VOLEIBOL
L’any 1895 William G. Morgan va crear un esport pensant en els executius que no podien practicar un esport gaire mogut degut a la seva edat. Es jugava amb la cambra d’una pilota de bàsquet. Podien jugar de 10 a 15 jugadors per equip. Aquest esport fou divulgat per els missioners i pels soldats americans durant la 1ª Guerra Mundial. Però els japonesos foren els qui implantaren les novetats que han quedat actualment en el voleibol.
1944 es crea el primer reglament espanyol de “balon volea.”
1947 es crea la 1ª federació internacional de voleibol.
1949 s’inclou en la federació d’handbol (balonmano).
1950 s’inclou en la federació de bàsquet.
1951 primer campionat espanyol (el guanya l’equip dels bombers).
1954 apareix la federació espanyola de Voleibol.
1964 (TOKIO) es converteix en esport olímpic.
1968 es canvia el nom a federació espanyola de voleibol.
1. El terreny de joc.
Cada camp és un quadrat de 9 metres de costat. La línia que separa la defensa de l’atac està situada a una distància de 3 metres de la xarxa.
2. El reglament.
La competició pot ser masculina o femenina.
La xarxa té una alçada de 2.43 m , per als nois, i de 2.24 m , per a les noies. L’alçada és inferior per a les categories de menor edat.
L’objectiu del joc es que la pilota toque el terra de l’equip contrari, o que l’equip contrari envie la pilota fora dels límits del terreny de joc.
Les principals regles del joc de voleibol són les següents:
· Cada equip ha d’estar format, al menys, per 6 jugadors de camp.
· La pilota ha de ser colpejada amb qualsevol part del cos.
· La pilota no pot set retinguda o acompanyada.
· Una persona no pot tocar la pilota dues vegades de forma consecutiva. Si que ho pot fer de manera alterna (si la toca abans un company).
· Cada equip té dret a colpejar la pilota un màxim de 3 vegades. El bloqueig no compta com a cop. Per tant, una persona que acaba de bloquejar una pilota, pot tornar a tocar-la.
· La pilota no pot ser colpejada dins del cap contrari (és a dir, més enllà d’un pla perpendicular que sigui continuació de la xarxa).
· La pilota sí pot ser bloquejada dins del camp contrari (recorda que el bloqueig, ben executat, no és un cop) a condició de què no interrompa una jugada de l’equip contrari.
· Un jugador no pot tocar mai la xarxa directament mentre participa en la jugada.
· La pilota sí que pot tocar la xarxa, tant en el moment de la sacada com durant el decurs del joc.
· Els jugadors poden sortir fora del terreny de joc per a intentar recuperar la pilota i enviar-la per sobre de la xarxa a l’altre terreny de joc. La pilota ha de passar, però, entre dues varetes perpendiculars al terra que hi ha als extrems de la xarxa.
· Pel que fa a la puntuació, el partit el guanya l’equip que primer guanya 3 jocs (o sets). Cada joc es disputa a 25 punts, però s’ha de guanyar amb una diferència de dos punts. El 5è joc es disputa a 15 punts (també s’ha de guanyar amb una diferència de dos punts). En aquest darrer joc, quan un dels dos equips arriba als 8 punts, es produeix un intercanvi de camp mantenint els jugadors les seves posicions.
· Si l’equip que fa la sacada guanya també la jugada, s’anota un punt i continua sacant. guanya el punt en disputa també té dret a fer la següent sacada. Si l’equip que rep és qui guanya la jugada, aleshores s’anota un punt i fa la següent sacada. Abans, però, els seus jugadors han de rotar en el sentit de les agulles del rellotge avançant una posició. Si l’equip incompleix aquesta norma, i l’àrbitre se n’adona, marcarà falta.
· L’ordre de rotació s’ha de mantenir al llarg d’un joc. Cada vegada que comença un joc, els jugadors poden adoptar la distribució que vulguin.
· Una pilota toca el camp (és “dins”) quan la petjada que deixa està dins del camp (això inclou les línies de delimitació). Una pilota toca fora del camp (és “fora”) quan la petjada que deixa està fora del camp (és a dir, més enllà de les línies de delimitació).
· La pilota que ha estat posada en joc no pot ser bloquejada ni colpejada més amunt de l’alçada de la xarxa dins la zona d’atac.
3. La tècnica dels cops bàsics.
Els cops més importants del voleibol són cinc:
la sacada o servei, la recepció, el cop de dits, la rematada i el bloqueig.
3.1. La sacada o servei.
La persona que fa la sacada pot situar-se en qualsevol posició més enllà de la línia de fons del seu camp.
La persona que fa la sacada no pot trepitjar ni la línia ni l’interior del seu camp fins que la pilota hagi travessat la xarxa.
Les maneres més habituals d’executar la sacada són 2: sacada per baix i la de tennis.
3.2. La recepció.
Es tracta d’un cop amb els avantbraços. Té dues funcions: aturar la pilota després del servei de l’equip contrari i enviar-la al nostre passador.
3.3. El cop de dits.
Es tracta d’un cop la finalitat del qual és passar la pilota perquè una altra persona remate. La separació entre els polzes i entre els índexs ha de ser semblant.
El contacte amb la pilota es produeix amb el polze i els dos o tres dits següents, amb la pilota per damunt nostre i una mica avançada.
3.4. La rematada.
Es tracta d’un cop que es dona amb tota la mà. El contacte amb la pilota és sempre per damunt de la xarxa i en direcció al terra del camp contrari. D’aquí bé la necessitat de què els rematadors i rematadores siguen alts i amb bona capacitat de salt.
3.5. El bloqueig.
El bloqueig és una pantalla que es fa amb els braços per tal d’impedir que la pilota passi al nostre camp. El bloqueig no és un cop, no podem impulsar la pilota. La pilota només pot rebotar en els nostres braços o mans. Precisament perquè el bloqueig no és un cop, és legal fer-lo dins del camp contrari. Només hi ha una condició: que l’equip contrari hagi finalitat la seva jugada.
En el bloqueig poden participar un, dos o tres jugadors. Quants més jugadors hi participin, més probabilitat hi ha de què la pilota no passi, però, si passa, quants mes jugadors participin en el bloqueig menys jugadors hi ha per defensar la pilota que ha passat.
4. La col·locació dels jugadors.
Hi ha moltes maneres de col·locar-se els jugadors d’un equip en funció dels diferents sistemes d’atac i de defensa. La manera més senzilla és la que teniu en la figura del costat: 3 persones al davant i 3 al darrera.
La responsabilitat de rebre la pilotes és dels jugadors del darrera. És un error freqüent que els jugadors del davant facen intenció de tocar la pilota després del servei.
Les posicions dels jugadors es numeren de l’1 al 6 per tal de facilitar la comunicació entre els entrenadors i els jugadors. Quan aquest equip recuperi la sacada, es produirà una rotació i traurà el jugador que, abans de la rotació, estava en la posició 2.
5. Quin és l’ordre lògic d’una jugada?
En una bona jugada podem observar la seqüència següent:
Recepció: la realitzen els defenses. Normalment s’usa la passada d’avantbraç, si bé a vegades també utilitzem la passada de dits. Cal passar la pilota al col·locador.
Col·locació: la realitza el col·locador mitjançant el toc de dits, per enviar-la al rematador.
Rematada: la fan els rematadors.
Funcions dels jugadors segons la seva zona: (per ordre de preferència)
-zona 1: recepció, defensa en recolzament, defensa ,servei.
-zona 2: recepció, atac, defensa en recolzament i defensa
-zona 3: col·locació i defensa en recolzament
-zona 4: recepció, atac, defensa en recolzament i defensa
-zona 5: recepció, defensa en recolzament i defensa
-zona 6: recepció, defensa en recolzament i defensa
FALTES EN UNA JUGADA.
· 3 tocs per equip: l’equip té dret a un màxim de tres tocs de pilota per enviar-la al camp contrari. El toc de bloqueig no compta.
· 2 tocs per jugador: cap jugador no pot tocar dues vegades seguides la pilota, excepte si la primera és el bloqueig
· Tocar la xarxa: està prohibit tocar qualsevol part de la xarxa
· Invasió de l’espai contrari: està prohibit ultrapassar l’espai del camp contrari amb qualsevol part del cos, excepte en la consecució del bloqueig
ROTACIÓ: cada vegada que es recupera el servei, l’equip ha de fer una rotació, que consisteix en el desplaçament de tots els jugadors a la següent posició, en el sentit de les agulles del rellotge. El jugador que es situa a la posició 1 és el que fa el servei.
