebral. Els que
tenen deficiències mentals, en canvi, participen als Jocs Mundials Special
Olympics.
Història.
Els Jocs Paralímpics tenen com a precedent
una competició esportiva organitzada des de l'any 1948 a Anglaterra per Sir Ludwig Guttmann en la que participaven ex-combatents
de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions a lacolumna
vertebral i que eren a
l'Hospital Stoke Mandeville. Va ser el 1960, any en el que es van celebrar els
Jocs Olímpics de Roma, que es van organitzar els primers Jocs Paralímpics,
oberts a tots els esportistes amb discapacitats físiques, no només als veterans
de guerra.[1][2] A partir de 1976, coincidint amb els
primers Jocs Paralímpics d'hivern, es van incloure altres tipus de
discapacitats.
La participació ha anat creixent en cada edició de manera espectacular,
des dels 400 atletes a Roma l'any 1960 fins als més de 4.200 a Pequín l'any
2008.
Des de la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül (Corea del Sud),
els Jocs Paralímpics es fan a la mateixa ciutat on es realitzen els Jocs
Olímpics.
A més, els Jocs Paralímpics de Londres 2012 han trencat
rècords com els de esportistes (4.280) i països (166), pels 3.951 participants
i 146 nacions presents a Pequín 2008, xifres històriques fins ara.
A la capital britànica també es va batrer la marca de dones participants (1.513), per davant de Pequín 2008 (1.383), Atenes 2004 (1.165), Sidney 2000 (990), Atlanta'96 (790) i Barcelona'92 (700).
A la capital britànica també es va batrer la marca de dones participants (1.513), per davant de Pequín 2008 (1.383), Atenes 2004 (1.165), Sidney 2000 (990), Atlanta'96 (790) i Barcelona'92 (700).
2.1. Dates i Sedes on s'han celebrat.
Estiu
Roma '60 - Tòquio '64 - Tel-Aviv '68 - Heidelberg '72 - Toronto '76
Arnhem '80 - Nova York '84 - Seül '88 - Barcelona '92 - Atlanta '96
Sidney 2000 - Atenes
2004 - Pekín 2008 - Londres 2012
Hivern
Innsbruck '88 - Albertville
'92 - Lillehammer '94 - Nagano '98
Salt Lake City `02 - Torí'06
- Vancouver 2010
3. Special Olympics:
3.1. Què
son?.
3.2. Breu
història.
3.3. Esports
seleccionats.
3.1. Què són?.
Special Olympics és una organització internacional creada per a ajudar
les persones amb minusvalideses psíquiques a desenrotllar la confiança en si mateixes i
les seues habilitats socials per mitjà de l'entrenament i la competició esportiva.
Entre altres activitats, organitza les Olimpíades Especials cada quatre anys a benefici dels xiquets
necessitats.
3.2. Breu
història.
A principis dels 1960s, el Dr. William Freeberg, llavors president del
Departament de Recreació i Educació Exterior en la Universitat Southern
Illinois en Carbondale, Illinois, EE.UU., va treballar amb la Fundació Kennedy
per a desenrotllar tallers d'una setmana per a Directors de recreació en
tot el país. Els tallers es van enfocar en els principis que tots, incloent les
persones amb discapacitat intel·lectual.
Special Olympics va ser fundada per Eunice Kennedy Shriver en 1962
Les primeres Olimpíades Especials Internacionals d'Estiu van ser celebrades a Chicago (Illinois, Estats Units) en 1968 i va comptar amb 1,000 atletes amb discapacitat intel·lectual de 26 estats d'EE.UU. I Canadà en atletisme, hoquei sobre pis i aquàtics.
Les primeres Olimpíades Especials d'hivern es van celebrar al febrer de
1977 en Steamboat Springs (Colorado, Estats Units).
Actualment, Olimpíades Especials és un Moviment global amb més de
2.2 milions d'atletes en 150 països al voltant del món. Seguisca el seu
creixement des de 1962 fins hui en Esdeveniments d'Olimpíades Especials.
En 1988 Special Olympics va ser reconeguda pel Comité Olímpic Internacional (COI), sent així l'única organització esportiva autoritzada pel COI a usar la paraula «olímpic» en nom seu.
Al juny del 2006 es van celebrar els primers Jocs Olímpics Especials
Nacionals nord-americans en la Universitat Estatal d'Iowa, en el que van
participar equips de tots els 50 estats a més del Districte de Columbia.
L'actual president i conseller delegat de Special Olympics és Brosse Pasternack.
20è Aniversari 1992-2012:
Jocs Special Olympics. Barcelona 92 - Vilanova i la Geltrú 12.
De l’11 al 14 d’octubre
De l’11 al 14 d’octubre
Vilanova i la Geltrú va repetir de nou com a seu dels Jocs Special
Olympics. Aquesta vegada van ser més de 1.100 esportistes d’arreu d'Espanya i
Europa participant en les 10 disciplines
esportives diferents.
Fa 20 anys, l’any 1992, un gran grup de persones va creure en un
projecte que apostava pels esportistes amb discapacitat intel·lectual i per un
moviment internacional que els identificava i els representava: Special
Olympics.
Tenien la visió i tenien l’oportunitat: la celebració dels Jocs Olímpics
i Paralímpics a la ciutat de Barcelona. Aquest grup es va posar a treballar per
assolir que els Jocs de Barcelona fossin els Jocs de TOTS, aconseguint
que a la capital catalana se celebressin tots els grans esdeveniments olímpics.
Les 10 disciplines dels
Jocs a Vilanova i la Geltrú (natació, atletisme, bàsquet, futbol, handbol,
hoquei interior, petanca, gimnàstica, vela i tennis).
Els Jocs Special Olympics ofereixen
als esportistes l’oportunitat de desenvolupar les seves aptituds físiques i
l’esperit de superació, gaudint de moments d’alegria i compartint resultats,
habilitats i companyia amb els familiars, amb altres esportistes, voluntaris i
amb la comunitat en general. També és una oportunitat per retrobar les persones
que durant l’any participen en les diferents competicions organitzades tant a
Catalunya com a altres comunitats o països.
4. Bibliografia.