CONTROL ESCRIT DE REGLES DEL BÀSQUET I HANDBOL. 1r i 2n d'ESO. Setmana del 24 al 28 de Novembre de 2014

REGLES DEL BÀSQUET.

La tàctica del bàsquet.

Totes les estratègies que els jugadors practiquen tenen com a objectiu comú guanyar el partit. El conjunt de totes aquestes accions constitueix el que coneixem com a tàctica.

En el bàsquet, els jugadors s’especialitzen en diferents posicions d’acord amb la seva alçaria i la seva habilitat tècnica.

• El base: és el jugador més hàbil en el bot i la passada. Acosta la pilota fins a la zona contraria i inicia les jugades d’atac. Acostuma a ser també un bon llançador.

• Els alers: tenen bona tècnica i encert en el llançament exterior, i també dominen el bot per poder penetrar fins a la cistella. Acostumen a intercanviar passades amb els pivots.

• L’escorta: és un jugador amb les característiques d’un aler, però que també sap manejar la pilota com el base. L’escorta ajuda el base i juga prop seu.

• Els pivots: són els jugador de major alçaria de l’equip. Es responsabilitzen d’agafar els rebots quan la pilota no ha entrat a la cistella. Han de ser bons tiradors de prop, hàbils i ràpids en els moviments de peus, i bons passadors per moure la pilota quan no poden tirar a cistella.

Bàsicament podem diferenciar dues situacions tàctiques principals que tenen lloc en el transcurs d’un partit: l’atac i la defensa.

Durant l’atac l’equip que té la pilota ha d’intentar no perdre-la, avançar fins a la cistella contraria i introduir-hi la pilota. Per aconseguir-ho els jugadors utilitzaran tots els elements tècnics que ja hem esmentat.

Els jugadors han d’organitzar-se ocupant els espais del camp segons la funció que els toca desenvolupar: base, escorta, aler o pivot.

Durant la defensa l’equip intentarà prendre la pilota als adversaris, dificultar-ne l’avançament cap a la cistella i evitar els llançaments. La defensa és considerada, en el bàsquet, com un dels pilars fonamentals per a guanyar un partit. De totes les formes possibles de defensa que existeixen, nosaltres aconsellem la defensa individual. Consisteix a col·locar un jugador marcant cadascun dels jugadors atacants. El defensa vigila de molt a prop tots els moviments que faci l’atacant que se li ha assignat i el segueix allà on vagi. Generalment aquesta defensa es fa a partir del moment en què l’equip atacant entra en el camp del defensor, tot i que també pot fer-se en tota la pista.

Com es juga?

Durada: Un partit de bàsquet es compon de quatre temps de 10 minuts de durada cadascun, amb un descans de 10 minuts entre el segon i tercer quart.

Si el partit finalitza amb un empat entre els dos equips, ha de jugar-se una pròrroga de cinc minuts. I així successivament, fins que un dels dos equips guanyi el partit.

Els jugadors: Un equip de bàsquet està format per 12 jugadors. Per tant, són 7 els jugadors que poden ser a la banqueta. Els altres 5 formaran el «cinc» inicial. L’entrenador pot canviar els jugadors tantes vegades com vulga.

La pilota: És esfèrica i fabricada amb cuir, goma o material sintètic. La cambra ha de ser de goma.

La pilota ha de pesar entre 600 i 650 g. i la seva circumferència ha de mesurar entre 75 i 78 cm.

Puntuació: Cada cop que s’encistella la pilota s’anoten dos punts en el marcador. Si el llançament s’ha fet des de més enllà de la línia de 6,25 m., són tres els punts anotats. Els llançaments lliures només valen un punt.

Inici del partit: Entren a la pista cinc jugadors de cada equip. Un de cada equip es col·loca dins de la circumferència central, a la part corresponent al seu camp. Els altres jugadors han de ser fora de la circumferència. L’àrbitre llança la pilota enlaire des del centre de la circumferència, i els dos jugadors salten verticalment per intentar desviar-la, sense agafar-la, cap a algun company d’equip.

Arbitres: Tres àrbitres s’encarreguen de dirigir el partit.

La taula: Controla totes les incidències del partit (temps de joc, faltes, canvis...)

Aspectes importants del reglament. 

Puntuació:

1.  Els tirs lliures valen un punt.

2.  Els tirs dins de la zona o dins de la línia de triple valen dos punts.

3.  Els tirs a partir de la línia de triple (a 6,75 m del centre del cèrcol, o 7,24 en la NBA ) valen tres punts.

Si el jugador està tirant un tir lliure i xafa la línia el tir quedarà invalidat, en cas que el jugador estigui tirant des de la línia de 3 punts si xafa la línia de 6,75 metres ( NBA 7,24) el tir serà valorat com un tir de camp (2 punts). No obstant això si un jugador, que es troba darrere de la distància de triple, inicia el tir amb un salt sense xafar la línia, deixant  anar la pilota mentre es troba en l'aire, i cau damunt o sobrepassant, en aquest cas el tir es consideraria de 3 punts.

El jugador que té la pilota ha d’evitar cometre les faltes següents:

• Passos: Es produeixen quan el jugador aixeca de terra el peu de pivot abans de fer botar la pilota o de passar-la. Només pot aixecar-lo per saltar i quan ho fa, ha de passar la pilota o llançar-la abans de tornar a tocar a terra.

• Dobles: la pilota no es pot fer botar amb les dues mans alhora. Tampoc no es pot fer botar per sobre de la cintura. Quan un jugador para de fer botar la pilota, pot passar-la o llançar-la, però no pot fer-la botar una altra vegada.

• Abans de cinc segons el jugador que té la pilota, si està aturat, l’ha de passar, fer-la botar o llançar.

• 8 segons és el temps que té un equip per passar al camp contrari després d’un servei de fons, quan la pilota ha sortit de la pista o quan a l’equip li han marcat una cistella.

• Camp enrere: Quan s’està en camp contrari i es té la pilota, no poden efectuar-se passades cap al camp propi; tampoc no es pot retrocedir-hi ni trepitjar la línia central del camp.

• Cap jugador atacant no pot romandre més de 3 segons dins la zona de l’equip contrari. Aquesta regla no s’aplica quan el jugador rep la pilota i la fa botar, la tira o lluita per agafar el rebot.

• Falta personal: Quan un jugador empenta un adversari, o li impedeix el desplaçament pel camp, o li toca el braç o la mà en el moment d’efectuar un llançament, se’l castiga amb una falta personal. Quan un jugador n’ha acumulat cinc ha d’abandonar el camp i un company el substitueix.

• Falta antiesportiva: Es produeix quan un jugador comet una falta personal de manera intencionada.

• Llançaments lliures: Si un equip acumula 4 faltes personals en cada quart, a partir d’aquest moment totes les faltes personals seran castigades amb dos llançaments lliures des de la línia de tir lliure de la zona de l’equip infractor, que està situada a 4,60 m. de la cistella. Cada llançament val 1 punt. També s’efectuaran dos llançaments lliures sempre que un jugador rebi una falta personal en el moment d’efectuar un llançament a cistella. Si es comet la falta més enllà de la línia dels tres punts, els llançaments lliures són tres.

• Cada equip disposa de 24 segons per llançar a cistella.

• Cada entrenador disposa d’un temps morts d'1 minut de durada en cadascun dels quarts.

             

REGLES DEL HANDBOL  "BALONMANO"

Com es juga a l’handbol?

Duració: l’handbol es juga en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 10 minuts. En cas d’empat, quan les normes de la competició exigeixen un guanyador, es juguen dos períodes consecutius de 5 minuts cadascun, a manera de pròrroga.

Els jugadors: un equip d’handbol està integrat per 12 jugadors, dels quals només 7 poden jugar alhora (6 de camp i 1 porter). Poden fer-se tots els canvis que l’entrenador consideri oportuns.

La pilota: és esfèrica, amb coberta de cuir o material sintètic, i de color uniforme. El pes i la circumferència varien segons les categories.

Puntuació: cada cop que la pilota traspassa totalment la línia de porteria s’aconsegueix un gol.

Inici del partit: Se sorteja el servei inicial. Quan l’àrbitre toca el xiulet, l’equip té 3 segons per posar la pilota en joc. Inicialment, tots els jugadors han de ser a la seva meitat de camp.

Els arbitres: el partit el dirigeixen dos arbitres. Un d’ells se situa al centre del camp i l’altre a la línia de porteria.

La taula: controla totes les incidències del partit.

Quina és la seva tàctica?

El repte de vèncer l’adversari obliga els jugadors a posar en pràctica totes les seves habilitats tècniques sobre el terreny de joc. Però, a més, és necessària una estreta col•laboració entre tots els components de l’equip per aconseguir l’objectiu. Els jugadors ocupen posicions diferents d’acord amb les seves característiques físiques i tècniques. Durant l’atac, aquestes posicions són les següents:

- laterals: esquerre i dret

- central

- extrems: esquerre i dret

- pivot

Cadascun d’aquests jugadors destaca per unes característiques especials:

• Els extrems destaquen per les seves penetracions per les bandes. Són jugadors ràpids i molt hàbils, acostumats a llançar a porteria des de posicions molt difícils. Per això els seus gols són fruit de la destresa, la intel·ligència, la col•locació i l’habilitat per enganyar el porter. Per contra, no els és fonamental la potència de llançament.

• El pivot juga en el centre de l’atac, entre els defenses de l’equip contrari. És un jugador fort, que lluita cos a cos amb els adversaris. La seva major aportació a l’equip és atraure l’atenció dels defenses per afavorir els llançaments d’altres companys des de la línia de 6 m.

• Els laterals són els jugadors que llancen a porteria des de les distàncies més allunyades. Destaquen per la potència de llançament.

• El central és el jugador que organitza l’atac de l’equip. És el director de l’«orquestra». Canalitza totes les accions d’atac i ha de saber passar i llançar. És el més polivalent de l’equip.

La defensa té com a objectiu evitar els gols de l’equip contrari. Pot organitzar-se de diferents maneres. Nosaltres aconsellem la defensa individual, en què a cada defensor se li assigna un atacant.

Quina és la seva tècnica?

Seguir amb atenció les evolucions que realitzen 14 jugadors sobre el terreny de joc és un exercici que destaca per la velocitat i la força de les accions. La velocitat i l’habilitat en les passades, la forca en els llançaments i els salts, els porters intentant aturar autèntics projectils d’artilleria: l’espectacle està assegurat.

ELBOT

És la tècnica que empren els jugadors per progressar cap a la porteria contraria. Amb tot, la manera més ràpida i segura d’acostar-se a l’àrea de l’adversari és amb les passades. Per això el bot és la tècnica menys usada, però té també les seves aplicacions.

S’empra quan un jugador ha de recórrer molts metres per arribar a la porteria contraria. Això passa habitualment quan l’equip recupera la pilota i es llança ràpidament al contraatac amb clares possibilitats d’aconseguir un gol. A més, pot servir per protegir i conservar la pilota davant d’un oponent.

LA PASSADA

És, sense cap mena de dubte, l’acció tècnica més important de l’handbol, perquè és la que es realitza en més ocasions. L’empren els jugadors per acostar-se a la porteria de l’equip contrari amb la intenció d’aconseguir un gol. N’hi ha de moltes menes: amb dues mans, per darrere, lateral... D’entre totes, en destaquen la que es realitza amb una sola mà, ja que és la més utilitzada (passada frontal).

EL LLANÇAMENT

És la tècnica que culmina l’atac. El seu objectiu és introduir la pilota dins la porteria contraria. El llançament ha d’executar-se amb potència i precisió per aconseguir que la pilota arribi al fons de la xarxa sense que el porter pugui aturar-la. Els jugadors llancen la pilota, generalment, amb una mà, tot i que, en determinades ocasions, també és possible fer-ho amb totes dues.

El més conegut és el llançament amb suport, la característica principal del qual és la potència i la col•locació.