Mestre a casa C.P.Hispanidad Orba


http://mestreacasa.gva.es/web/0300685200

dijous, 11 d’abril del 2013




BIOGRAFIA DE PILOTARIS
LA PILOTA VALENCIANA.
La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.
Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen. Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per què els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall).

 

Álvaro Navarro Serra 
(Faura, 17 de desembre de 1973), més conegut simplement com a Álvaro en el món de la pilota valenciana, és un dels pilotaires a batre en qualsevol de les pistes de qualsevol de les modalitats en què jugue gràcies ser unesquerrà poderós i la seua professionalitat, gràcies als quals ha arribat a ser membre de la Selecció Valenciana de Pilota. Actualment està en la nòmina de l'empresa ValNet.

Història:

Comença a jugar als 13 anys a l'equip de Quart de les Valls en la modalitat de galotxa. L'any 1988 es matricula en l'Escola Comarcal de Pilota de Sagunt i queda campió dels Campionats Autonòmics d'Escoles de Pilota en la modalitat d’Escala i cordaen la categoria de cadets. Un any més tard forma part de l'equip campió del Campionat de Galotxa - Trofeu El Corte Inglés en la modalitat juvenil. Debuta com a professional al trinquet de Burriana el 1992. Ha sigut campió del Circuit Bancaixa 4 voltes, i altres 4 sub-campió.

Pel que fa al Campionat Individual, n'és el dominador absolut, amb 11 edicions guanyades i 2 voltes finalista. L'any 1995 va arribar a la final en una partida històrica que acabà guanyant Genovés per 60 a 55. L'any 98 es va proclamar Campió Individual per primera vegada i d'aleshores ençà té plaça fixa a la final. Després de guanyar per desena volta l'Individual, el 2009, Álvaro va anunciar que es retiraria d'aquesta competició.[1] Dos edicions després, la del 2011 hi tornà a participar arribant a la final i guanyant-la davant Soro III de manera ajustada (60-55). A l'estiu de 2001 es va convertir en el revulsiu de la Selecció Valenciana en l'Europeu jugat a Holanda, on es va proclamar campió de frontó i joc internacional.
El novembre de 2008, tres dies després de guanyar l'Individual, va marxar al Mundial de l'Equador amb la Selecció. I dos dies després d'arribar-ne, començava la seua participació en el Circuit Bancaixa 08/09.
Álvaro és un jugador polifacètic que s'ha consagrat en modalitats tan diverses com les internacionals o el frontó. Ha viatjat en diverses ocasions al País Basc per enfrontar-se a pilotaris de renom com Agirre. A més, ha disputat quasi totes les edicions de l'Open Ciutat de València de Frontó.
El 9 d'octubre de 2005 rebé de mans del President de la Generalitat, Francesc Camps, la Medalla d'Or al mèrit esportiu, màxima distinció que atorga el Govern valencià.

Palmarès

Escala i corda
·         Campió del Circuit Bancaixa: 1997, 2001, 2002 i 2012
·         Subcampió del Circuit Bancaixa: 1996, 2000, 2003 i 2006
·         Campió Individual: 1998, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2011
·         Subcampió Individual: 1995 i 2000
·         Campió de la Copa Diputació: 2008
·         Subcampió de la Copa Diputació 2011
·         Campió del Trofeu President de la Diputació de Castelló: 2010
·         Subcampió del Trofeu President de la Diputació de Castelló: 2012
·         Subcampió de la Super Copa: 2009
·         Subcampió Màsters Ciutat de València: 2009, 2011 i 2012
·         Campió del Trofeu Caixa rural de Vila-real: 2009
·         Campió del Trofeu Ciutat de Dénia: 2010
·         Campió del Trofeu Festes fundacionals de Massamagrell: 2009
·         Subcampió del Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2008 i 2011
·         Campió del Trofeu Vidal: 2011 i 2012
·         Subcampió del Trofeu Vidal: 2006 i 2007.
·         Campió del Trofeu Nadal de Benidorm: 2010
·         Subcampió del Trofeu Nadal de Benidorm: 2011
·         Campió Trofeu Milar: 2011
·         Campió del Trofeu Ciutat de Llíria: 2011
·         Campió del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta: 2011
·         Subcampió del Trofeu Universitat de València: 2012
·          
Frontó
·         Campió de l'Obert d'Albal: 2008 i 2009
·         Campió Obert Terra i Mar: 2002 i 2003
·         Campió Open Ciutat de València: 2003
·         Campió del Trofeu Platges de Moncofa: 2007 i 2008
·         Campió del Trofeu President de la Diputació de València: 2006, 2007, 2008 i 2011
·          Subcampió del Trofeu President de la Diputació de València: 2009 i 2012

Galotxa
·         Campió del Trofeu el Corte Inglés: 1992
·         Campió del Trofeu Moscatell: 2006, 2007 i 2008
·         Subcampió del Trofeu Moscatell: 2009

·         Campió d'Europa de Frontó i Joc internacional, Països Baixos 2001
·         Subcampió de Llargues, Països Baixos 2001
·         Campió del Món de Llargues, Joc internacional i Frontó, Argentina 2002
·         Campió del Món de Llargues: Imperia (Italia), 2004
·         Subcampió del Món de Frontó i Joc internacional, Itàlia 2004
·         Subcampió del Món de Llargues: Equador, 2008
·         Campió del Món de Pilota: País Valencià, 2010

Waldo Vila Gilabert 
(Antíbol,França, 1978), conegut pel sobrenom Waldo, és un pilotari, rest de la modalitat de raspall de pilota valenciana. Ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota i és una de les figures a batre actualment.
L'any 2001, un cop palesa la seua superioritat en el raspall, Waldo va jugar "per alt" (ço és, a l'Escala i corda), però els resultats no foren els esperats, i tornà a la seua modalitat original. També és valorat com a jugador de frontó valencià.

Lesions

Les lesions i molèsties han sigut una constant en la seua carrera, arribant a ser operat a Sant Sebastià per la manca de reg sanguini en la dreta. L'abril de 2006 li fou extirpat un tumor benigne a la columna vertebral que l'apartà dels trinquets fins juliol del 2007, però fou debades, car una lesió recurrent al menisc del genoll esquerre forçà una operació en gener del 2008, de la qual no es recuperà fins abril.

Vida política

En les eleccions municipals de 2007 Waldo va ser escollit com a regidor del PSPV a Oliva, tasca que compagina com a pilotariprofessional i tècnic de les escoles de tecnificació de la Federació de Pilota Valenciana.

Palmarés

·   Raspall:
·   Campió del Campionat Individual de Raspall:  2000, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011
·   Subcampió del Campionat Individual de Raspall: 1999
·   Campió del Campionat per Equips de Raspall: 1999, 2003, 2004, 2009, 2011 i 2012
·   Subcampió Campionat per Equips de Raspall: 2000, 2002 i 2005
·   Campió del Trofeu Gregori Maians d'Oliva: 2008, 2012
·   Subcampió del Trofeu Gregori Maians: 2007 i 2009
·   Frontó:
·   Campió de l’Open Ciutat de València: 2002
·   Campió de l'Obert d'Albal: 2006
Campionats Internacionals de Pilota: Campió del Mundial de Llargues, València 2000

José Vicente Oliver Moll 
(La Vall de Laguar, 1965), més conegut com a Màlia, és jugador de pilota valenciana. En la modalitat de Llargues és un dels "banques" més importants dels anys 1990 i 2000, de manera que és membre titular de laSelecció Valenciana de Pilota en els Campionats Internacionals de Pilota.
L'any 2000 Màlia, i els altres 4 membres de la Selecció (David, Jan, Martines i Mengual), foren guardonats amb el premi al Millor Esportista masculí de la Província d'Alacant.

Palmarés

·   Llargues:
·   Campió de la Lliga a Llargues: 1993, 1994, 1995 i 2000
·   Subcampió d'Europa de Joc internacional, Valenciennes (França), 1994
·   Subcampió d'Europa de Llargues, Valenciennes (França), 1994
·   Campió del Món de Llargues: València, 2000
·   Campió del Món de Joc internacional: Paraná (Argentina), 2002
·   Campió del Món de Llargues: Paraná (Argentina), 2002
·   Campió d'Europa de Joc internacional: França, 2003
·   Subcampió d'Europa de Llargues: França, 2003
·   Campió del Món de Llargues: Imperia (Itàlia), 2004
·   Campió d'Europa de Joc internacional: Nivelles (Bèlgica, 2007
·   Subcampió d'Europa de Llargues: Nivelles (Bèlgica) 2007
·   Campió absolut d'Europa, 2007





John Giner Muñoz 
(Belleville, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica - 24 d'abril de 1967), més conegut com a Jan, és un jugador de pilota valenciana. Començà restant, però s'ha consagrat com a banca de Llargues, aconseguint ser membre de la Selecció Valenciana de Pilota per als Campionats Internacionals de Pilota des del 1999.
Ha jugat sempre per a l'equip del seu poble, Murla, excepte l'any 2004, que ho féu per a Altea, i des del 2008, per a Sella. A més, ha sigut l'únic jugador de Llargues en guanyar la Lliga tant en la posició de "rest" com "traent" (vegeu-ne l'article Colps de la pilota valenciana).
L'any 2000 Jan, i els altres 4 membres de la Selecció (David, Màlia, Martines i Mengual), foren guardonats amb el premi al Millor Esportista masculí de la Província d'Alacant.

Palmarés

·   Galotxa:
·   Subcampió del Campionat de Galotxa de 3ª categoria: 1992
·   Subcampió del Campionat de Galotxa de 2ª categoria: 1993
·   Llargues:
·   Campió de la LLiga de Llargues de 2ª categoria: 1984 (restant), 1985 i 1993 (traent)
·   Campió de la Lliga de Llargues de 1ª categoria: 1989, 1991 (restant), 1996, 1997, 1998, 1999 i 2001 (traent)
·   Subcampió de la Lliga de Llargues de 1ª categoria: 1995, 2000, 2003, 2007 i 2008 (traent)
·   Campió del Trofeu de Llargues amb pilota de vaqueta: 2003
·   Campió del Trofeu d'Alfara del Patriarca: 1989, 1999
·   Campió del Trofeu de Benidorm: 2007 (amb l'equip de Sella)
·   Campió del Torneig de Callosa d'En Sarrià: 2005
·   Campió del Trofeu Santa Catalina de Teulada: 1998
·   Campió del Trofeu Santa Teresa del Campello: 1989 i 1990 (restant)
·   Campió del Trofeu Dia de la Pilota: 1991, 1997, 1999, 2000 i 2006
·   Campió d'Europa de Llargues: Imperia (Itàlia), 1999. Campió del Món de Llargues: València, 2000
·   Campió d'Europa de Joc internacional: Països Baixos, 2001
·   Subcampió d'Europa de Llargues: Països Baixos, 2001.
·   Campió d'Europa de Joc internacional: França, 2003
·   Subcampió d'Europa de Llargues: França, 2003. Campió del Món de Llargues: Imperia (Italia), 2004
·   Campió d'Europa de Joc internacional: Nivelles (Bèlgica), 2007
·   Subcampió d'Europa de Llargues: Nivelles (Bèlgica) 2007
·   Campió absolut d'Europa, 2007. Subcampió del Món de Llargues: Equador, 2008
·   Campió del Món de Pilota: País Valencià, 2010
 
Francesc Cabanes i Pastor
Paco Cabanes Genovés és un pilotari valencià: en actiu professionalment des de 1972 fins 1996, actualment està considerat un dels cinc figures del segle XX en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo junt al Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet. També ha sigut guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat Valencianaal Mèrit Esportiu, la de l'ajuntament del seu poble, un dels Premis Octubre, El Saque de la Federació de Pilota Valenciana i la txapela basca (reservada als campions del manomanista).
«
No crec que se'n torne a parir un altre com ell. Tenia més poders que ningú i guanyava desafiaments increïbles d'ell sol contra tres. Fins i tot privant-lo de pegar-li de volea o de tirar-la a la llotja, no sé com s'ho apanyava que sempre se n'eixia. Fins a última hora, ningú no li va fer ni una miqueta d'ombra.
»
Considerat durant molts anys l'adversari a batre, la seua etapa d'esplendor començà on acaba la d'aquell últim, coincidix amb les d'Eusebio, Enric Sarasol, Fredi o Puchol i donà pas a l'actual número u, Álvaro (el qual té com a principal contrincantGenovés II, fill de Paco). També ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota, l'última volta en 2004. D'ençà participa en escoles de tecnificació i se'l pot vore en la llotgeta de baix de qualsevol trinquet, especialment els dies que juga el seu fill.
«
El Genovés és irrepetible, sense dubte.
»

Biografia

Francesc Cabanes i Pastor,
el fill menut de la tia Carme i de Josep el Teuler, va nàixer el 20 de desembre de 1954 al número6 del carrer La Font del Genovés (l'Horta de Xàtiva): en eixe carrer i en molts altres del poble es jugava a raspall tots els diumenges de vesprada i, als huit anys, va guanyar el seu primer desafiament per cinc duros contra Màxim, un veterà local. Orfe de pare als dotze anys, es va posar a treballar primer com a forrador de marraixes o de veremador al sud de França i d'obrer amb el seu germà Pepe i Toni Canana a Montesa i, en acabant, a Benissa, on començà a jugar a trinquet en el seu temps lliure.

 

El Xiquet del Genovés

L'any 1972, amb dèsset anys Enriquito d'Alzira -llavors trinqueter de Benissa- el va incloure en l'equip juvenil local en substitució d'un lesionat: el Xiquet del Genovés només tardà uns pocs mesos en passar del raspall a l'escala i corda i en juliol del mateix any debutà com a professional a Carcaixent junt amb el Roget de Riola i van perdre contra Ribera i Micó. Amb est últim jugà la seua primera partida al trinquet de Pelayo, el 26 de juliol del 1973, contra Ribes i el Soro II, que els van guanyar 40 per 35; el mateix any, a Borriana, s'enfrontà per primera volta a Rovellet -llavors a punt de retirar-se- i, poc després, a Eusebio, (número uen aquell moment).

El Genovés:

El 1974 debutà en el Campionat Nacional d'Escala i Corda acompanyat per Carboneret II i patrocinats per Sueca; els dos anys següents, per Carcaixent i amb García de mitger, ja es proclamà campió indiscutible, per la qual cosa a partir de 1977l'organització el va obligar a jugar «per baix», o siga, a colpejar la pilota només després que aquesta haguera botat en terra o en la paret, però mai de volea: això no li impedí quedar sub-campió o tornar a guanyar les edicions del 1978 i 1979 junt amb el seu germà Pepet, de nivell inferior. L'any 1980 quedà sub-campió darrere l'equip de València encapçalat per Fredi, però a l'any següent tornà a guanyar després de negar-se a acceptar les condicions imposades a causa d'unes lesions.

Genovés I

1982 fou el primer any des del debut en què no va ocupar cap lloc del pòdium, però com en 1983 tornà a ser campió, els tres anys següents hagué de jugar de mitger[-una posició estranya per a ell, que sempre feia de dauer- per a Puchol, amb el qual tornà a guanyar el títol en 1983 i 1984 i va ser sub-campió en 1985. El 1986 tornà a jugar de rest amb el seu germà i quedà sub-campió, com a l'any següent amb Sanchis; l'any 1989 guanyà el seu últim Nacional, de nou junt amb Pepet (sovint anunciat com a Genovés II), amb el qual encara participà en edicions següents: de fet, en 1990 es va negar a dur propaganda del patrocinador del torneig en la camiseta, però al remat va claudicar quan la Federació parlà de substituir-los per Núñez i Joaquín.

Genovés

Quant al Trofeu Individual Bancaixa, des de la primera edició l'any 86 contra Sarasol -i amb l'única excepció del 87, per una lesió-, el Genovés estigué en el pòdium tots els anys fins la seua retirada, bé com a campió o com a finalista; després de guanyar contra Fredi -campió vigent- en 1988, la resta d'edicions van ser un cara a cara entre Genovés i Sarasol, ambdós finalistes veïns del mateix poble: el Genovés guanyà els anys 89, 90 i 91 però va ser superat per Sarasol en les finals del 92,93 i 94, per la qual cosa en les dos últimes el seu adversari jugà de roig (fora de competició oficial, Sarasol sempre es faixava de blau contra el Genovés per respecte al seu «mestre»). A punt de retirar-se, el 9 de juliol de 1995 va disputar la seua última final individual front a un jove Álvaro amb vint-i-un anys, al qual va remuntar fins a guanyar-lo 60 a 55.

Paco

A banda les incipients competicions oficials, Paco Cabanes disputà les tradicionals partides del dia en tots els trinquets valencians i participà en festes d'exhibició al carrer en quasi totes les modalitats de la pilota valenciana. Internacionalment, el Genovés disputà vàries partides contra jugadors bascs al jai alai de Benidorm contra Martinikorena (en 1987, la primera partida televisada per ETB des d'un frontó verd), al frontó de Bétera amb Intxauspe (el 13 d'octubre del 91) i de nou Martinikorena (24 de novembre del mateix any) o -a porta tancada- al trinquet de Guadassuar amb Retegi I. L'any 1992 jugà una partida de galotxa junt amb José María Sarasol en un carrer de Barcelona com a demostració de pilota valenciana durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 i també formà part de la selecció valenciana en els mundials de pilota els anys 1993(Torneig Cinc Nacions a València), 1994 (I Camponat d'Europa a Valenciennes) i 1996 (I Mundial de Llargues a València); ja retirat, encara el tornarien a convocar per V Mundial de Pilota al Piemont i Ligúria l'any 2004 junt amb figures d'altres modalitats com Jan de Murla o Martines.

Palmarés

Campionat Nacional d'Escala i Corda

·         Huit voltes campió (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989)
·         Cinc voltes sub-campió (1977, 1980, 1985, 1986 i 1988)

Campionat Individual d'Escala i Corda

·         Sis voltes campió (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995)
·         Tres voltes sub-campió (1992, 1993 i 1994)

Campionats Internacionals de Pilota

·         Campió del Torneig 5 Nacions a València (1993)
·         Sub-campió del Campionat d'Europa a Valenciennes (1994)
·         Campió del Mundial de Llargues a València (1996)