Test d’Educació física. Primer Trimestre. Curs 2012/13.

ORBA.EF. PROVES FÍSIQUES. CURS 2012 - 13

 

Justificació: Es tractaria d’aplicar aquest test de 6 proves en quatre moments diferents del curs escolar: Inici del curs ( avaluació inicial) i en acabar cadascun dels trimestres.

Ens servirà per conèixer la condició física dels nostres alumnes i del grup, en base a diferents qualitats ( força, resistència, velocitat i flexibilitat).

CURS: 2012 - 13. CONTINGUTS

Proposaré només continguts de procediments tot i que de forma indirecta tractarem fets i actituds.

	PROVES DEL TEST	QUÈ MESURA?	Qualitat que es treballa
1	Nombre abdominals en 30 “	Potència abdominal	Força - resistència
2	Prova flexibilitat	Nivell de flexibilitat	Flexibilitat
3	Resistència ( 12 minuts)	Resistència aeròbica	Resistència
4	Velocitat ( 50 metres)	Velocitat desplaçament	Velocitat
5	Llançament  pilota medicinal	Força de braços	Força
6	Salt horitzontal	Potència	Força explosiva

 Les proves que estan ombrejades s’efectuaran a la primera sessió, la resta, a la segona sessió.

 OBJECTIUS

Comprovar el nivell de rendiment motor dels alumnes referint-nos a les capacitats condicionals durant un curs escolar.

TEMPORITZACIÓ

Aplicarem aquest test en forma de 8 sessions avaluatives de la següent manera: 2 sessions a l’inici de curs i 2 en acabar cada trimestre.

PROCÉS DIDÀCTIC

1)Instal·lacions i material: Disposarem d’un pavelló cobert, pista poliesportiva i d’un frontó.              

    També comptarem amb aquest material:

-     Cronòmetre, cinta mètrica, pilota medicinal, 4 cons, guix.

2) Metodologia docent: A partir del comandament directe donarem les instruccions pertinents per a la màxima comprensió de les activitats a dur a terme. Farem servir l’assignació de tasques en el moment de dur a terme la prova d’abdominals, la prova de flexibilitat i el llançament de la pilota medicinal ( recollida de pilota del company/a).

Desenvolupament de la sessió:

 PRIMERA SESSIÓ

 A) Escalfament ( 5 minuts): Mobilització general del cos ( petites curses a ritme suau, exercicis d’estirament, moviments de coll, braç, quadriceps, isquiotibials ...

B) Fase principal ( 30 minuts)

1 prova: Nombre d’abdominals en 30”. Per parelles des de la posició supina, cames flexionades, mans al pit, un dels companys executa l’activitat mentre l’altre compta les repeticions,  després s’intercanvien els rols.

4 prova: Velocitat. De forma individual, podem triar la sortida de posició elevada o des del terra per executar 50 metres de recorregut en el mínim temps possible. La sortida la iniciaran quan el professor baixarà la mà.

6 prova: Salt horitzontal. Prepararem una petita pista de recepció, situem la cinta mètrica des d’un lloc on s’efectuarà el salt sense cursa.

©) Fase de relaxament: És molt propi d’efectuar activitats com estiraments, relaxació musculars en parelles, exercicis respiratoris. Tot seguit activitats d’higiene personal.

SEGONA SESSIÓ

A)Escalfament: Ídem anterior sessió.

B)Fase principal ( 30 minuts):

2 Prova: Flexibilitat. Asseguts al terra amb les cames obertes i els talons tocant a la línia, impulsar les mans endavant el màxim lluny possible.

3 prova: Resistència: En gran grup. Hauran de mantenir cadascun al seu ritme una cursa continua durant 12 minuts. Si algú no es capaç de seguir-la acabarà la prova a un ritme més lent o caminant sense aturar-se perquè també comptarem el total de metres reconeguts. Acabarem aquesta prova prenen les pulsacions.

5 prova: Llançament de pilota medicinal. Disposarem la cinta mètrica al llarg de la pista, uns 10 –15 metres i efectuaran el llançament de la pilota a criteri personal del mestre.

• Disposaran de dues oportunitat en cadascuna de les proves menys la prova de resistència. Només constarà al registre la millor marca.

 ©) Relaxament: Ídem sessió anterior. Farem una avaluació global amb els alumnes referent a les proves que han fet durant aquestes dues sessions.

 

 ESO: 1r i 2n.               Mestre EF: Carles.      Test d’Educació física. CURS:2012/13

AVALUACIÓ DE LA UNITAT 

En qualsevol cas la qualificació final mai dependrà només dels resultats del test, sinó que caldrà tenir en compte les activitats demostrades, la progressió de les activitats i fins i tot el suport moral als companys. 

	PROVES DEL TEST	QUÈ MESURA?	Qualitat que es treballa
1	Nombre abdominals en 30 “	Potència abdominal	Força - resistència
2	Prova flexibilitat	Nivell de flexibilitat	Flexibilitat
3	Resistència ( 12 minuts)	Resistència aeròbica	Resistència
4	Velocitat ( 50 metres)	Velocitat desplaçament	Velocitat
5	Llançament  pilota medicinal	Força de braços	Força
6	A)Salt horitzontal - peus junts. B) Salt en carrera.	Potència	Força explosiva

DILLUNS 1 D'OCTUBRE PROVES FÍSIQUES.

. De 9:00 a 10:00h ------------------------- 6è

.10:00 a 11:00h ---------------------------- 1r ESO-A

DIMARTS 2 D'OCTUBRE

.De 9:00 a 10:00h --------------------------5è

.De 11:30 a 12:30h ------------------------ 1r ESO-B

.De 12:30 a 13:15h ------------------------ 2n ESO - A

DIMECRES 3 D'OCTUBRE

.De 10:00 a 11:00h ------------------------2n ESO - B

DIJOUS 4 D'OCTUBRE

.De 9:00 a 10:00h ------------------------- 6è

.De 10:00 a 11:00h ------------------------ 1r ESO - A

.De 12:30 a 13:15h ------------------------ 2n ESO - A

DIVENDRES 5 D'OCTUBRE

.De 9:00 a 10:00h -------------------------- 2n ESO- B

.De 10:00 a 11:00h -------------------------5è

.De 16:00 a 17:00h ------------------------- 1r ESO- B

ELS ESTIRAMENTES EN EF

Els ESTIRAMENTS són una part molt important de l’exercici físic ja que ens ajuden a prevenir lesions, agulletes, milloren la  nostra flexibilitat... S’haurien de fer tant abans com després de qualsevol activitat física continuada, en l'escalfament i en la recuperació.

Els estiraments es poden fer a qualsevol lloc, a casa, a la muntanya.... Quan s’efectuen els estiraments, els hem de fer d’una forma suau i lenta, sense cap moviment brusc i evitant els rebots. Cada cop que es faci un exercici s’ha de notar una tensió muscular, però sense arribar a dolor. Aquesta tensió ha d’anar augmentant al llarg de 10-15 seg. que ha de durar cada exercici, així ens assegurem que el múscul s’ha estirat una mica. 

És important estirar correctament, ja que si no pot provocar l’efecte contrari al que volem.

Què són

Els estiraments són un conjunt d’activitats o exercicis que es realitzen abans de qualsevol activitat física (entrenament o competició), amb la finalitat de disposar les funcions orgàniques, musculars, nervioses i psicològiques del’esport ist a i preparar-lo per a rendir al màxim de les seves possibilitats. Seria convenient que es realitzessin després d'un escalfament a base de carrera suau. També és convenient fer-ne al finalitzar l'activitat, per tal de recuperar la musculatura, alliberar-la de tensions i ajudar-la a tornar a l'estat inicial.

Com estirar

- Cal estirar amb una tensió suau i mantinguda, notant un punt de dolor que no 

  sigui molt gran. És important buscar el punt just de tensió, ja que si és molt

  gran podem produir una lesió muscular.

- Hem d'estar en una posició correcte, on només notem tensió en els músculs

  que estem estirant.

- Cal aguantar l'estirament un mínim de 10/15 segons fins a 30 segons.

- No fer moviments bruscos ni rebots, cal que sigui un moviment seguit i

  harmònic. És preferible mantenir l'estirament més temps sense arribar molt lluny que intentar arribar més lluny i no poder mantenir-ho. A poc a poc veuràs que els músculs es relaxen i pots avançar més en l'estirament.

- No fer apnees en la respiració (tallar la respiració), sinó que cal respirar

  suaument de forma correcta.

- És millor si seguim un ordre en els estiraments (dels músculs del tren inferior

  al superior, o a l'inrevés).

Efectes

1.- Redueixen la tensió muscular provocant una sensació de plaer.

2.- Augmenten les capacitats de moviment.

3.- Ajuden a coordinar millor i milloren l'equilibri.

4.- Disminueixen el risc de lesions i de malalties musculars o òssies.

5.- Milloren les tensions mentals, ja que molts de cops són produïdes per  tensions musculars.

Tipus d'estiraments

Podem fer estiraments de molts grups musculars. És important saber quina és la musculatura que més treballarem en cada moment (cames, tronc, braços...) per poder fer estiraments d'aquell grup muscular.

Distingirem entre 4 grans zones musculars: cames, tronc, braços i coll. En cadascuna d'aquestes zones hi ha diferents músculs, que es poden estirar d'una manera específica.

Com a complement del treball d'estiraments de totes les sessions d'educació física, us passo un enllaç a una web molt ben feta sobre els estiraments, on podreu aprofundir els vostres coneixements.

http://sites.google.com/site/elsestiramentsaef/

APUNTS D’ATLETISME. 1ª AVALUACIÓ CURS 2012-13

APUNTS D’ATLETISME.

1.Introducció.  

L’atletisme és considera l’esport més antic del planeta. Hi ha diverses teories que apunten a l’any 880 aC com a data d’inici de l’esport però la teoria més acceptada és la del 776 aC perquè són els primers jocs dels quals s’han trobat escriptures que ho demostren.

Estadi d‘ Olimpia els atletes començaven als 12 anys l’entrament i la preparació física a la pista. A més hi havia proves diferents a les actuals, per exemple s’hi contemplava la lluita, boxa, pancraci (una combinació de les dues anteriors), carreres de quàdriques… d’altra banda ja es disputaven moltes altres proves com els llançaments de disc i javelina, curses de velocitat, salt de llargada….

Amb l’arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent interès. L’any 394 dC l’emperador romà Teodosi I el Gran els va abolir perquè eren considerats pagans.

Fins a mitjans del segle XIX no es van reprendre a Anglaterra, on havia crescut l‘ interès pels esdeveniments esportius, i per tant, també per l’atletisme.

Als Estats Units al 1868 es va fundar el primer club d’atletisme. Això va desfermar l‘ interès per aquest esport tant a Europa com a Amèrica.

Tot i això no va ser fins els jocs d‘ Estocolm, al 1912 que no es van començar a cronometrar les carreres; va ser, per tant, el primer cop que es van comptar les marques.

El 20 d’agost del 1913 es va fundar la Federació Internacional d’ Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. Els fundadors van ser 16 països, però actualment ja l‘ integren 137.

2.Classificació i reglament

Al 1976 es va acordar que tots els rècords i proves s’expressin de forma mètrica.

Les proves a l’atletisme s’acostumen a classificar en tres grans blocs:

-curses (velocitat, tanques, resistència, marxa, relleus…)

-concursos (salts i llançaments)

-combinades (decatló i heptatló).

Les curses són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distància determinada amb l’objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Hi ha algunes curses on en comptes de recorre una distància determinada el més important és el temps. Les més importants són:

• 100 m, 400 m, 1500 m, 10000 m, mitja marató i la marató.

• Tanques i obstacles: 110 mt, 400 mt i 3000 obstacles.

• Marxa.

• Relleus: 4×100 m i 4×400 m.

3. Sessió d’entrenament

3.1)LES CURSES

Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys. De tal manera que els 50 metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 són categoritzades en aquest grup. Aquestes carreres es caracteritzen perquè l’atleta comença la carrera ajupit als estrebs (més coneguts com a starting o tacs de sortida) que l’ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L’atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser l‘ única excepció és a la prova dels 400 metres, on l’atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.

Les carreres de mig- fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses més populars són la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. En aquestes carreres l’atleta segueix una estratègia prèviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distància, també hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat.

En aquestes proves no es comença amb starting, sinó de peu, i es col·loquen en una línia corba de la pista, sense carrer únic; l‘ única excepció són els 800 metres llisos on si que es comença amb starting i durant una distància hi ha carrer únic.

Els crossos es caracteritzen per disputar-se en mig de camins, muntanyes, camps, etc. en comptes de fer-ho a la pista. Les carreres de fons són totes les curses d‘ una distància superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marató (42.195 metres fora de pista), crossos (fora de la pista)…

Les carreres de tanques són de 400 metres o inferiors en distància. L’atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques, de diferent alçada segons la categoria i el sexe. La distància entre les tanques és diferent segons la distància que es recorri.

Les carreres d’obstacles són semblants, la distància més comuna són els 3.000 metres, l’atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.

Les carreres de relleus hi participen 3 o més habitualment 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distància determinada i passant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip. El canvi s’ha de produir en una zona de 18 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l’haurà de recollir i no un altre del seu equip. A més, a l’hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si això pot interferir en un atleta contrari.

En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per a evitar que els atletes corrin. Només es sancionarà si s’incompleix clarament, l’atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km

3.2) CONCURS

Els concursos són aquelles proves de l’atletisme que no són ni curses ni combinades: els salts i els llançaments. Les proves que conformen aquest gran grup són molt variades i diverses. Els salts son: salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt, i els llançaments: el pes, disc, martell i javelina.

En el salt d’alçada l’atleta ha de superar un llistó saltant-hi per sobre. La tècnica emprada actualment és la de fosbury.

El salt amb perxa té aspectes comuns amb el salt d’alçada: l’objectiu es passar un llistó per sobre, en aquest cas, però, els atletes s’ajuden d’una barra flexible anomenada perxa.

El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distància horitzontal del punt de batuda. El triple salt és igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa).

El llançament de pes consisteix en llançar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el més lluny possible sense sortir d’un cercle de llançament.

El llançament de disc i el llançament de martell consisteixen, també, en llançar el més lluny possible un disc o un martell respectivament donant una voltes prèvies per agafar impuls.

El llançament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llançament es fa en un passadís, també s’ha d’intentar llançar el més lluny possible el javelina.

3.3) COMBINADES

Es tracten de “conjunts” d’algunes de les proves esmentades anteriorment. Són el decatló i heptatló. En aquestes competicions es compten els punts guanyats a cada prova, que varien segons la marca aconseguida, comptant com a 10.000 la marca ideal, en el cas del decatló.

Al decatló es realitzen les següents proves: (primer dia) 100m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d’alçada, 400m llisos; (segon dia) 110m tanques, llançament de disc, salt amb perxa, llançament de javelina i 1500m. Aquesta prova només és masculina.

A l’heptatló es realitzen les següents proves: (primer dia) 100m tanques, salt d’alçada, llançament de pes, 200m llisos; (segon dia) salt de llargada, llançament de javelina i 800 metres llisos. Aquesta prova només és femenina

4. Actituds, valors i normes

Reflexió sobre la competició. Tema debat sobre:

-Valors positius i negatius.

-Educació de l’esforç