BALONMANO (HANDBOL)
On es juga a balonmano?
El balonmano es juga en una pista de 40 x 20 m amb les característiques següents:
La història del balonmano.
Els seus orígens es remunten a final del segle passat. Però no va ser fins al 1919 quan Karl Schelenz, professor de l’Escola d’Educació Física i Esport de Berlín, va idear l’handbol en la seva forma actual.
A les primeres competicions participaven 11 jugadors per equip i la zona se situava a 11 m de la porteria. El joc va anar evolucionant fins que el 1925 va celebrar-se la primera competició internacional, entre Alemanya i Àustria. Amb el temps s’anà imposant l’handbol amb 7 jugadors, que es practicava en recintes tancats a causa del fred dels països nòrdics. Va ser inclòs en el programa olímpic dels Jocs de 1936, però posteriorment en desaparegué. No va ser fins a l'Olimpíada de Munic, el 1972, que hi fou reintroduït.
A Espanya, les primeres competicions internacionals de balonmano "handbol" no tingueren lloc fins al 1953. Cal destacar, com un dels clubs que més van fer per a la introducció d’aquest esport al nostre país, l’Handbol Granollers. El 1976, aquest club va guanyar la Recopa d’Europa, i es va convertir, així, en el primer club espanyol que obtenia un títol europeu.
Quina és la seva tècnica?
Seguir amb atenció les evolucions que realitzen 14 jugadors sobre el terreny de joc és un exercici que destaca per la velocitat i la força de les accions. La velocitat i l’habilitat en les passades, la forca en els llançaments i els salts, els porters intentant aturar autèntics projectils d’artilleria: l’espectacle està assegurat.
ELBOT
És la tècnica que empren els jugadors per progressar cap a la porteria contraria. Amb tot, la manera més ràpida i segura d’acostar-se a l’àrea de l’adversari és amb les passades. Per això el bot és la tècnica menys usada, però té també les seves aplicacions.
S’empra quan un jugador ha de recórrer molts metres per arribar a la porteria contraria. Això passa habitualment quan l’equip recupera la pilota i es llança ràpidament al contraatac amb clares possibilitats d’aconseguir un gol. A més, pot servir per protegir i conservar la pilota davant d’un oponent.
És, sense cap mena de dubte, l’acció tècnica més important de l’handbol, perquè és la que es realitza en més ocasions. L’empren els jugadors per acostar-se a la porteria de l’equip contrari amb la intenció d’aconseguir un gol. N’hi ha de moltes menes: amb dues mans, per darrere, lateral... D’entre totes, en destaquen la que es realitza amb una sola mà, ja que és la més utilitzada (passada frontal).
EL LLANÇAMENT
És la tècnica que culmina l’atac. El seu objectiu és introduir la pilota dins la porteria contraria. El llançament ha d’executar-se amb potència i precisió per aconseguir que la pilota arribi al fons de la xarxa sense que el porter pugui aturar-la. Els jugadors llancen la pilota, generalment, amb una mà, tot i que, en determinades ocasions, també és possible fer-ho amb totes dues.
El més conegut és el llançament amb suport, la característica principal del qual és la potència i la col•locació.
TÈCNICA DEL PORTER
El porter es un jugador que ha de dominar una tècnica totalment diferent de la dels altres companys de l’equip. Exceptuant les passades, les accions del porter necessiten un entrenament especial. Son moviments que es fan a gran velocitat, ja que els llançaments a porteria solen ser molt potents i li cal reaccionar ràpidament per rebutjar la pilota. Per això, una de les característiques fonamentals del porter és la velocitat de reacció de cames i braços.
D’entre les accions que componen la tècnica del porter destaquem les següents:
Rebutjar: és la tècnica que més utilitza. Consisteix a desviar amb qualsevol extremitat del cos els llançaments dels adversaris.
Recollir: consisteix a agafar la pilota quan, després d’un llançament fallat, aquesta surt rebotada i queda a prop seu.
Bloquejar: consisteix a entornar la pilota, en situacions del joc en que sigui possible, en lloc de rebutjar-la. Pot aconseguir-ho quan el llançament no és gaire potent o és bombat.
Passada: habitualment el porter utilitza la passada frontal per enviar la pilota als seus companys. Acostuma a fer aquest tipus de passada després de recollir o entornar la pilota i quan realitza un servei des de porteria, després que una pilota rebutjada ha sortit fora per la línia de fons.
Quina és la seva tàctica?
El repte de vèncer l’adversari obliga els jugadors a posar en pràctica totes les seves habilitats tècniques sobre el terreny de joc. Però, a més, és necessària una estreta col•laboració entre tots els components de l’equip per aconseguir l’objectiu. Els jugadors ocupen posicions diferents d’acord amb les seves característiques físiques i tècniques. Durant l’atac, aquestes posicions són les següents:
- laterals: esquerre i dret
- central
- extrems: esquerre i dret
- pivot
Cadascun d’aquests jugadors destaca per unes característiques especials:
• Els extrems destaquen per les seves penetracions per les bandes. Són jugadors ràpids i molt hàbils, acostumats a llançar a porteria des de posicions molt difícils. Per això els seus gols són fruit de la destresa, la intel•ligència, la col•locació i l’habilitat per enganyar el porter. Per contra, no els és fonamental la potència de llançament.
• El pivot juga en el centre de l’atac, entre els defenses de l’equip contrari. És un jugador fort, que lluita cos a cos amb els adversaris. La seva major aportació a l’equip és atraure l’atenció dels defenses per afavorir els llançaments d’altres companys des de la línia de 6 m .
• Els laterals són els jugadors que llancen a porteria des de les distàn¬cies més allunyades. Destaquen per la potència de llançament.
• El central és el jugador que organitza l’atac de l’equip. És el director de l’«orquestra». Canalitza totes les accions d’atac i ha de saber passar i llançar. És el més polivalent de l’equip.
La defensa té com a objectiu evitar els gols de l’equip contrari. Pot organitzar-se de diferents maneres. Nosaltres aconsellem la defensa individual, en què a cada defensor se li assigna un atacant.
Com es juga a l’handbol?
Duració: l’handbol es juga en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 10 minuts. En cas d’empat, quan les normes de la competició exigeixen un guanyador, es juguen dos períodes consecutius de 5 minuts cadascun, a manera de pròrroga.
Els jugadors: un equip d’handbol està integrat per 12 jugadors, dels quals només 7 poden jugar alhora (6 de camp i 1 porter). Poden fer-se tots els canvis que l’entrenador consideri oportuns.
La pilota: és esfèrica, amb coberta de cuir o material sintètic, i de color uniforme. El pes i la circumferència varien segons les categories.
Puntuació: cada cop que la pilota traspassa totalment la línia de porteria s’aconsegueix un gol.
Inici del partit: Se sorteja el servei inicial. Quan l’àrbitre toca el xiulet, l’equip té 3 segons per posar la pilota en joc. Inicialment, tots els jugadors han de ser a la seva meitat de camp.
Els arbitres: el partit el dirigeixen dos arbitres. Un d’ells se situa al centre del camp i l’altre a la línia de porteria.
La taula: controla totes les incidències del partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada