SEGONA AVALUACIÓ CURS: 2014 / 2015.

EL FUTBOL SALA

Història del futbol sala.

El futbol sala va originar-se a l’Uruguai l’any 1930. Aquell mateix any, Uruguai va guanyar el primer campionat del món de futbol. Aquest fet va provocar tal entusiasme en el país, sobretot entre els nens, que es va cercar una solució perquè es pogués jugar a futbol durant tot l’any. Al principi jugaven en llocs tancats amb una pilota de beisbol i dos bancs que feien de porteria. Aviat el futbol sala va traspassar les fronteres de l’Uruguai i, el 1949, es redacta al Brasil el primer reglament d’aquest esport. També al Brasil, l’any 1971, es va crear la Federació Internacional de Futbol Sala, amb seu a Sao Paulo. Es va escampar per Paraguai, Argentina i posteriorment entra a Europa, Àsia i Oceania.

Aspectes generals.

• Terreny de joc: es juga en un camp de 40 x 20 m.

• Duració d’un partit: un partit de futbol sala es juga en dos períodes de 20 minuts amb un descans de 10 minuts entremig.

• Els jugadors: juguen 5 jugadors per equip i n’hi poden haver 7 més a la banqueta. És permès fer tots els canvis que es vulgui.

• La pilota: és de cuir o d’un material similar, amb cambra d’aire. La seva circumferència pot oscil·lar entre 53 i 56 cm., i el pes entre els 450 i els 500 g.

• Puntuació: cada vegada que la pilota traspassa del tot la línia de fons entre els pals de la porteria, l’equip que ha efectuat el llançament suma un gol en el marcador.

• Inici del partit: els dos equips es col·loquen en els seus camps respectius. El servei inicial es fa per sorteig; es col·loca la pilota al mig del camp i es realitza efectuant una passada cap endavant a un company de l’equip. Els jugadors contraris no poden entrar al cercle central fins que no es realitza el servei.

La tècnica del futbol sala.

Portar una pilota amb poc espai per moure’s, driblar un oponent en un pam de terreny, tirar a porteria sense temps per pensar... són algunes de les accions que podem veure en un partit i que coneixem amb el nom de tècnica.

Encara que el futbol "gran" i el futbol sala són dos esports amb elements tècnics similars, les característiques del terreny de joc i de la pilota fan que les accions pròpies d’aquest darrer siguin diferents i sempre molt ràpides.

LES CONDUCCIONS: són desplaçaments que efectuen els jugadors amb la pilota. Es practiquen tocant-la bàsicament amb l’interior, l’exterior i la planta del peu. Per raó de les petites dimensions del terreny de joc i, conseqüentment, de la proximitat dels jugadors oponents, han de realitzar-se amb la pilota molt a prop dels peus.

LES PASSADES: cops que els jugadors donen a la pilota per dirigir-la a un company. Es fan amb les superfícies interna i externa del peu.

ELS DRIBLATGES: són conduccions que serveixen per superar un jugador contrari. S’usen totes les superfícies de contacte del peu. Una de les formes de driblatge més coneguda es la croqueta, en la qual el peu envolta la pilota.

EL TIR O XUT: és un cop que es dona a la pilota amb la intenció de marcar un gol. S’executa amb les diverses superfícies del peu.

ELS CONTROLS: són contactes que els jugadors fan a la pilota amb qualsevol part del seu cos (genoll, empenya, planta, pit, cap...) per tal de dominar-la, bé aturant-la del tot, bé deixant que quedi en moviment de la manera més pròxima del qui l’executa.

EL COP DE CAP: es fa principalment després d’un servei de córner per tal de marcar un gol o de passar la pilota a un company.

ELS SERVEIS: poden ser diversos:

• De porteria: els efectua el porter, fonamentalment amb les mans. Si es fa d’una manera ràpida té un gran valor ofensiu a causa de les mides reduïdes del terreny de joc. Sovint, després d’un servei de porteria, l’equip pot fer una jugada de contraatac i marcar un gol.

• De banda: els jugadors l’han de realitzar amb el peu posant la pilota a sobre de la línia de lateral i passant-la a un company.

• De córner: es realitza quan un defensor envia la pilota fora del camp per la línia de fons.

• De falta: segons com hagi estat la falta, s’efectuen tirs lliures directes o indirectes.

LES FINTES: són accions que serveixen per enganyar els jugadors adversaris. Po-den ser de passada, de tir o xut, o de conducció. També s’usen en defensa per tal de desorientar els atacants i fer-los dubtar en les seves accions.

LA TÉCNICA DEL PORTER: les característiques dels porters de futbol sala són molt similars a les dels porters d’handbol. Juguen en un camp i una porteria de les mateixes dimensions i necessiten una gran velocitat de reacció en els braços i en les cames per parar els xuts, autèntics "coets" que es llancen a poca distància i, sovint, a boca de canó de la porteria.

Segons l’exigència de la jugada, els porters realitzen desplaçaments ràpids, dins l’àrea de porteria; parades, bloquejant la pilota; i rebuigs, enviant la pilota lluny de la zona de perill.

La tàctica del futbol sala.

En les situacions anteriors els jugadors intenten aconseguir el millor per al seu equip: en un cas fer gol, en l’altre evitar-lo. Per aconseguir-ho els jugadors s’organitzen en el terreny de joc i assumeixen funcions especifiques dins de l’equip d’acord amb les seves característiques i el lloc que ocupen en el camp.

Aquestes són les principals demarcacions que practiquen els jugadors en el futbol sala:

Defensa de tancament: és el jugador de l’equip que juga mes endarrerit. Destaca per la seva capacitat defensiva, la seva visió de joc, el seu domini en l’execució de passades i els tirs des de situacions allunyades. 

Ales: són els jugadors que es mouen pels laterals del camp, a dreta i esquerra. La traça per portar i conduir la pilota, la velocitat, el xut des de les bandes i les seves habilitats defensives són les seves qualitats més remarcables.

Pivot: és el jugador que se situa en la posició més avançada del camp. Es responsabilitza de l’àrea central del terreny de joc. Domina el driblatge, la passada i el xut.

Organització dels jugadors. Per tal de posar en pràctica totes les accions tàctiques en un partit, els jugadors es distribueixen en el camp de maneres diferents. Els dos esquemes d’organització més emprats són els següents:

• 2-2: és l’esquema més emprat pels jugadors que s’inicien al futbol sala. Consisteix a col·locar sobre el terreny de joc dos defensors i dos atacants.

• 1-2-1: l’usen els jugadors amb un nivell més avançat. Els jugadors s’especialitzen més i es distribueixen en el camp formant una figura de rombe.

L’ATAC.

Habitualment, en les repeticions de les jugades de gol que ens ofereix la televisió només veiem l’acció final de l’atacant que aconsegueix encaixar la pilota a la porteria. Però tan importants com aquesta són les accions anteriors que fan els jugadors per aconseguir el gol. Aquestes són les més importants:

• Un contra un: superar la defensa amb un driblatge, passar a un company i guanyar-li la posició amb un canvi de ritme, passar la pilota després d’una finta de passada o de xut... són accions que un jugador ha de dominar en atac.

• Les rotacions: són intercanvis continus de les posicions que els jugadors ocupen en el terreny de joc. Es realitzen a gran velocitat per tal de dificultar al màxim el treball dels defensors fins a trobar una posició de xut amb perill sobre la porteria.

• Els talls: són els desplaçaments que fan els jugadors a fi de desmarcar¬-se del seu defensor. Van precedits per un canvi de direcció o una finta i poden realitzar-se per davant o pel darrere del defensor.

• Els bloqueigs: en aquests, un jugador obstaculitza amb el seu cos a un defensor.

LA DEFENSA.

En un camp tan petit, la defensa té una gran importància, perquè prendre la pilota al contrari significa poder iniciar un contraatac amb moltes possibilitats d’aconseguir un gol. Malgrat que és l‘atac el que més motiva els qui practiquen aquest esport, estem segurs que t’interessarà saber defensar bé per poder atacar molts més cops.

Principis bàsics de la defensa: els jugadors han de flexionar les cames lleugerament, moure’s pel camp sense creuar-les i guardar una distància de seguretat amb el seu oponent per poder reaccionar més ràpid quan es desplaci i evitar ser superat.

• Defensa al jugador que porta la pilota: el defensor ha de situar-se en línia entre l’atacant i la porteria per evitar un xut directe. Intentarà prendre la pilota a l’oponent quan estigui convençut que ho aconseguirà. La zona del camp on s’està jugant la pilota s’anomena costat fort.

• Defensa al jugador que no porta la pilota: és molt important veure alhora el jugador i la pilota. Per aconseguir-ho el defensor se situa en el camp de manera que formi un triangle entre ell, el jugador marcat i la pilota. La zona del camp on no s’està jugant la pilota s’anomena costat d’ajut.

Sistemes defensius: els equips es poden organitzar de les maneres següents
per defensar-se dels atacs de l’adversari:

• Defensa individual: en aquesta defensa, cada defensor s’ocupa d’un sol adversari. Els equips que s’inicien en el futbol sala l’han d’emprar, ja que és la millor manera d’aprendre a defensar.

• Defensa en zona: a cada jugador se li assigna una zona del camp en què marca qualsevol jugador que s‘hi mogui. Pot ser una zona a prop de l’àrea de porteria pròpia, a partir de mig camp o en el camp de l’equip contrari.

• Defensa alternativa: és una defensa que combina les defenses individual i en zona. En altres esports d’equip s’anomena defensa mixta. Els jugadors més avançats es marquen en defensa individual i els altres en defensa en zona. 

Les regles i normes bàsiques.

•  Faltes personals: donar una puntada de peu o agredir un adversari, fer-li la traveta, agafar-lo, empentar-lo, entrar amb els peus per davant, tocar la pilota amb la mà o amb el braç, que el porter surti de l’àrea per intervenir en alguna jugada o per lluitar per la pilota, són accions considerades faltes i es castiguen amb un tir lliure en el lloc de la sanció.

• Faltes tècniques: que el porter trigui més de 5 segons en posar en joc la pilota, o que efectue un servei fins més enllà del camp propi, retardar més de 5 segons un tir lliure, de porteria o de penal, passar dos cops la pilota al porter en una mateixa jugada, etc.

• Faltes disciplinàries: infringir les regles del joc, discutir les decisions arbitrals, dirigir-se a un àrbitre o a qualsevol membre de la taula o del públic per protestar, acusar un jugador de conducta indisciplinada.

• Penal: totes les faltes tècniques realitzades dins de l’àrea. Es sancionen amb un tir lliure des de la línia de 6 metres.

•  Doble penal: a partir de la cinquena falta d’equip en una mateixa part, es realitza un tir lliure des de 10 m.

•  Desqualificació: serà castigat d’aquesta manera el jugador que cometi 5 faltes tècniques o personals.

APUNTS ALUMNES 1r i 2n d'ESO.