BIOGRAFIA DE PILOTARIS
LA PILOTA
VALENCIANA.
La pilota valenciana és
l'esport de pilota autòcton del País Valencià. Dos jugadors o equips front a front competeixen
a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la
modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.
Tot i que normalment
se la coneix simplement com a Pilota,
s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota,
com la pilota basca,
que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un
seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el
recinte de joc o les comarques en què es practiquen. Excepte en el cas del frontó,
totes les modalitats de la pilota
valenciana es caracteritzen
per què els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota
amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general,
s'hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues,
i Raspall),
o en un trinquet (Escala i corda i Raspall).
Álvaro Navarro Serra
(Faura, 17 de desembre de 1973),
més conegut simplement com a Álvaro en el món de la pilota valenciana, és un dels pilotaires a batre en qualsevol de les pistes de
qualsevol de les modalitats en què jugue gràcies ser unesquerrà poderós i la seua professionalitat,
gràcies als quals ha arribat a ser membre de la Selecció Valenciana de Pilota. Actualment està en la nòmina de l'empresa ValNet.
Història:
Comença a jugar als 13 anys a l'equip de Quart de les Valls en la
modalitat de galotxa. L'any 1988 es
matricula en l'Escola Comarcal de Pilota de Sagunt i queda campió dels Campionats
Autonòmics d'Escoles de Pilota en la modalitat d’Escala i cordaen la categoria de cadets. Un
any més tard forma part de l'equip campió del Campionat de Galotxa
- Trofeu El Corte Inglés en la modalitat juvenil. Debuta com a
professional al trinquet de Burriana el 1992.
Ha sigut campió del Circuit Bancaixa 4
voltes, i altres 4 sub-campió.
Pel que fa al Campionat
Individual, n'és el dominador absolut, amb 11 edicions guanyades i 2
voltes finalista. L'any 1995 va arribar a la final en una partida
històrica que acabà guanyant Genovés per
60 a 55. L'any 98 es va proclamar Campió Individual per primera vegada i
d'aleshores ençà té plaça fixa a la final. Després de guanyar per desena volta
l'Individual, el 2009, Álvaro va anunciar que es retiraria d'aquesta
competició.[1] Dos
edicions després, la del 2011 hi tornà a participar arribant a la
final i guanyant-la davant Soro III de manera ajustada (60-55). A l'estiu
de 2001 es va convertir en el revulsiu de la Selecció
Valenciana en
l'Europeu jugat a Holanda, on es va proclamar campió de frontó i joc internacional.
El novembre de 2008,
tres dies després de guanyar l'Individual,
va marxar al Mundial
de l'Equador amb la
Selecció. I dos dies després d'arribar-ne, començava la seua participació en el Circuit Bancaixa
08/09.
Álvaro és un jugador polifacètic que s'ha consagrat en modalitats
tan diverses com les internacionals o el frontó. Ha viatjat en diverses
ocasions al País Basc per
enfrontar-se a pilotaris de renom com Agirre. A més, ha disputat quasi totes
les edicions de l'Open Ciutat de València de Frontó.
El 9 d'octubre de 2005 rebé de mans del President de la
Generalitat, Francesc Camps,
la Medalla d'Or al mèrit esportiu, màxima distinció que atorga el Govern valencià.
Palmarès
Escala
i corda
·
Campió
del Circuit Bancaixa: 1997, 2001, 2002 i 2012
·
Subcampió
del Circuit Bancaixa: 1996, 2000, 2003 i 2006
·
Subcampió
Individual: 1995 i 2000
·
Campió
de la Copa Diputació: 2008
·
Subcampió
de la Copa Diputació 2011
·
Campió
del Trofeu President de la Diputació de Castelló:
2010
·
Subcampió
del Trofeu President de la Diputació de Castelló:
2012
·
Subcampió
de la Super Copa: 2009
·
Subcampió Màsters Ciutat
de València: 2009, 2011 i 2012
·
Campió
del Trofeu Caixa rural de Vila-real: 2009
·
Campió
del Trofeu
Ciutat de Dénia: 2010
·
Campió
del Trofeu Festes fundacionals de Massamagrell: 2009
·
Subcampió
del Trofeu
Hnos. Viel de Sueca:
2008 i 2011
·
Campió
del Trofeu Vidal: 2011 i 2012
·
Subcampió
del Trofeu Vidal: 2006 i 2007.
·
Campió
del Trofeu
Nadal de Benidorm: 2010
·
Subcampió
del Trofeu Nadal de Benidorm: 2011
·
Campió
Trofeu Milar: 2011
·
Campió
del Trofeu Ciutat de Llíria:
2011
·
Campió
del Trofeu
Mancomunitat de la Ribera Alta: 2011
·
Subcampió
del Trofeu
Universitat de València: 2012
·
Frontó
·
Campió
de l'Obert
d'Albal: 2008 i 2009
·
Campió
Obert Terra i Mar: 2002 i 2003
·
Campió
Open Ciutat de València: 2003
·
Campió
del Trofeu
Platges de Moncofa: 2007 i 2008
·
Campió
del Trofeu
President de la Diputació de València: 2006, 2007, 2008 i 2011
·
Subcampió del Trofeu President de la
Diputació de València: 2009 i 2012
Galotxa
·
Campió
del Trofeu el Corte
Inglés: 1992
·
Campió
del Trofeu Moscatell: 2006, 2007 i 2008
·
Subcampió
del Trofeu Moscatell: 2009
·
Campió
d'Europa de Frontó i Joc internacional, Països Baixos 2001
·
Subcampió
de Llargues, Països Baixos 2001
·
Campió
del Món de Llargues, Joc internacional i Frontó, Argentina 2002
·
Campió
del Món de Llargues: Imperia
(Italia), 2004
·
Subcampió
del Món de Frontó i Joc internacional, Itàlia 2004
·
Subcampió
del Món de Llargues: Equador,
2008
·
Campió
del Món de Pilota: País
Valencià, 2010
Waldo Vila Gilabert
(Antíbol,França, 1978), conegut pel
sobrenom Waldo, és un
pilotari, rest de la modalitat de raspall de pilota
valenciana. Ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota i és una de les figures a batre
actualment.
L'any 2001, un cop palesa la seua superioritat en el raspall, Waldo va jugar "per
alt" (ço és, a l'Escala i corda), però els resultats no foren
els esperats, i tornà a la seua modalitat original. També és valorat com a
jugador de frontó valencià.
Lesions
Les lesions i molèsties han sigut una constant en la seua carrera,
arribant a ser operat a Sant Sebastià per la manca de reg sanguini en lamà dreta. L'abril de 2006 li fou extirpat
un tumor benigne a la columna vertebral que l'apartà dels trinquets fins juliol del 2007, però fou
debades, car una lesió recurrent al menisc del genoll esquerre forçà una operació en gener
del 2008, de la qual no es recuperà fins abril.
Vida
política
En les eleccions municipals de 2007 Waldo va ser escollit com a
regidor del PSPV a Oliva,
tasca que compagina com a pilotariprofessional
i tècnic de les escoles de tecnificació de la Federació de Pilota Valenciana.
Palmarés
· Raspall:
· Campió Trofeu Mancomunitat de municipis de
la Safor: 2011
· Subcampió Trofeu Mancomunitat de municipis de
la Safor: 1999
· Subcampió del Campionat Individual de Raspall: 1999
· Campió del Campionat per Equips de Raspall: 1999,
2003, 2004, 2009, 2011 i 2012
· Campió del Trofeu Gregori Maians d'Oliva:
2008, 2012
· Subcampió del Trofeu Gregori Maians: 2007 i 2009
· Frontó:
· Campió de l’Open Ciutat de València:
2002
· Campió de l'Obert d'Albal: 2006
José Vicente Oliver Moll
(La Vall de Laguar, 1965), més conegut com a Màlia, és jugador de pilota
valenciana. En la modalitat de Llargues és un dels "banques"
més importants dels anys 1990 i 2000, de manera que és membre titular de laSelecció Valenciana de Pilota en els Campionats Internacionals de Pilota.
L'any 2000 Màlia, i els altres 4 membres de la Selecció (David, Jan, Martines i Mengual), foren guardonats amb el premi al
Millor Esportista masculí de la Província d'Alacant.
Palmarés
· Llargues:
· Campió de la Lliga a Llargues: 1993, 1994, 1995 i 2000
· Subcampió d'Europa de Joc
internacional, Valenciennes (França),
1994
· Subcampió d'Europa de Llargues,
Valenciennes (França), 1994
· Campió del Món de
Llargues: València,
2000
· Campió del Món de
Llargues: Paraná (Argentina), 2002
· Campió d'Europa de Joc
internacional: França, 2003
· Subcampió d'Europa de
Llargues: França, 2003
· Subcampió d'Europa de
Llargues: Nivelles (Bèlgica) 2007
· Campió absolut d'Europa,
2007
John
Giner Muñoz
(Belleville, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica - 24 d'abril de 1967), més conegut com a Jan, és un jugador de pilota valenciana. Començà restant, però s'ha consagrat
com a banca de Llargues,
aconseguint ser membre de la Selecció Valenciana de Pilota per als Campionats Internacionals de Pilota des del 1999.
Ha jugat sempre per a l'equip del seu poble, Murla, excepte l'any 2004,
que ho féu per a Altea, i des del 2008, per
a Sella. A més, ha sigut l'únic jugador de Llargues en guanyar la Lliga tant
en la posició de "rest" com "traent"
(vegeu-ne l'article Colps de la pilota valenciana).
L'any 2000 Jan, i els altres 4 membres de la Selecció (David, Màlia, Martines i Mengual), foren guardonats amb el premi al
Millor Esportista masculí de la Província d'Alacant.
Palmarés
· Galotxa:
· Subcampió del Campionat de
Galotxa de 3ª categoria: 1992
· Subcampió del Campionat de
Galotxa de 2ª categoria: 1993
·
Llargues:
· Campió de la LLiga de
Llargues de 2ª categoria: 1984 (restant), 1985 i 1993 (traent)
· Campió de la Lliga de Llargues de 1ª categoria: 1989, 1991 (restant),
1996, 1997, 1998, 1999 i 2001 (traent)
· Subcampió de la Lliga de
Llargues de 1ª categoria: 1995, 2000, 2003, 2007 i 2008 (traent)
· Campió del Trofeu de
Llargues amb pilota de
vaqueta: 2003
· Campió del Trofeu d'Alfara del Patriarca: 1989, 1999
· Campió del Torneig de Callosa d'En Sarrià: 2005
· Campió del Trofeu Santa
Catalina de Teulada:
1998
· Campió del Trofeu Santa
Teresa del Campello:
1989 i 1990 (restant)
· Campió del Trofeu Dia de
la Pilota: 1991, 1997, 1999, 2000 i 2006
· Campió d'Europa de Joc
internacional: Països Baixos,
2001
· Subcampió d'Europa de
Llargues: Països Baixos, 2001.
· Campió d'Europa de Joc
internacional: França, 2003
· Subcampió d'Europa de
Llargues: França, 2003. Campió del Món de Llargues: Imperia (Italia), 2004
· Campió d'Europa de Joc
internacional: Nivelles (Bèlgica), 2007
· Subcampió d'Europa de
Llargues: Nivelles (Bèlgica) 2007
· Campió absolut d'Europa,
2007. Subcampió del Món de Llargues: Equador, 2008
· Campió del Món de Pilota: País Valencià, 2010
Francesc Cabanes i Pastor
Paco Cabanes Genovés és un pilotari valencià:
en actiu professionalment des de 1972 fins 1996, actualment està
considerat un dels cinc figures del segle XX en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo junt al Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet.
També ha sigut guardonat amb la Medalla d'Or de
la Generalitat Valencianaal Mèrit Esportiu, la de l'ajuntament del
seu poble, un dels Premis Octubre, El Saque de la Federació de Pilota Valenciana i la txapela basca
(reservada als campions del manomanista).
|
«
|
No crec que se'n torne a parir un altre com
ell. Tenia més poders que ningú i guanyava desafiaments increïbles d'ell sol
contra tres. Fins i tot privant-lo de pegar-li de volea o de tirar-la a la
llotja, no sé com s'ho apanyava que sempre se n'eixia. Fins a última hora,
ningú no li va fer ni una miqueta d'ombra.
|
»
|
Considerat durant molts anys l'adversari a batre, la seua etapa
d'esplendor començà on acaba la d'aquell últim, coincidix amb les d'Eusebio, Enric Sarasol, Fredi o Puchol i
donà pas a l'actual número u, Álvaro (el qual té com a principal
contrincantGenovés II, fill de Paco). També ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota, l'última
volta en 2004. D'ençà participa en
escoles de tecnificació i se'l pot vore en la llotgeta de baix de qualsevol
trinquet, especialment els dies que juga el seu fill.
|
«
|
El Genovés és irrepetible, sense dubte.
|
»
|
Biografia
Francesc Cabanes i Pastor,
el fill menut de la tia Carme i de Josep el Teuler, va nàixer el 20 de desembre de 1954 al número6 del carrer La Font del Genovés (l'Horta de Xàtiva): en eixe carrer i en molts
altres del poble es jugava a raspall tots
els diumenges de vesprada i, als huit anys, va guanyar el seu primer
desafiament per cinc duros contra Màxim, un veterà local. Orfe de pare als
dotze anys, es va posar a treballar primer com a forrador de marraixes o de veremador al
sud de França i d'obrer amb
el seu germà Pepe i Toni Canana a Montesa i,
en acabant, a Benissa, on començà a jugar a trinquet en
el seu temps lliure.
El Xiquet del Genovés
L'any 1972,
amb dèsset anys Enriquito d'Alzira -llavors trinqueter de Benissa-
el va incloure en l'equip juvenil local en substitució d'un lesionat: el Xiquet
del Genovés només tardà uns pocs mesos en passar del raspall a l'escala i corda
i en juliol del mateix any debutà com a professional a Carcaixent junt
amb el
Roget de Riola i van perdre contra Ribera i Micó. Amb est últim jugà la seua primera
partida al trinquet de Pelayo,
el 26 de juliol del 1973,
contra Ribes i el Soro II,
que els van guanyar 40 per 35; el mateix any, a Borriana, s'enfrontà per primera volta a
Rovellet -llavors a punt de retirar-se- i, poc després, a Eusebio, (número uen
aquell moment).
El Genovés:
El 1974 debutà en el Campionat
Nacional d'Escala i Corda acompanyat
per Carboneret
II i patrocinats per Sueca;
els dos anys següents, per Carcaixent i amb García de mitger, ja es proclamà campió
indiscutible, per la qual cosa a partir de 1977l'organització
el va obligar a jugar «per baix», o siga, a colpejar la pilota només després
que aquesta haguera botat en terra o en la paret, però mai de volea: això no li
impedí quedar sub-campió o tornar a guanyar les edicions del 1978 i 1979 junt amb el seu germà Pepet,
de nivell inferior. L'any 1980 quedà sub-campió darrere l'equip de València encapçalat
per Fredi,
però a l'any
següent tornà a
guanyar després de negar-se a acceptar les condicions imposades a causa d'unes
lesions.
Genovés I
1982 fou el primer any des del debut en què
no va ocupar cap lloc del pòdium, però com en 1983 tornà a ser campió, els tres anys
següents hagué de jugar de mitger[-una
posició estranya per a ell, que sempre feia de dauer-
per a Puchol,
amb el qual tornà a guanyar el títol en 1983 i 1984 i va ser sub-campió en 1985.
El 1986 tornà a jugar de rest amb el seu germà
i quedà sub-campió, com a l'any següent amb Sanchis;
l'any 1989 guanyà el seu últim Nacional, de nou
junt amb Pepet (sovint anunciat com a Genovés II), amb el qual encara participà
en edicions següents: de fet, en 1990 es va negar a dur propaganda del
patrocinador del torneig en la camiseta, però al remat va claudicar quan la Federació parlà de substituir-los per Núñez i
Joaquín.
Genovés
Quant al Trofeu
Individual Bancaixa, des de la primera edició l'any 86 contra Sarasol -i
amb l'única excepció del 87, per una lesió-, el Genovés estigué en el pòdium
tots els anys fins la seua retirada, bé com a campió o com a finalista; després
de guanyar contra Fredi -campió vigent- en 1988, la resta d'edicions van ser un
cara a cara entre Genovés i Sarasol, ambdós finalistes veïns del mateix poble:
el Genovés guanyà els anys 89, 90 i 91 però va ser superat per Sarasol en les
finals del 92,93 i 94, per la qual cosa en les dos últimes el seu adversari
jugà de roig (fora de competició oficial, Sarasol
sempre es faixava de blau contra el Genovés per respecte al seu
«mestre»). A punt de retirar-se, el 9 de juliol de 1995 va disputar la seua última final
individual front a un jove Álvaro amb vint-i-un anys, al qual va remuntar fins
a guanyar-lo 60 a 55.
Paco
A banda les incipients
competicions oficials, Paco Cabanes disputà les tradicionals partides del dia
en tots els trinquets valencians i participà en festes d'exhibició al carrer en
quasi totes les modalitats de la pilota valenciana. Internacionalment, el Genovés disputà
vàries partides contra jugadors bascs al jai alai de Benidorm contra Martinikorena (en 1987,
la primera partida televisada per ETB des d'un frontó verd), al frontó de Bétera amb Intxauspe (el 13 d'octubre del
91) i de nou Martinikorena (24 de novembre del mateix any) o -a porta tancada- al
trinquet de Guadassuar amb Retegi I. L'any 1992 jugà una partida de galotxa junt
amb José María Sarasol en un carrer de Barcelona com
a demostració de pilota valenciana durant els Jocs Olímpics
d'estiu de 1992 i
també formà part de la selecció valenciana en els mundials de pilota els anys 1993(Torneig
Cinc Nacions a València), 1994 (I Camponat d'Europa a Valenciennes) i 1996 (I Mundial de Llargues a València); ja
retirat, encara el tornarien a convocar per V
Mundial de Pilota al Piemont i Ligúria l'any 2004 junt amb figures d'altres modalitats
com Jan de Murla o Martines.
Palmarés
Campionat
Nacional d'Escala i Corda
·
Huit
voltes campió (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989)
·
Cinc voltes sub-campió (1977, 1980, 1985, 1986 i 1988)
Campionat
Individual d'Escala i Corda
·
Sis
voltes campió (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995)
·
Tres
voltes sub-campió (1992, 1993 i 1994)
Campionats
Internacionals de Pilota
·
Campió
del Torneig
5 Nacions a València
(1993)
·
Sub-campió
del Campionat
d'Europa a Valenciennes (1994)
·
Campió
del Mundial
de Llargues a València
(1996)
