Mestre a casa C.P.Hispanidad Orba


http://mestreacasa.gva.es/web/0300685200

divendres, 13 de desembre del 2013


Treball voluntari 2ªAVALUACIÓ ESO: 

ELS PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT

2ª AVALUACIÓ. E.F. GENER – MARÇ 2014

1). REGLES DEL VOLEIBOL.

2). REGLES – HISTÒRIA DEL FUTBOL

La Copa Mundial de la FIFA Brasil 2014 serà la XX edició de la Copa Mundial de Futbol . 
Aquesta versió del torneig es realitzarà en Brasil entre el 12 juny i el juliol 13 de 2014 


Treball voluntari alumnes ESO:
ELS PRINCIPIDLENTRENAMENT

Entrega del Treball:

dilluns 24 de febrer al dijous 27 de febrer de 2014. 


ELS PRINCIPIDLENTRENAMENT


ÍNDEX:

1.  Els Principis dentrenament.

1.1. Principi de l’individualització

1.2. Principi de la progressió.

2.  Components de l’entrenament

3.  Lentrenament de les Qualitats Físiques.

3.1. Entrenament de la Resistència.

3.2. Entrenament de la Velocitat.

3.3. Entrenament de la Flexibilitat.

3.4. Entrenament de la Força.

3.5. Evolució de les Qualitats Físiques amb l’edat

4.  Mètodes dentrenament de les Q.F.B.

4.1. Mètodes dentrenament de la resistència

4.2. Mètodes dentrenament de la força

4.3. Mètodes dentrenament de la flexibilitat

4.4. Mètodes dentrenament de la velocitat



5. Bibliografía. Opinió Personal. Fotos.


. NOTA: Per cada apartat del treball, cal escriure un full mínim per davant i per darrere amb bolígraf blau o negre. Les fotografíes que inclogueu, ho feu en un full directament al final del treball.

.Informació: 
* Portada ( Nom del Treball "Els principis de l'entrenament) - 1 full.
* Índex: Punts del treball - 1 full.
*  Punt 1.  Els Principis dentrenament. Mínim 1 full.
*  Punt 2.  Components de l’entrenament. Mínim 1 full.
*  Punt 3.  Lentrenament de les Qualitats FísiquesMínim 1 full.
*  Punt 4.  Mètodes dentrenament de les Q.F.B. Mínim 1 full.
*  Punt 5. Bibliografía.Opinió Personal.Fotos.Mínim 1 full.



TERCER CICLE: 5è i 6è de Primària. 

SEGONA AVALUACIÓ


.1) Què és l’atletisme? Història. 
     A on es practica l'atletisme?

.2) Diferents modalitats o especialitats. Esquema.

.3) Curses:
      3.1)De Marxa Atlètica.
      3.2)De correr: Velocitat. Mig Fons. Fons. Relleus. Tanques/Obstacles.

.4) Salts:
      4.1) Horitzontals: Llargada. Triple.
      4.2) Verticals: Alçada. Perxa.

.5) Proves Combinades:
          5.1)      Homens: 10 proves. Decatló.
          5.2)      Dones: 7 proves. Heptaló.

.6) Llançaments:
         6.1)      Pes.
         6.2)      Javelina
         6.3)      Disc
         6.4)      Martell


.7) Opinió personal. Fotos.

Entrega de treball: 
  dimarts 4 i 6 de març 2014.

. NOTA: Per cada apartat del treball, cal escriure un full mínim per davant i per darrere amb bolígraf blau o negre. Les fotografíes que inclogueu, ho feu en un full directament al final del treball.

. INFORMACIÓ:
  Orba  13 de desembre de 2013.   .
  Una salutació.  Carles Siscar (Mestre d'EF).   

  

EDUCACIÓ FÍSICA: L’ATLETISME. 13/14.

L'atletisme és un esport que consisteix en la realització de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llançaments) i proves combinades (heptatló i decatló) reglamentats per l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme, (IAAF per les seves sigles en anglès).

El mot atletisme prové de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competència, combat o similars.

L'atletisme és un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment, tant en l'àmbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els nivells. La simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva pràctica expliquen en part aquest èxit. Els primers vestigis de concursos atlètics es remunten a civilitzacions antigues.

Els Jocs Olímpics són la prova internacional més coneguda. Se celebren cada quatre anys des de 1896 i l'atletisme és la disciplina més important en ells. Des de 1982, la IAAF és l'organisme encarregat de la reglamentació, i va crear normes per finalitzar amb el període amateur de la disciplina. El primer Campionat del Món d'Atletisme es va organitzar en 1983 i tenen lloc cada dos anys des de 1991.

Principals proves de l'atletisme

Velocitat: 60 m | 100 m | 200 m | 400 m ".."



 INFORMACIÓ - APUNTS D’ATLETISME.

1.Introducció.  

L’atletisme és considera l’esport més antic del planeta. Hi ha diverses teories que apunten a l’any 880 aC com a data d’inici de l’esport però la teoria més acceptada és la del 776 aC perquè són els primers jocs dels quals s’han trobat escriptures que ho demostren.
Estadi d‘ Olimpia els atletes començaven als 12 anys l’entrament i la preparació física a la pista. A més hi havia proves diferents a les actuals, per exemple s’hi contemplava la lluita, boxa, pancraci (una combinació de les dues anteriors), carreres de quàdriques… d’altra banda ja es disputaven moltes altres proves com els llançaments de disc i javelina, curses de velocitat, salt de llargada….

Amb l’arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent interès. L’any 394 dC l’emperador romà Teodosi I el Gran els va abolir perquè eren considerats pagans.

Fins a mitjans del segle XIX no es van reprendre a Anglaterra, on havia crescut l‘ interès pels esdeveniments esportius, i per tant, també per l’atletisme.

Als Estats Units al 1868 es va fundar el primer club d’atletisme. Això va desfermar l‘ interès per aquest esport tant a Europa com a Amèrica.

Tot i això no va ser fins els jocs d‘ Estocolm, al 1912 que no es van començar a cronometrar les carreres; va ser, per tant, el primer cop que es van comptar les marques.

El 20 d’agost del 1913 es va fundar la Federació Internacional d’ Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. Els fundadors van ser 16 països, però actualment ja l‘ integren 137.

2.Classificació i reglament

Al 1976 es va acordar que tots els rècords i proves s’expressin de forma mètrica.

Les proves a l’atletisme s’acostumen a classificar en tres grans blocs:

-curses (velocitat, tanques, resistència, marxa, relleus…)

-concursos (salts i llançaments)

-combinades (decatló i heptatló).

Les curses són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distància determinada amb l’objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Hi ha algunes curses on en comptes de recorre una distància determinada el més important és el temps. Les més importants són:

 100 m, 400 m, 1500 m, 10000 m, mitja marató i la marató.

 Tanques i obstacles: 110 mt, 400 mt i 3000 obstacles.

 Marxa.

 Relleus: 4×100 m i 4×400 m.


3. Sessió d’entrenament

3.1)LES CURSES

Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys. De tal manera que els 50 metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 són categoritzades en aquest grup. Aquestes carreres es caracteritzen perquè l’atleta comença la carrera ajupit als estrebs (més coneguts com a starting o tacs de sortida) que l’ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L’atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser l‘ única excepció és a la prova dels 400 metres, on l’atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.

Les carreres de mig- fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses més populars són la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. En aquestes carreres l’atleta segueix una estratègia prèviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distància, també hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat.
En aquestes proves no es comença amb starting, sinó de peu, i es col·loquen en una línia corba de la pista, sense carrer únic; l‘ única excepció són els 800 metres llisos on si que es comença amb starting i durant una distància hi ha carrer únic.

Els crossos es caracteritzen per disputar-se en mig de camins, muntanyes, camps, etc. en comptes de fer-ho a la pista. Les carreres de fons són totes les curses d‘ una distància superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marató (42.195 metres fora de pista), crossos (fora de la pista)…

Les carreres de tanques són de 400 metres o inferiors en distància. L’atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques, de diferent alçada segons la categoria i el sexe. La distància entre les tanques és diferent segons la distància que es recorri.

Les carreres d’obstacles són semblants, la distància més comuna són els 3.000 metres, l’atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.

Les carreres de relleus hi participen 3 o més habitualment 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distància determinada i passant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip. El canvi s’ha de produir en una zona de 18 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l’haurà de recollir i no un altre del seu equip. A més, a l’hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si això pot interferir en un atleta contrari.

En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per a evitar que els atletes corrin. Només es sancionarà si s’incompleix clarament, l’atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km

3.2) CONCURS

Els concursos són aquelles proves de l’atletisme que no són ni curses ni combinades: els salts i els llançaments. Les proves que conformen aquest gran grup són molt variades i diverses. Els salts son: salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt, i els llançaments: el pes, disc, martell i javelina.

En el salt d’alçada l’atleta ha de superar un llistó saltant-hi per sobre. La tècnica emprada actualment és la de fosbury.

El salt amb perxa té aspectes comuns amb el salt d’alçada: l’objectiu es passar un llistó per sobre, en aquest cas, però, els atletes s’ajuden d’una barra flexible anomenada perxa.

El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distància horitzontal del punt de batuda. El triple salt és igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa).

El llançament de pes consisteix en llançar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el més lluny possible sense sortir d’un cercle de llançament.

El llançament de disc i el llançament de martell consisteixen, també, en llançar el més lluny possible un disc o un martell respectivament donant una voltes prèvies per agafar impuls.

El llançament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llançament es fa en un passadís, també s’ha d’intentar llançar el més lluny possible el javelina.

3.3) COMBINADES

Es tracten de “conjunts” d’algunes de les proves esmentades anteriorment. Són el decatló i heptatló. En aquestes competicions es compten els punts guanyats a cada prova, que varien segons la marca aconseguida, comptant com a 10.000 la marca ideal, en el cas del decatló.

Al decatló es realitzen les següents proves: (primer dia) 100m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d’alçada, 400m llisos; (segon dia) 110m tanques, llançament de disc, salt amb perxa, llançament de javelina i 1500m. Aquesta prova només és masculina.

A l’heptatló es realitzen les següents proves: (primer dia) 100m tanques, salt d’alçada, llançament de pes, 200m llisos; (segon dia) salt de llargada, llançament de javelina i 800 metres llisos. Aquesta prova només és femenina

4. Actituds, valors i normes

Reflexió sobre la competició. Tema debat sobre:

-Valors positius i negatius.

-Educació de l’esforç

  SEGONA AVALUACIÓ - PRIMÀRIA. CUIRS 13-14.       MINI-HOQUEI.

ORGANITZACIÓ DEL JOC.

El terreny: El terreny de joc pot variar de dimensions i en presentació. Les dimensions recomanades són de 40 x 20 m. o de 20 x 10 m. El terreny ha d' estar preferentment envoltat de vorades o parets. Dintre del terreny de joc haurà dues porteries separades de la línia de fons de 2 a 3 m. La grandària de la porteria oscil·larà entre 140 x 105 cm. o bé 90 x 75 cm.. amb un fons d'uns 40 cm. L'àrea “de porteria” ha de tenir un ràdi de 1.5 m.

El joc:  L'objectiu del joc és posar la pilota copejant-la amb l'estic en la porteria de l'equip contrari. aconseguint així un gol. Guanyarà l'equip que aconsegueix marcar més gols.

Els jugadors: El nombre de jugadors ha de ser proporcional a les dimensions del terreny. 20 x 10: (3 o 4 jugadors) per equip. 40 x 20: (4 o 5 jugadors).
Segons la variant de joc escollida es pot jugar amb o sense porter. En un partit es poden realitzar tots els canvis que es vulguen.

El material: Seran necessaris estics i boles (pilotes buides de plàstic tipus tennis). També ens poden servir pastilles per a terrenys molt pulits. Els estics són de plàstic dur, forts però elàstics i lleugers.

Durada del joc: És de dos temps de 15 minuts, amb descans de 5 minuts. No hi ha temps morts.




ASPECTES TÈCNICS.

Maneig de l'estic: L'estic s'ha d' agafar col·locant la mà esquerra en l'extrem superior del mateix, mentre la mà dreta se situa en la zona intermèdia de l'estic, buscant la posició més còmode per a cada jugador. Per a facilitar el seu maneig es recomana al principi mantenir els dits índexs estirats i paral·lels al costat del mànec. Partint d'aquesta posició bàsica d'agafar de l'estic, el jugador es desplaçarà arrossegant la bola per davant d'ell. A partir de la pràctica de la passada, el dribling, el tir, etc. tindrem dominada la base tècnica del joc. Totes aquestes regles les podem modificar segons la nostra intenció de acostar-nos a una determinada modalitat d'hoquei: Sala, herba, patins... I segons la prestacions del material i instal·lacions de les quals es disposi.




REGLES DE JOC

Permeses:

 —Copejar o dirigir la bola amb els dos costats de l'estic.
 —Parar la bola amb l'estic.
 —Dirigir la bola amb el peu cap al seu propi estic.
—Agafar l'estic amb una o dues mans per a controlar, dirigir o copejar la pilota.
—Dur l'estic elevat a l'altura del maluc, sempre que sigui amb la intenció de desplaçar-se.
 —Si es juga amb porter aquest podrà buidar la pilota amb qualsevol part del seu cos dintre de la seva àrea.
 —Jugar amb la vorada o les parets.

No permeses:

Serà sancionat amb cop franc:

—Aixecar l'estic per sobre del genoll, amb la intenció de copejar la bola o per a atrapar una hola alta. No serà sancionat si no hi ha un adversari prop i la bola no s'aixeca per sobre del maluc amb el cop.
—Oposar-se a l'adversari amb el cos o empènyer-li.
—Jugar la bola quan s'estigui en el sòl
—Copejar, parar o fer una passada de la pilota amb el peu. No serà sancionat quan el cop sigui involuntari i no afavoreixi a l'equip. Serà sancionat amb penal i expulsió
 —Atacar violentament a un adversari
—Jugar de forma perillosa
—Copejar intencionadament amb l'estic a un jugador: expulsió.
 —Posar travetes o col·locar l'estic entre les cames de l'adversari: pelnalti.
—Ficar una part del cos en l'àrea de porteria: cop franc pels atacants, penal per als defensors.
 —No serà sancionat si aquesta situació no beneficia als equips i la pilota en aquest moment no entra en joc.

Nota: L'expulsió podrà ser per: 2m o 5 m, o bé definitiva.




Mestre: Carlos Siscar Bay. Mestre EF