L'ESCALFAMENT. PART PRINCIPAL 2ª AVALUACIÓ.

L'ESCALFAMENT. PART PRINCIPAL DE LA 2ª AVALUACIÓ.
L’ESCALFAMENT

Definició d’escalfament? Podem definir l’escalfament com una preparació prèvia a la pràctica esportiva per tal de poder-la realitzar en les millors condicions.

Objectius de l’escalfament?  L’escalfament pretén assolir dos objectius fonamentals:

1. Millorar el rendiment de l’activitat que s’està a punt de realitzar. 

Els exercicis d’escalfament ajuden a obtenir millors resultats en la pràctica esportiva fonamental. Per posar-ne un exemple: seria impossible que Usain Bolt, campió olímpic de 100m i 200m, afrontes una carrera de velocitat immediatament després d’alçar-se del llit; o que Alberto Contador, campió de ciclisme, intentes guanyar una cursa contra rellotge sense haver preparat el seu organisme durant una bona estona.

2. Disminuir el risc de sofrir una lesió. 

Tots hem sentit que, de vegades, alguns esportistes pateixen lesions mentre realitzen una activitat esportiva. Si, a més, la musculatura de la persona està freda, les possibilitats de lesió són molt més elevades.

Un escalfament adequat farà disminuir la possibilitat de sofrir una lesió, ja que provoca un augment de la temperatura que facilita el moviment muscular.

Efectes que produeix l’escalfament en l’organisme?

1. S’activa la funció del cor i l’aparell circulatori (artèries, venes i capil•lars).
El cor batega més de pressa i els batecs són més potents, així circula més sang pels vasos sanguinis i arriba més oxigen als músculs.

2. S’incrementa la funció de l’aparell respiratori.
Es respira més ràpid i més profundament. Els pulmons capten més aire de l’exterior i, per tant, l’organisme en pot extreure més oxigen.

3. Augmenta la temperatura corporal i, així, la musculatura es mou amb més facilitat.

                                                              

Normes a seguir per realitzar un escalfament correcte.

Quan practiques el teu escalfament has de tenir en compte les consideracions següents:

• L’escalfament ha de ser suau i progressiu. No ha de ser intens perquè no provoque fatiga. D’aquesta manera complirà l’objectiu d’ajudar a realitzar en millors condicions l’exercici que s’ha de fer després i no el perjudicarà amb un cansament excessiu.

• La duració de l’escalfament és molt personal. Alguns esportistes escalfen només 6 o 7 minuts, mentre que d’altres ho fan durant més d’una hora.

• Durant l’escalfament s’ha d’intentar mobilitzar la major part dels grups musculars i de les articulacions de l’organisme.

• En acabar l’escalfament no s’ha de deixar que passe molt de temps abans de començar l’exercici, per tal d’evitar que es produeixque un refredament del cos.

• Com què es tracta d’una preparació, han de fer-se exercicis que ja es coneguen, perquè l’escalfament no represente una dificultat afegida.

Classificació de l’escalfament.

En l’escalfament podem distingir una part general i una d’específica.

A la part general es realitzen exercicis que són comuns a tots els escalfaments, independentment de l’activitat que hàgem de realitzar després.

S’han de realitzar, primerament, exercicis en desplaçament, en els quals es mobilitza majoritàriament tot el cos, i després, exercicis localitzats, en els quals n’actua només una part (cames, braços...). En aquest darrer grup hem de destacar els exercicis d’estirament, de gran utilitat en la prevenció de lesions.

A la part específica cal practicar accions similars a les que s’han de realitzar en l’esport concret. Així, el corredor de velocitat realitzarà esprints curts, el jugador de bàsquet efectuarà llançaments a cistella, i el tennista esmerçarà una estona a efectuar serveis, volees i cops de fons o de revés.