Mestre a casa C.P.Hispanidad Orba


http://mestreacasa.gva.es/web/0300685200

dimecres, 28 de desembre del 2011

FUTBOL EUROCOPA 2012

Campionat d'Europa de futbol 2012

L'Eurocopa de futbol 2012 serà el campionat de futbol de seleccions organitzat per la UEFA durant l'any 2012. El guanyador del torneig serà anomenat campió d'Europa de seleccions. Polònia i Ucraïna acolliràn l'esdeveniment.
Serà el primer gran torneig futbolístic d'ambdós països.
Euro 2012 serà d'Ucraïna , Kíev , Donetsk , Lviv i Kharkiv , així com
quatre ciutats poloneses - Varsòvia , Poznan , Wroclaw i Gdansk.





Classificació per a l'Eurocopa 2012

La classificació per a l'Eurocopa 2012, 50 seleccions nacionals pertanyents a la UEFA van pendre part per a buscar els 14 llocs disponibles per a la fase final, que es jugarà a Polònia i Ucraïna.
Els seleccionats de Polònia i Ucraïna ja estan classificats perquè són els organitzadors.


                                      

El sorteig de la fase de classificació es va realitzar el 7 de febrer del 2010 a Varsòvia, Polònia per a buscar el 14 llocs.

La competició comença l'11 d'agost del 2010 i acaba l'11 d'octubre del 2011.


El 02 de desembre es va fer a Kiev el Sorteig de l'Eurocopa de 2012 d'Ucraïna i Polònia:


GRUPS

A_____________
Polònia - Grècia - Rússia - República Txeca

B_____________
Holanda - Dinamarca - Alemania  - Portugal

C_____________
Espanya  - Itàlia - Irlanda  - Croàcia

D_____________
Ucraïna  - Suècia  - França  - Anglaterra

CALENDARI  EUROCOPA 2012





LLiGUETA

Jornada 01: 08 - 11 de Juny 2012
Jornada 02: 12 - 15 de Juny 2012
Jornada 03: 16 - 19 de Juny 2012

QUARTS DE FINAL

21 de Juny 2012 - 22 de Juny 2012 - 23 de Juny 2012 - 24 de Juny 2012

SEMIFINALS

27 de Juny 2012  - 28 de Juny 2012

FINAL : 01 de Juliol 2012

ESPANYA Campiona d'Europa de futbol 2008

La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.

                                        

La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com a la Roja, la fúria Roja, o als seus inicis com la fúria espanyola, rememorant així el Saqueig d'Anvers, episodi de la història militar espanyola.

Precisament, la selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada per Zamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.

Tot i que entre els anys 50 i 70 no era assídua als Campionats d'Europa i a les Copes del Món, fins al 2006 ha participat a dotze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sudàfrica de l'any 2010 i va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en vuit edicions del Campionats d'Europa, guanyant-ne dos, al 1964 i el 2008 i aconseguint el sots-campionat el 1984. El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA, lideratge que actualment continua i l'11 de juliol de 2010 va guanyar la Copa del Món contra la Selecció de futbol dels Països Baixos.



El Campionat d'Europa de futbol 2008, també conegut com Eurocopa 2008 o Euro 2008, va ser el tretzè Campionat d'Europa de futbol. El torneig es va disputar a Àustria i Suïssa, va començar el 7 de 2008 i va concloure el 29 de juny de 2008 amb la final al Ernst Happel Stadion de Viena. Va ser la segona vegada que el torneig se celebrava a dos països conjuntament. Grècia era la defensora del títol, que havia aconseguit al torneig anterior. La selecció espanyola va guanyar el torneig al vèncer a Alemanya per 1-0 a la final.



dimarts, 27 de desembre del 2011

TREBALL D'EF: ELS JOCS OLÍMPICS.

ELS JOCS OLÍMPICS
Els Anells Olímpics són el símbol principal dels Jocs Olímpics, són cinc anells enlleçats de color blau, negre, vermell, groc i verd; la bandera olímpica consisteix en el símbol dels anells sobre un fons blanc.


Història

L'origen dels Anells Olímpics ve de l'any 1913 quan Pierre de Coubertin, a la Revue Olympique d'agost va informar que aquest sería el símbol utilitzat pel Congrés Olímpic de París.

Es van buscar aquests colors perquè eren els més presents a les banderes de tots el països, simbolitzant la internacionalitat de l'olimpisme. La teoria popular, però, va voler identificar cada anell amb un continent, essent:
·         Negre: Àfrica (pel color de pell de moltes ètnies)
·         Groc: Àsia (ídem)
·         Vermell: Amèrica (ídem)
·         Blau: Europa (símbol tradicional, relacionat amb el Mediterrani, també és el fons de la seva bandera)
·         Verd: Oceania (el continent més verge i natural)

Els anells apareixen a: les medalles olímpiques, la Bandera Olímpica, el marxandatge oficial de cada convocatòria, els emblemes de cada convocatòria I als segells commmemoratius.

Els Jocs Olímpics són un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers setze dies d'un període de quatre anys anomenat Olimpíada.
Iniciats originalment a l'antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la fi del segle XIX. Els primers jocs de l'era moderna s'organitzaren a Atenes el 1896.

Actualment se celebren els Jocs Olímpics d'estiu cada quatre anys en els anys múltiples de quatre, i els Jocs Olímpics d'hivern també cada quatre anys, en els altres anys parells no múltiples de quatre.
Els primers Jocs Olímpics d'hivern es disputaren a Chamonix (França) el 1924.

Jocs Olímpics de l'antiguitat

Els Jocs Olímpics de l'antigor, anomenats amb el nom d'"Olímpics" per celebrar-se a la ciutat d'Olímpia, van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l'antiga Grècia (776 aC - 392 aC.) en honor als déus majors. En ells participaven els atletes, que havien de ser ciutadans i homes, i que s'entrenaven durant anys als gimnasos.
Existeixen moltes llegendes sobre l'origen dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs amb el concepte de l'antiga Grècia de ἐκεχειρία (ekecheiria) o Treva olímpica.
La data de començament dels mateixos serveix com a referència del calendari hel·lènic i es considera que fou l'any 776 aC, encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884 aC i el 704 aC.


                                                           

A partir de llavors els Jocs van prendre ràpidament una major rellevància a l'antiga Grècia, arribant al seu esplendor màxim als segles sisè i cinquè aC. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment religiosa, amb concursos alternats amb sacrificis i cerimònies en honor a Zeus, (que la seva estàtua s'alçava majestuosament a Olímpia) i a Pèlops, heroi diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seva llegendària carrera de carros i en honor al qual es van celebrar. El nombre d'esdeveniments va augmentar fins a vint, i les celebracions es van perllongar durant diversos dies. Les primeres competicions es basaven en carreres a peu, i més tard es van anar introduint la lluita; el pentatló, prova de diversos esdeveniments que incloïa llançament de javelina, llançament de disc i salt de longitud; el pancraci; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com la música, poesia i dansa.
A Olímpia s'hi van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador Teodosi I els va abolir l'any 393 dC en considerar-los un acte religiós pagà (és a dir, no cristià).




Jocs Olímpics de l'era moderna
Els Jocs Olímpics de l'era moderna foren reestablerts per Pierre de Coubertin l'any 1896, si bé anteriorment ja hi havia hagut intents d'impulsar la seva restauració.
L'any 1829 el govern francès i el 1875 el govern alemany iniciaren les excavacions per recuperar les antigues restes de la ciutat d'Olímpia, finalitzant el 1881 completament. Aquesta recuperació provocà durant aquells anys que una sèrie de gent recuperès la idea de tornar a celebrar els Jocs Olímpics com en l'antigor, obert en aquest cas a qualsevol país que volguès participar-hi. Evangelios Zappas fou el primer en formular la idea i entre el 15 de novembre de 1859 es celebraren els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, si bé únicament obert als atletes locals. La idea continuà amb les edicions del 15 de novembre de 1870, i del 18 de maig de 1875 i 1889. Aquesta idea però va fracassar per la manca de suport d'altres països així com per la incapacitat organitzativa de Zappas. A la mort d'aquest va cedir la seva fortuna al renaixement dels Jocs, un fet que succeiria posteriorment de la ma de Pierre de Coubertin.



Sent un cadet militar Coubertin es va quedar impresionat de l'interés dels anglosaxons pels esports. Ell, atret pels treballs d'exploració a Olímpia i pels esforços en va realitzats per Zappas per tal de reflotar els Jocs Olímpics. En aquell moment va començar a treballar per tal de reviure els Jocs, entesos com l'enteniment mundial dels països a través de l'esport. Amb la col·laboració del sacerdot Henri Didon, que va ser l'inspirador del lema llatí "Citius, Altius, Fortius" (en català: "més ràpid, més alt, més fort").
A finals de 1892 va presentar la seva idea a la Unió Esportiva de París, i durant un congrés internacional realtizat en aquesta ciutat sobre l'esport amateur l'any 1894 va aconseguie el suport del Duc d'Esparta, el príncep Eduard del Regne Unit, el príncep Gustau de Suècia, Leopold II de Bèlgica i del govern del Regne Unit. Argentina, Grècia, Espanya, Itàlia, l'Imperi Rus, presents al congrès, també li donaren suport, així com Alemanya i Àustria-Hongria.
Els més entusiastes del projecte decidiren no esperar fins l'any 1900, moment que s'havia considerat apropiat per iniciar el còmput de les noves olimpíades, i van programar l'acte per a l'any 1896 a Atenes, seu dels Jocs Olímpics de l'antigor. En aquell moment es va acordar que els Jocs Olímpics se celebrarien cada quatre anys organitzant-se en seus diferents de tot el món i que s'ecolliria un Comitè Olímpic Internacional (COI) amb plena autoritat per organitzar els Jocs.


El 23 de juny de 1894 es creà el Comitè Olímpic Internacional, amb seu a Lausana (Suïssa), i integrat per representants de 12 països:

                                                          

 

MODALITATS.

Jocs Olímpics d'estiu:

Els Jocs Olímpics d'estiu són anomenats així per diferenciar-los dels Jocs Olímpics d'hivern. Tot i el nom "d'estiu", els Jocs Olímpics no necessàriament s'han de desenvolupar durant aquesta estació de l'any, sinó que depén de la pròpia ciutat organitzadora i del clima en la qual està ubicada.

 

 

Jocs Olímpics d'hivern

Els Jocs Olímpics d'hivern són anomenats així per diferenciar-los dels Jocs Olímpics d'estiu, si bé en ells es practiquen els denominats esports d'hivern.
Aquests van néixer en el Congrés realitzat pel Comitè Olímpic Internacional l'any 1921 a Lausana per tal d'agrupar tots els esports d'hivern que quedaven excloses de la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu per motiu climatològic. Cal aclarir, però, que en les edicions de 1900, 1908 i 1920 ja s'havien inclòs diverses modalitats d'aquests esports d'hivern.


Jocs Paralímpics

L'any 1948, com a precedent dels Jocs Paralímpics, Sir Ludwig Guttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportiva amb ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions en la columna vertebral. El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 celebrats a Roma (Itàlia) es va organitzar una competició esportiva per a atletes discapacitat física, ceguera, amputacions o paràlisi cerebral. L'any 1976 es van realitzar a Suècia els primers Jocs Paralímpics d'hivern.
Des de la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es realitzen a la mateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics.
La participació en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.


Jocs Olímpics de la Joventut

Els Jocs Olímpics de la Joventut foren concebuts per Jacques Rogge durant el 119è Congrés del Comitè Olímpic Internacional (COI), destinats a la població esportista entre 14 i 18 anys.
Els primers Jocs Olímpics d'estiu de la Joventut es realitzaran a Singapur l'any 2010, mentre que l'edició inaugural dels Jocs d'hivern se celebrarà a Innsbruck (Àustria) dos anys més tard. Aquests jocs seran més curts que els altres, així la modalitat d'estiu tindrà una durada de dotze dies, mentre que la modalitat d'hivern durarà nou dies.

Les mascotes als Jocs Olímpics de Londres 2012.

Les mascotes es diuen Wenlock i Mandeville.


Les mascotes es diuen Wenlock i Mandeville.
Wenlock representa als Joc Olímpics i rep el seu nom de Much Wenlock, un poble del segle XIX en el qual es van començar a celebrar els jocs olímpics de l'era moderna. Manderville per la seva banda té el mateix nom de l'hospital on van començar a celebrar-se els Jocs Paralímpics, als quals representarà a Londres 2012. Els grans ulls de tots dos personatges són en realitat càmeres que els permetran “observar i gravar” els moments mes importants de l'esdevenidor esdeveniment. La tercer cosa que comparteixen aquests amics és la insígnia que es troba sobre els seus caps i que fa referència als fars que tot taxi londinenc porta sobre el tendal del vehicle.

Dels detalls específics de cadascun podem destacar que Wenlock (Jocs Olímpics) brilla en 3 tonalitats: daurat, plateado i bronze, fent referència a les tres medalles que es lliuren als participants destacats de les diferents disciplines en les olimpíades. Finalment es pot observar que aquesta mascota usa els cinc cèrcols que representen als continents del món com a polsera. Per la seva banda Manderville (Jocs Paralímpics) és completament aerodinàmic, des del cap amb forma de casc de ciclista, fins a les mans punxegudes que li serviran per tallar la resistència de l'aire. Sembla ser que veloç és l'adjectiu que millor descriu a aquesta mascota, ja que a més podem observar un rellotge amb cronòmetre a la seva mà dreta.


Jocs Olímpics d'estiu de 2012

Jocs Olímpics d'estiu de 2012
Els Jocs Olímpics d'estiu de 2012, oficialment Jocs de la XXX Olimpíada, tindran lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost de 2012 a la ciutat de Londres (Regne Unit).
Londres serà la primera ciutat a ser amfitriona de les Olimpíades tres vegades, ja que també va organitzar els Jocs Olímpics dels anys 1908 i 1948.

 

ESPORTS.

Cerimònies: Obertura 27 de juliol de 2012 i Clausura 12 d'agost de 2012.
Esdeveniments: 302 en 26 esports.
Un total de 26 esports i 302 esdeveniments es realitzaran als Jocs. El beisbol i el softbol deixen de ser presents en el programa oficial dels Jocs Olímpics, alhora que s'incorpora la competició femenina en la boxa.
Als Jocs de Londres 2012 no hi va cap esport de demostració.



dilluns, 26 de desembre del 2011

REGLES DEL VOLEIBOL

VOLEIBOL

1. -Referència històrica.

L'estatunidenc William G. Morgan, professor d'Educació Física, va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette que més tard es va canviar pel nom de voleibol. La Federació Internacional de Voleibol es va fundar el 1947, i els Campionats del Món van començar el 1952. El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964 a les Olimpíades de Tòquio.


L’any 1895 William G. Morgan va crear un esport pensant en els executius que no podien practicar un esport gaire mogut degut a la seva edat. Es jugava amb la cambra d’una pilota de bàsquet. Podien jugar de 10 a 15 jugadors per equip. Aquest esport fou divulgat per els missioners i pels soldats americans durant la 1ª Guerra Mundial. Però els japonesos foren els qui implantaren les novetats que han quedat actualment en el voleibol.


1944 es crea el primer reglament espanyol de “balon volea.”
1947 es crea la 1ª federació internacional de voleibol.
1949 s’inclou en la federació d’handbol (balonmano).
1950 s’inclou en la federació de bàsquet.
1951 primer campionat espanyol (el guanya l’equip dels bombers).
1954 apareix la federació espanyola de Voleibol.
1964 (TOKIO) es converteix en esport olímpic.
1968 es canvia el nom a federació espanyola de voleibol.
1. El terreny de joc.
Cada camp és un quadrat de  9 metres de costat. La línia que separa la defensa de l’atac està situada a una distància de 3 metres de la xarxa.


2. El reglament.
La competició pot ser masculina o femenina.
La xarxa té una alçada de 2.43 m , per als nois, i de 2.24 m , per a les noies. L’alçada és inferior per a les categories de menor edat.


L’objectiu del joc es que la pilota toque el terra de l’equip contrari, o que l’equip contrari envie la pilota fora dels límits del terreny de joc.
 Les principals regles del joc de voleibol són les següents:
· Cada equip ha d’estar format, al menys, per 6 jugadors de camp.
· La pilota ha de ser colpejada amb qualsevol part del cos.
· La pilota no pot set retinguda o acompanyada.
· Una persona no pot tocar la pilota dues vegades de forma consecutiva. Si que ho pot fer de manera alterna (si la toca abans un company).
· Cada equip té dret a colpejar la pilota un màxim de 3 vegades. El bloqueig no compta com a cop. Per tant, una persona que acaba de bloquejar una pilota, pot tornar a tocar-la.
· La pilota no pot ser colpejada dins del cap contrari (és a dir, més enllà d’un pla perpendicular que sigui continuació de la xarxa).
· La pilota sí pot ser bloquejada dins del camp contrari (recorda que el bloqueig, ben executat, no és un cop) a condició de què no interrompa una jugada de l’equip contrari.
· Un jugador no pot tocar mai la xarxa directament mentre participa en la jugada.
· La pilota sí que pot tocar la xarxa, tant en el moment de la sacada com durant el decurs del joc.
· Els jugadors poden sortir fora del terreny de joc per a intentar recuperar la pilota i enviar-la per sobre de la xarxa a l’altre terreny de joc. La pilota ha de passar, però, entre dues varetes perpendiculars al terra que hi ha als extrems de la xarxa.
· Pel que fa a la puntuació, el partit el guanya l’equip que primer guanya 3 jocs (o sets). Cada joc es disputa a 25 punts, però s’ha de guanyar amb una diferència de dos punts. El 5è joc es disputa a 15 punts (també s’ha de guanyar amb una diferència de dos punts). En aquest darrer joc, quan un dels dos equips arriba als 8 punts, es produeix un intercanvi de camp mantenint els jugadors les seves posicions.
· Si l’equip que fa la sacada guanya també la jugada, s’anota un punt i continua sacant. guanya el punt en disputa també té dret a fer la següent sacada. Si l’equip que rep és qui guanya la jugada, aleshores s’anota un punt i fa la següent sacada. Abans, però, els seus jugadors han de rotar en el sentit de les agulles del rellotge avançant una posició. Si l’equip incompleix aquesta norma, i l’àrbitre se n’adona, marcarà falta.
· L’ordre de rotació s’ha de mantenir al llarg d’un joc. Cada vegada que comença un joc, els jugadors poden adoptar la distribució que vulguin.
· Una pilota toca el camp (és “dins”) quan la petjada que deixa està dins del camp (això inclou les línies de delimitació). Una pilota toca fora del camp (és “fora”) quan la petjada que deixa està fora del camp (és a dir, més enllà de les línies de delimitació).
· La pilota que ha estat posada en joc no pot ser bloquejada ni colpejada  més amunt de l’alçada de la xarxa dins la zona d’atac.
  
                                                                     

3. La tècnica dels cops bàsics.
Els cops més importants del voleibol són cinc:
la sacada o servei,  la recepció,  el cop de dits,  la rematada i el bloqueig.
3.1. La sacada o servei.
La persona que fa la sacada pot situar-se en qualsevol posició més enllà de la línia de fons del seu camp.
La persona que fa la sacada no pot trepitjar ni la línia ni l’interior del seu camp fins que la pilota hagi travessat la xarxa.

Les maneres més habituals d’executar la sacada són 2: sacada per baix i la de tennis.
 


 

3.2. La recepció.
Es tracta d’un cop amb els avantbraços. Té dues funcions: aturar la pilota després del servei de l’equip contrari i enviar-la al nostre passador.

 












3.3. El cop de dits.
Es tracta d’un cop la finalitat del qual és passar la pilota perquè una altra persona remate. La separació entre els polzes i entre els índexs ha de ser semblant.
El contacte amb la pilota es produeix amb el polze i els dos o tres dits següents, amb la pilota per damunt nostre i una mica avançada.



3.4. La rematada.
Es tracta d’un cop que es dona amb tota la mà. El contacte amb la pilota és sempre per damunt de la xarxa i en direcció al terra del camp contrari. D’aquí bé la necessitat de què els rematadors i rematadores siguen alts i amb bona capacitat de salt.











3.5. El bloqueig.
El bloqueig és una pantalla que es fa amb els braços per tal d’impedir que la pilota passi al nostre camp. El bloqueig no és un cop, no podem impulsar la pilota. La pilota només pot rebotar en els nostres braços o mans.  Precisament perquè el bloqueig no és un cop,  és legal fer-lo dins del camp contrari. Només hi ha una condició: que l’equip contrari hagi finalitat la seva jugada.
En el bloqueig poden participar un, dos o tres jugadors. Quants més jugadors hi participin, més probabilitat hi ha de què la pilota no passi, però, si passa, quants mes jugadors participin en el bloqueig menys jugadors hi ha per defensar la pilota que ha passat.

 







4. La col·locació dels jugadors.
Hi ha moltes maneres de col·locar-se els jugadors d’un equip en funció dels diferents sistemes d’atac i de defensa. La manera més senzilla és la que teniu en la figura del costat: 3 persones al davant i 3 al darrera.
La responsabilitat de rebre la pilotes és dels jugadors del darrera. És un error freqüent  que els jugadors del davant facen intenció de tocar la pilota després del servei.
Les posicions dels jugadors es numeren de l’1 al 6 per tal de facilitar la comunicació entre els entrenadors i els jugadors. Quan aquest equip recuperi la sacada, es produirà una rotació i traurà el jugador que, abans de la rotació, estava en la posició 2.


5. Quin és l’ordre lògic d’una jugada?
En una bona jugada podem observar la seqüència següent:
Recepció: la realitzen els defenses. Normalment s’usa la passada d’avantbraç, si bé a vegades també utilitzem la passada de dits. Cal passar la pilota al col·locador.
Col·locació: la realitza el col·locador mitjançant el toc de dits, per enviar-la al rematador.
Rematada: la fan els rematadors.
 
Funcions dels jugadors segons la seva zona: (per ordre de preferència)
-zona 1: recepció, defensa en recolzament, defensa ,servei.
-zona 2: recepció, atac, defensa en recolzament i defensa
-zona 3: col·locació i defensa en recolzament
-zona 4: recepció, atac, defensa en recolzament i defensa
-zona 5: recepció, defensa en recolzament i defensa
-zona 6: recepció, defensa en recolzament i defensa

FALTES EN UNA JUGADA.
     · 3 tocs per equip: l’equip té dret a un màxim de tres tocs de pilota per enviar-la al camp contrari. El toc de bloqueig no compta.
· 2 tocs per jugador: cap jugador no pot tocar dues vegades seguides la pilota, excepte si la primera és el bloqueig
· Tocar la xarxa: està prohibit tocar qualsevol part de la xarxa
·  Invasió de l’espai contrari: està prohibit ultrapassar l’espai del camp contrari amb qualsevol part del cos, excepte en la consecució del bloqueig
ROTACIÓ: cada vegada que es recupera el servei, l’equip ha de fer una rotació, que consisteix en el desplaçament de tots els jugadors a la següent posició, en el sentit de les agulles del rellotge. El jugador que es situa a la posició 1 és el que fa el servei.