Mestre a casa C.P.Hispanidad Orba


http://mestreacasa.gva.es/web/0300685200

divendres, 10 de febrer del 2012

L'APARELL LOCOMOTOR: OSSOS I MÚSCULS.

Els ossos i els músculs.

L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els músculs.

· Els ossos.



Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions:
  • Donar forma al cos
  • Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor.
  • Fer possible el moviment
Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.

                                                                

· Els músculs-




Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen als ossos.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.



L'APARELL LOCOMOTOR I LES SEVES MALALTIES.

1. L'aparell locomotor humà. És l'aparell que ens permet moure'ns i traslladar-nos d'un lloc a un altre (locomoció). Està constituït pel sistema esquelètic i pel sistema muscular.

2. El sistema esquelètic. És el responsable de sostenir el cos, protegir els òrgans vitals, servir d'inserció dels músculs i fabricar les cèl·lules sanguínies. Està format per uns elements semirígids (cartílags), uns elements rígids (ossos), i uns elements flexibles que permeten la unió entre els ossos (lligaments) i entre els ossos i els músculs (tendons).

3. Cartílags. Són estructures semirígides de teixit cartilaginós que és una forma de teixit conjuntiu en el qual predomina la substància intercel·lular sobre les fibres. Les seves cèl·lules immadures es denominen condroblasts i les madures condròcits. Un exemple és el cartílag del pavelló de l'orella.

4. Ossos. Són estructures rígides de teixit ossi, que és un teixit derivat del teixit cartilaginós que es caracteritza per presentar un elevat percentatge en pes de precipitacions de fosfat de càlcic (60%) i carbonat càlcic (5%) sobre les fibres de col·lagen o osteïna (30%). Les seves cèl·lules immadures es denominen osteoblasts i les madures osteòcits. A més, presenten unes cèl·lules anomenades osteoclasts que són les responsables de destruir el teixit ossi quan és necessari fer-ho per remodelar l'os. Els osteòcits ocupen unes petites llacunes allargades que hi ha en la matèria sòlida extracel·lular de naturalesa calcària. Els ossos presenten uns canals anomenats canals de Havers per on passen les artèries, venes, nervis i vasos limfàtics que mantenen vives les cèl·lules òssies.

En els ossos llargs es distingeix la canya (diàfisi) que és de teixit ossi compacte i els extrems (epífisis) que són de teixit ossi esponjós. A l'interior de la diàfisi hi ha l'anomenada medul·la òssia groga formada per cèl·lules carregades de greixos i als espais buits de les epífisis hi ha la medul·la òssia roja formada per les cèl·lules mares dels glòbuls vermells.

Els contactes entre ossos es denominen articulacions. Aquestes poden ser:
Immòbils. Són les que no permeten mobilitat entre el ossos. Un exemple son les articulacions que hi ha entre els ossos del crani, les denominades sutures.
Semimòbils. Són les que permeten una certa mobilitat entre els ossos. Un exemple són les articulacions que hi ha entre les vèrtebres, que presenten un disc intervertebral cartilaginós.
Mòbils. Són les que permeten una gran mobilitat entre els ossos, com passa a l'articulació del genoll, que es troba tota ella està dintre d'una càpsula de teixit conjuntiu plena d'un líquid amortidor anomenat líquid sinovial.

5. Lligaments. Són les estructures de teixit conjuntiu que uneixen ossos entre si.

6. Tendons. Són les estructures de teixit conjuntiu que uneixen músculs entre si o músculs amb ossos.

7. L'esquelet humà. Està constituït per 206 ossos. Uns formen l'esquelet axial (crani, columna vertebral, costelles i estèrnum) i la resta formen l'esquelet apendicular (extremitats superiors, cintura escapular, extremitats inferiors i cintura pelviana).

8. El sistema muscular. És el sistema que realitza els moviments gràcies a la capacitat de contracció que tenen les seves cèl·lules, les anomenades fibres musculars. Aquestes són allargades, presenten diversos nuclis i contenen moltes miofibril·les contràctils formades per les proteïnes actina i miosina. Les fibres musculars s'uneixen i formen fascicles musculars i aquests s'uneixen i formen els músculs.

Es distingeix tres tipus de teixit muscular:
  • Teixit muscular estriat. Es diu així perquè vist al microscopi presenta un aspecte estriat degut a l'alternància de les fibres d'actina i les de miosina. És de contracció voluntària. Forma els músculs que actuen en la locomoció.
  • Teixit muscular llis. És de contracció involuntària. Compren els músculs que mouen les vísceres com són l'estómac, l'intestí, les vies respiratòries, etc.
  • Teixit muscular cardíac. Presenta estructura estriada i contracció involuntària. Només està en el cor.
9. Els músculs del cos humà. Es poden diferenciar els del cap, els del coll, els del tronc, els de les extremitats superiors (braç i avantbraç o part que va del colze al puny) i els de les extremitats inferiors (cuixa i cama o part que va del genoll al peu).

10. Les malalties de l'aparell locomotor.

Les principals són:
Artritis. Dolor en les articulacions mòbils a causa de una inflamació de la membrana sinovial que segrega la sinòvia En ocasions es deu a una infecció.
Artritis reumatoide. Artritis crònica simètrica d'origen desconegut o deguda a una resposta immune equivocada contra la pròpia membrana sinovial.
Artrosi. Dolor en les articulacions a causa de una degeneració dels cartílags articulars a causa de l'edat.
Osteoporosi. Disminució de massa òssia a causa de una falta de matriu extracel·lular de col·lagen sobre la qual acumular-se el fosfat càlcic. És un procés natural durant l'envelliment. Pot veure's agreujat per canvis hormonals, com els quals succeeixen durant la menopausa.
Esquinç. Estirament excessiu d'un tendó a causa de un mal moviment.
Raquitisme infantil. Escàs creixement dels ossos a causa de la falta de calcificació a conseqüència de l'escassesa de vitamina D en la dieta.
Cruiximent. Dolor muscular a causa del àcid làctic acumulat en les fibres musculars al veure's aquestes obligades a fer un esforç al qual no estan acostumades.
11. Normes per prevenir els trastorns de l'aparell locomotor. La principal font de problemes de l'aparell locomotor és la nostra columna vertebral. Pensa que el cap pesa molt i es recolza tot el dia sobre la columna vertebral i que quan aixequem pes, per exemple una maleta, qui finalment l'està aguantant també és la columna vertebral. Per evitar el dolor d'esquena hem de procurar fer aquestes quatre coses:
  • 1) Seure bé (observa els dos dibuixos adjunts) i si utilitzes ordinador tenir la part superior de la pantalla a l'alçada dels ulls.
  • 2) Aixecar bé els objectes pesats (observa el dibuix adjunt) i procurar no portar molt pes de forma habitual.
  • 3) Dormir en un matalàs molt consistent, és a dir que no es deformi fàcilment.
  • 4) Realitzar exercici suau de forma habitual, com ara anar caminant o en bicicleta en lloc d'agafar un transport públic, pujar i baixar escales en lloc d'agafar l'ascensor, nedar, etc. Tot això augmenta el nostre to muscular i ens permet que la nostra postura sigui com la de l'alumne que en el dibuix està assegut davant. Això ens pot evitar dolors ara i quan siguem més grans.