El pista de bàsquet. El bàsquet es practica en un camp rectangular de 28 x 15 m . de mitjana. Es divideix en dues meitats amb les característiques i zones interiors següents:
La història del bàsquet. Va ser inventat l’any 1891 per Jones Naismith.
Aquest personatge era un sacerdot de nacionalitat canadenca dedicat a l’ensenyament als EEUU. Era professor de cultura física de la Training School de Springfield (Massachusetts). Va idear el bàsquet cercant un esport que es pogués practicar a l'hivern en un local tancat. El bàsquet es va conèixer a Europa gràcies als soldats americans que participaven a la Primera Guerra Mundial. Fou esport d’exhibició als Jocs Olímpics de Saint Louis, el 1904; i assolí categoria olímpica el 1936, als Jocs de Berlín.
La tècnica del bàsquet.
Botar, passar i llançar. Aquestes són les tres accions fonamentals que un jugador de bàsquet ha de dominar.
EL BOT. Per desplaçar-se pel camp quan tenen la pilota, els jugadors l’han d’anar fent botar acompanyant-la amb la mà. Existeixen moltes maneres d’executar aquesta acció. D'entre totes les possibilitats de bot destaquem aquestes dues:
• Bot alt, anomenat també d’avançada, que s’utilitza per córrer molt ràpid i avançar cap a la cistella de l’equip contrari.
• Bot baix o de protecció, que serveix per protegir la pilota quan els defensors s’acosten perillosament per apoderar-se’n.
Hi ha diferents tipus de passada:
Passada de pit. Com ho indica el seu nom, la pilota surt impulsada des del pit amb les dues mans en direcció al jugador que l’ha de rebre.
Passada picada. Es fa com d’anterior però amb un bot intermedi.
Passada per sobre el cap. Les mans se situen per sobre el cap per passar la pilota.
Convé saber que hi ha una acció tècnica directament relacionada amb la passada que s’anomena assistència. Es produeix quan un jugador rep una excel·lent passada d’un company de manera que queda en una posició immillorable per encistellar.
EL LLANÇAMENT (o TIR). És l’acció tècnica mitjançant la qual un jugador llança la pilota amb la intenció d’encistellar-la. Hi ha diverses maneres de tirar. En destaquem les següents:
El llançament fonamental, és el primer que s’aprèn. El jugador agafa la pilota amb les dues mans, però només la impulsa amb una.
El llançament lliure, és el llançament que es practica després d’una falta personal. Es realitza sense oposició.
L’entrada a cistella, és potser el llançament més practicat quan una persona aprèn a jugar a bàsquet. Si observes l’escalfament que fan els jugadors de bàsquet abans de començar un partit, podràs veure aquesta acció repetida molts cops.
L’esmaixada, és la manera més espectacular d’encistellar.
La tàctica del bàsquet.
Totes les estratègies que els jugadors practiquen tenen com a objectiu comú guanyar el partit. El conjunt de totes aquestes accions constitueix el que coneixem com a tàctica.
En el bàsquet, els jugadors s’especialitzen en diferents posicions d’acord amb la seva alçaria i la seva habilitat tècnica.
• El base: és el jugador més hàbil en el bot i la passada. Acosta la pilota fins a la zona contraria i inicia les jugades d’atac. Acostuma a ser també un bon llançador.
• Els alers: tenen bona tècnica i encert en el llançament exterior, i també dominen el bot per poder penetrar fins a la cistella. Acostumen a intercanviar passades amb els pivots.
• L’escorta: és un jugador amb les característiques d’un aler, però que també sap manejar la pilota com el base. L’escorta ajuda el base i juga prop seu.
• Els pivots: són els jugador de major alçaria de l’equip. Es responsabilitzen d’agafar els rebots quan la pilota no ha entrat a la cistella. Han de ser bons tiradors de prop, hàbils i ràpids en els moviments de peus, i bons passadors per moure la pilota quan no poden tirar a cistella.
Bàsicament podem diferenciar dues situacions tàctiques principals que tenen lloc en el transcurs d’un partit: l’atac i la defensa.
Durant l’atac l’equip que té la pilota ha d’intentar no perdre-la, avançar fins a la cistella contraria i introduir-hi la pilota. Per aconseguir-ho els jugadors utilitzaran tots els elements tècnics que ja hem esmentat.
Els jugadors han d’organitzar-se ocupant els espais del camp segons la funció que els toca desenvolupar: base, escorta, aler o pivot.
Durant la defensa l’equip intentarà prendre la pilota als adversaris, dificultar-ne l’avançament cap a la cistella i evitar els llançaments. La defensa és considerada, en el bàsquet, com un dels pilars fonamentals per a guanyar un partit. De totes les formes possibles de defensa que existeixen, nosaltres aconsellem la defensa individual. Consisteix a col·locar un jugador marcant cadascun dels jugadors atacants. El defensa vigila de molt a prop tots els moviments que faci l’atacant que se li ha assignat i el segueix allà on vagi. Generalment aquesta defensa es fa a partir del moment en què l’equip atacant entra en el camp del defensor, tot i que també pot fer-se en tota la pista.
Com es juga?
Durada: Un partit de bàsquet es compon de quatre temps de 10 minuts de durada cadascun, amb un descans de 10 minuts entre el segon i tercer quart.
Si el partit finalitza amb un empat entre els dos equips, ha de jugar-se una pròrroga de cinc minuts. I així successivament, fins que un dels dos equips guanyi el partit.
Els jugadors: Un equip de bàsquet està format per 12 jugadors. Per tant, són 7 els jugadors que poden ser a la banqueta. Els altres 5 formaran el «cinc» inicial. L’entrenador pot canviar els jugadors tantes vegades com vulga.
La pilota: És esfèrica i fabricada amb cuir, goma o material sintètic. La cambra ha de ser de goma.
La pilota ha de pesar entre 600 i 650 g . i la seva circumferència ha de mesurar entre 75 i 78 cm .
Puntuació: Cada cop que s’encistella la pilota s’anoten dos punts en el marcador. Si el llançament s’ha fet des de més enllà de la línia de 6,25 m ., són tres els punts anotats. Els llançaments lliures només valen un punt.
Inici del partit: Entren a la pista cinc jugadors de cada equip. Un de cada equip es col·loca dins de la circumferència central, a la part corresponent al seu camp. Els altres jugadors han de ser fora de la circumferència. L’àrbitre llança la pilota enlaire des del centre de la circumferència, i els dos jugadors salten verticalment per intentar desviar-la, sense agafar-la, cap a algun company d’equip.
Arbitres: Tres àrbitres s’encarreguen de dirigir el partit.
La taula: Controla totes les incidències del partit (temps de joc, faltes, canvis...)
Aspectes importants del reglament.
El jugador que té la pilota ha d’evitar cometre les faltes següents:
• Passos: Es produeixen quan el jugador aixeca de terra el peu de pivot abans de fer botar la pilota o de passar-la. Només pot aixecar-lo per saltar i quan ho fa, ha de passar la pilota o llançar-la abans de tornar a tocar a terra.
• Dobles: la pilota no es pot fer botar amb les dues mans alhora. Tampoc no es pot fer botar per sobre de la cintura. Quan un jugador para de fer botar la pilota, pot passar-la o llançar-la, però no pot fer-la botar una altra vegada.
• Abans de cinc segons el jugador que té la pilota, si està aturat, l’ha de passar, fer-la botar o llançar.
• 8 segons és el temps que té un equip per passar al camp contrari després d’un servei de fons, quan la pilota ha sortit de la pista o quan a l’equip li han marcat una cistella.
• Camp enrere: Quan s’està en camp contrari i es té la pilota, no poden efectuar-se passades cap al camp propi; tampoc no es pot retrocedir-hi ni trepitjar la línia central del camp.
• Cap jugador atacant no pot romandre més de 3 segons dins la zona de l’equip contrari. Aquesta regla no s’aplica quan el jugador rep la pilota i la fa botar, la tira o lluita per agafar el rebot.
• Falta personal: Quan un jugador empenta un adversari, o li impedeix el desplaçament pel camp, o li toca el braç o la mà en el moment d’efectuar un llançament, se’l castiga amb una falta personal. Quan un jugador n’ha acumulat cinc ha d’abandonar el camp i un company el substitueix.
• Falta antiesportiva: Es produeix quan un jugador comet una falta personal de manera intencionada.
• Llançaments lliures: Si un equip acumula 4 faltes personals en cada quart, a partir d’aquest moment totes les faltes personals seran castigades amb dos llançaments lliures des de la línia de tir lliure de la zona de l’equip infractor, que està situada a 4,60 m . de la cistella. Cada llançament val 1 punt. També s’efectuaran dos llançaments lliures sempre que un jugador rebi una falta personal en el moment d’efectuar un llançament a cistella. Si es comet la falta més enllà de la línia dels tres punts, els llançaments lliures són tres.
• Cada equip disposa de 24 segons per llançar a cistella.
• Cada entrenador disposa d’un temps morts d'1 minut de durada en cadascun dels quarts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada