TREBALL 3r TRIMESTRES D'EDUCACIÓ FÍSICA.

PILOTA VALENCIANA EN LA MARINA ALTA.

1) Història de la Pilota Valenciana.

2) Instal·lacions i material del joc.

3) Modalitats.

4) Pilotaris en actiu i retirats.

5) Jugadors de pilota que han marcat època en la Marina Alta.

    (Parla com a mínim de dos pilotaris).

NOTA:

Per cada apartat del treball, cal escriure un full mínim per davant i per darrere amb bolígraf blau o negre.

Les fotografíes que inclogueu, ho feu en un full al final del treball.

ENTREGA DEL TREBALL SETMANA DEL:

Dilluns 21 al divendres 25 de maig de 2012.

. INFORMACIÓ: Orba 07 de març de 2012.  

. Una salutació.  Carles Siscar (Mestre d'EF). 

           

La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.

Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen.

Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per què els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall).

Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per la Federació de Pilota Valenciana són:

• Escala i corda: Practicada en els trinquets amb una corda de vora 2 m al mig de la canxa que separa els dos camps i per damunt de la qual ha de passar la pilota, i que li dona una especial dificultat tècnica. Juntament al Raspall, compta amb jugadors professionals.
• Galotxa: Similar a l'escala i corda però jugant-se al carrer (natural o artificial).
• Galotxetes: Aquesta modalitat es juga en la galotxeta, una xicoteta canxa entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, aconseguint-se un 'quinze' cada volta que la pilota del rival toca o no aconsegueix passar la corda o s'introdueix la pilota en un dels caixons (forats als cantons de la galotxeta) del rival.
• Llargues: Sembla que és la modalitat més antiga, es juga al carrer, i té com a característica (que les altres modalitats han perdut) l'existència de les ratlles, una mena de meitat del camp mòbil. Té variants com la Palma i la Perxa. Per ser la més propera a l'origen comú ha servit de base per reglamentar el Joc internacional dels Campionats Internacionals de Pilota.
• Pilota blanca: Modalitat practicada a l'Horta Nord, avui en dia reivindicada per les Falles de València.
• Pilota grossa: Modalitat només jugada a l'Abdet i a Parcent, precursora de les Galotxetes. Consisteix en jugar a les Llargues en un trinquet.
• Raspall: És l'altra modalitat, a més de l'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. Es juga en trinquet o al carrer, i el nom ve del fet que el pilotari ha de raspar el terra amb la mà per tornar la pilota, per què sovint hi va rodant. És la modalitat més dura físicament.