TREBALL: 2ª AVALUACIÓ.  ELS ESPORTS ADAPTATS.

ÍNDEX.

1. Els esports adaptats.

1.1. Què són?.

1.2. Qui els practiquen?.

1.3. Quins són?

1.4. Organismes d'àmbit nacional que els organitzen i patrocinen.

MÍNIM UN FOLI - PUNT 1.

1.5. Defineix: Adapthlon, Boccia, Futman, Goalball i Showdown. 
Nota: mirar Any 2012.Desembre

MÍNIM DOS FOLIS - PUNT 1.5

2. Els Jocs Paralímpics:

2.1. Dates i Sedes on s'han celebrat.

2.2. Classificacions funcionals.

2.3. Esportistes espanyols més destacats.

MÍNIM DOS FOLIS - PUNT 2.

3. Special Olympics:

3.1. Què son?.

3.2. Breu història.

3.3. Esports seleccionats.

MÍNIM UN FOLI - PUNT 3.

4. Bibliografía i Fotos.

MÍNIM UN FOLI - PUNT 4.

ENTREGAR FINS EL DIVENDRES 1 DE MARÇ DE 2013

DEFINICIÓ: FUTMAN - GOALBALL i SHOWDOWN.

1.5. Defineix: Adapthlon, Boccia, Futman, Goalball i Showdown.

FUTMAN

Definició de Futman
Sense cap dubte, l'esport rei a tots els nivells a Espanya és el Futbol. Tant per prestigi, com per incidència, aquesta pràctica esportiva està molt arrelada en la nostra societat. No obstant açò els discapacitats físics usuaris de cadires de rodes no han pogut practicar-ho fins a fa relativament poc. 

Amb l'aparició del Futman, un element amb forma dempeus humà que dóna nom a l'adaptació del futbol per a usuaris de cadires de rodes, aquest col·lectiu es pot incorporar a la pràctica d'aquest esport amb tots els beneficis físics, psíquics i socials que açò comporta

El plantejament és molt senzill: dos equips compostos per quatre jugadors de camp més porter s'enfronten en una pista de futbol sala i despleguen la seua tècnica per a vèncer a l'adversari. Igual que en el futbol o en el futbol sala, el guanyador és aquell equip que més gols fica en la porteria contrària, açò sí, utilitzant el Futman i no els peus. 

Beneficis Físics del Futman
Resulta evident que els peus amb els quals es colpeja la pilota en el Futman no són els de el cos. Per a açò existeix una adaptació amb forma dempeus, que l'esportista utilitza amb les mans, i que a causa del seu ús és un perfecte *potenciador de la musculatura. 

A més de la muscular, la capacitat de mobilitat dels discapacitats també es veu entrenada, ja que amb el joc els girs i canvis de ritme en la cadira de rodes són constants. Entre les zones corporals que més es desenvolupen amb la pràctica d'aquest esport podem destacar: 

• Tren superior (deltoides, pectorals, braquial...) 
• Musculatura del coll ja que poden efectuar manejos amb el cap (control de la pilota, rematades...) 
• Musculatura abdominal i dorsal per les inclinacions que l'esportista fa per a agarrar el Futman, xutar, passar o rematar, i per les incorporacions que fa després de dipositar el Futman en el suport per a eixir ràpidament al contraatac. 
• Desenvolupament de la coordinació ócul-manual i dinàmica general. 
Els beneficis psíquics i socials que comporta la pràctica del Futman són els inherents als de la pràctica de qualsevol esport d'equip, amb l'al·licient afegit de tractar-se de l'adaptació del deport rei en el nostre país, ser espectacular i nou i ser un esport per a discapacitats físics que utilitzen la cadira de rodes para practica esportiva. 

El companyerisme, l'aportació d'esforços a l'equip, la capacitat de relacionar-se, l'esperit de superació, la capacitat de lluita o l'augment de l'autoestima són facetes importants per al desenvolupament de la personalitat. Ara bé, tot açò que es pot aplicar al cent per cent per a qualsevol esport, guanya més valor quan coneixem les formes de jugar a Futman. 

Normalment estem acostumats al fet que els equips esportius guarden cert ordre: està l'esport en modalitat femenina i en modalitat masculina, estan les categories per edat, les persones amb discapacitat. En el cas del Futman aquestes divisions no existeixen. Els equips són mixts, els seus components poden ser de qualsevol edat, i ni tan sols fa mancada ser discapacitat per a practicar-ho... encara que açò sí, cal utilitzar la cadira de rodes. Les característiques de l'esport i la seua trajectòria encara no li han convertit en un esport subjecte a aquests convencionalismes pel que es potencia la integració i la implicació dels discapacitats amb els no discapacitats. 

El Fútman té les característiques per a potenciar totes les facetes anteriorment esmentades i a més és realment intens. La seua pràctica beneficia a la persona en tots els vessants de la seua personalitat, i al públic... en la contemplació de l'espectacle. 

Història del Futman
El 28 de desembre de 1998, Raúl San Miguel entra en l'oficina de patents per a registrar una adaptació esportiva de futbol en cadira de rodes. L'adaptació en qüestió es deia Futman i el seu nom era una combinació de les paraules futbol i mà. La creació del mateix es remuntava uns mesos arrere, quan un amic íntim de San Miguel va quedar *paraplégic i es va veure impedit a practicar el futbol. 

Els tràmits de patent van ser els habituals, amb l'excepció que l'oficina va realitzar una cerca relacionada amb patents sobre adaptacions per a futbol en cadira de rodes a nivell internacional llançant com resultat la inexistència d'equipaments iguals o similars per a la pràctica de l'esport. Per aquest motiu Raúl San Miguel va estendre la patent del Futman a més de vint països, pràcticament tots els països europeus, Japó, Federació Russa, Xina i Estats Units. 

Els primers prototips de Futman es van realitzar en fusta. El germà del propi San Miguel, fuster de professió va ser qui els va dur a terme. No obstant açò aquest material no era suficientment adequat per al seu ús. El pes excessiu era la major dels seus desavantatges, de manera que es van cercar fórmules plàstiques alternatives que donaren al Futman la lleugeresa i consistència necessària per a poder ser utilitzat de la forma més còmoda possible, utilitzant al final el polipropilè com a material definitiu. Cada jugador disposa de dos Futman, els quals van col·locats en uns suports (un a cada costat de la cadira de rodes) que es poden adaptar a conveniència del jugador amb unes brides. L'equip està completat per dos protectors per als braços que fan les vegades de les tradicionals espinilleres del futbol, i d'una guia, amb forma de mitja lluna col·locada en la part davantera de la cadira, destinada al fet que els jugadors puguen controlar i dirigir la pilota al llarg del terreny de joc

Raúl San Miguel és entrenador nacional de futbol, per la qual cosa coneix perfectament els secrets del món esportiu del nostre país, però no és empresari. El desenvolupament i expansió del Futman necessitava una mica més que l'equipament i les ganes de treballar i jugar... i és quan apareix en escena Bruno Caprile, un empresari disposat a apostar pel nou esport i amb la capital del qual es constitueix Futman S.L, que des de desembre de l'any 2002 fabrica i comercialitza l'equipament Futman, i paral·lelament la fundació Futman per al desenvolupament d'Esports Adaptats, entitat sense ànim de lucre el propòsit del qual és la promoció de l'esport per a discapacitats en general i del Futman en particular. 

Encara que des d'abril de 2003 ja es realitzaven exhibicions, es constitueix de forma oficial al setembre de 2004, el C.D.I. *Futman Cantàbria com avançament del projecte. En la seua promoció, la Fundació Futman signatura diversos acords i convenis entre els quals destaquen els pactats amb la Universitat de Cantàbria, Govern de Cantàbria (Conselleria d'Educació), amb el Fundació *Cruyff, i la Fundació Reial Madrid. 
Cadascun d'aquests acords i convenis respon a una línia d'objectius. El signat amb la Universitat, i del que també forma part la Fundació Leonardo Torres Quevedo i la Federació Espanyola d'Esports de Minusvàlids, està dirigit cap al foment de l'esport, però potser la seua faceta més interessant, és que incideix en la formació de monitors, àrbitres i jugadors d'esports adaptats amb l'elaboració de materials didàctics així com la impartició de cursos. 


El primer dels acords signats amb equips de futbol va ser el del Fundació Johan Cruyff, una exhibició amb el FC. Barcelona, i a aquest li va seguir el signat amb la Fundació Reial Madrid. En tots dos casos, els objectius dels convenis són la promoció del Futman a tots els nivells. En la presentació amb el F.C. Barcelona, el president del club, Joan Laporta, va entrar al camp de joc en cadira de rodes per a recolzar així als jugadors. Les Forces Armades s'han oferit a col·laborar en l'expansió del Futman com a part dels seus programes d'ajuda humanitària.

L'Hospital de Paraplègics de Toledo, entre altres centres de característiques semblants, ha inclòs el Futman en els seus plans rehabilitadors.

GOOLBALL

Definició Goolball.
El Goalball és un esport d'equip creat especialment per a jugadors cecs, en el qual s'enfronten dos equips de tres jugadors. Es basa en l'ús del sentit auditiu per a detectar la trajectòria de la pilota en joc i requereix, a més, una gran capacitat d'Orientació espacial per a saber estar situat a cada moment en el lloc adequat, amb l'objectiu d'interceptar o llançar la pilota.

Els partits consten de dos temps de deu minuts cadascun i la pista té unes mesures de 9 per 18 metres. Cada equip se situa a un costat del camp, al costat de la seua porteria, de 9 metres d'ample, i, sense eixir-se d'una petita zona, ha de tractar de ficar gol en la porteria contrària llançant una pilota amb cascavells en el seu interior, que ha de rodar pel sòl perquè se senta el seu so. Els tres components de l'equip que rep la pilota han d'impedir que entre en la seua porteria llançant-se al sòl per a detenir-ho.
Tots els jugadors han d'eixir a la pista amb uns antifaços opacs que els impedeixen veure absolutament gens, per a garantir així la igualtat de condicions entre cecs totals i deficients visuals.

Història del Goalball.
El Goalball va ser creat per l'alemany Hans Lorenzen i l'austríac Seep Reindl. Aquest nou esport formava part d'un programa de rehabilitació, per a veterans minusvàlids de la II Guerra Mundial. En ell podien prendre part els veterans cecs, amb la finalitat de desenvolupar tota la seua capacitat de concentració i qualitats físiques.

En els Jocs Paralímpics de 1972 en Heidelberg (Alemanya) va ser un dels esports de demostració, entrant a formar part del calendari oficial ha partir de 1976 a Torontó (Canadà), en categoria masculina, i de 1984 a Nova York (Estats Units) en la categoria femenina.

En 1981, a París, els representants de més de 30 països participants en esports eren cecs, formen l'Associació Internacional d'Esports per a Cecs (*IBSA). Un any després, la pròpia *IBSA crea un subcomité de Goalball, amb l'objectiu d'unificar l'esport a nivell mundial i revisar els reglaments periòdicament. 
L'Associació Internacional d'Esports per a Cecs (*IBSA), a través del Subcomité de Goalball és l'encarregat de sancionar tots els campionats oficials, així com de revisar el reglament de joc cada quatre anys, realitzar cursos de formació d'Àrbitres i Oficials Menors i promoure la pràctica del Goalball en tots els llocs del món.



Història del Goalball a Espanya.

A Espanya, encara que ja es practicava en els diferents Centres de Recursos Educatius de l'ONCE, és l'any 1991 quan es dóna l'impuls decisiu, amb la celebració del primer campionat d'Espanya a Alacant, i la posterior participació en 1992 en els Campionats Paraolímpicos de Barcelona.

El Goalball s'ha desenvolupat en tres zones principals en el nostre país: Madrid, Catalunya i Llevant. A partir d'ací, es va estenent, a mesura que van apareixent nous jugadors en altres regions. 

En l'actualitat quasi totes les Comunitats Autònomes compten amb equips de Goalball, Andalusia compta amb un equip masculins en cadascuna d'aquestes províncies Sevilla, Huelva i Jaén a més d'un femení a Sevilla. 
Les Comunitats Insulars expliquen cadascuna amb un equip de Goalball, el Menorca, en les illes Balears i Las Palmas a Canàries, en aquesta última existeix també equip femení.
A Múrcia existeixen tres equips, dos masculins el Cartagena i el Múrcia i un de femení, el Múrcia.

A Castella - La Manxa existeixen dos equips masculins un a Toledo i un altre a Ciudad Real. La Comunitat Valenciana, compta amb deu equips entre masculins i femenins. Equips com València, Alacant i CRE Alacant que compten amb les dues categories, Castelló, Elx, Gandia, Alacant B i Llevant que són masculins. 

A Catalunya, existeixen dos equips femenins (amb les seues corresponents categories masculines) a Barcelona i a Girona, a més d'altres tres exclusivament masculins com: Hospitalet, Terrassa i Tarragona.

En la Comunitat de Madrid també es compta amb un bon nombre d'equips, el Chamartín i el *CRE Madrid amb divisió femenina i masculina, el Tetuán femení i el Cidat i el Mira serra Masculins.

En el nord d'Espanya s'ha estès en els últims anys molt el Goalball apareixent nous equips en les categories inferiors, el Galipont, País Basc, La Rioja i Navarra en masculí i Sant Sebastià, País Basc, Àlaba i Navarra en el Goalball femení.

Reglament del Goalball.

Per a poder desenvolupar la competició Nacional de Goalball, a l'inici de cada temporada, els equips han d'inscriure's en la Federació Espanyola d'Esports per a Cecs (FEDC). Aquests equips es distribueixen en tres divisions, amb la finalitat d'igualar el nivell de joc existent.

Al final de la temporada, es produeixen els ascensos i descensos de categoria, segons la classificació final aconseguida. A més, els millors equips de la primera divisió, sis en categoria masculina i quatre en la femenina, passen a disputar el Campionat d'Espanya. Tota aquesta temporada nacional sol abastar el període comprès entre els mesos de novembre i juny.

SHOWDOWN

Definició del Showdown.
El Showdown és un joc en el qual participen dos jugadors. Basat en l'agudesa auditiva i la coordinació manual, es desenvolupa amb moviments ràpids, sobre un tauler rectangular, en el qual es tracta de ficar “gols” en la porteria del contrari. Originalment dissenyat per a persones amb problemes de visió encara que no és condició necessària per a practicar-ho ja que s'utilitzen antifaços opacs, que asseguren que els participants no tinguen visió alguna.

Història del Showdown.
En 1960 el canadenc Joe Lewis totalment cec, va inventar aquest joc. Lewis va investigar un esport que poguera ser practicat com a esbarjo i/o com a competició sense l'ajuda de la vista. Amb el pas del temps, Patrick York també canadenc i cec, va col·laborar amb Lewis en la millora de regles i d'accessoris. 

El Showdown va ser un èxit internacional en el seu debut com a joc d'esbarjo durant les Olimpíades de 1980 per a Discapacitats psíquics en Arnhem, Holanda. 
L'interès internacional va ser creixent en les Olimpíades de 1984 per a persones amb discapacitat celebrades en Long Island, en les Paralimpiades de Seül, Corea, els Jocs Mundials per a la Joventut de St.Etienne, els Campionats del Món de Assen; els Jocs Paralímpics de Barcelona, i més recentment en les Paralimpiades d'Atlanta. Però en l'actualitat, és un esport que amb prou faenes es practica.

Desenvolupament del joc.
L'objectiu del joc és colpejar la bola a través de la taula i introduir-la en la porteria del contrari, fent-la passar per sota d'una xarxa divisòria. L'únic equip que es requereix és la taula especialment dissenyada, 2 pales, una bola especial que conté unes peces de metall en el seu interior i un guant per a la mà amb la qual es juga, a més d'uns bats. El so que produeixen les peces de metall rodant dins de la bola indica la localització de la bola durant el joc. 

El jugador que primer aconsegueix 11 punts és el guanyador. El jugador aconsegueix 2 punts per gol i un punt quan el seu oponent colpeja la bola dins de la pantalla, colpeja la bola fora de la taula o toca la bola amb qualsevol altra cosa que no siga la pala. Cada jugador serveix 5 vegades seguides.

DEFINICIÓ ADAPTHLON - BOCCIA.

1.5. Defineix: Adapthlon, Boccia, Futman, Goalball i Showdown. 

ADAPTHLON.

Definició del  Adapthlon

El  ADAPTHLON es tracta d'una activitat *multideportiva que el seu objectiu és el de desenvolupar en els participants diferents habilitats i destreses que corresponen a un o més esports, de manera que servisca per a la iniciació en l'activitat competitiva i com a indicador per a la posterior especialització.

Amb açò es pretén atendre a la necessitat de desenvolupar tota la potencialitat dels esportistes, siga el que siga la seua discapacitat i grau d'afectació.

Per tant, el Adapthlon és una iniciació a modalitats esportives més complexes en el qual es persegueix donar a conèixer, als xiquets, altres esports que practicar, ofereix alternatives, i abans de res, se cerca la màxima adaptació en les diferents postes perquè els esportistes puguen realitzar el major nombre de proves, malgrat les seues dificultats. Per a açò comptem amb material molt divers, i amb un grup de voluntaris sense el qual la jornada no podria tirar endavant.

El Adapthlon es compon d'una bateria de proves que els esportistes van realitzant en circuit. Les postes o proves són variades, i desenvolupen gran part dels gestos tècnics que són necessaris per a la pràctica de la majoria dels esports adaptats. La puntuació de les mateixes és *relativizada en funció del total de proves que és capaç de realitzar l'esportista.

Història del Adapthlon.

El  Adaptlón és una modalitat esportiva creada per la F.ES.A. que té com a objectiu la iniciació a l'esport adaptat mitjançant el joc.

Al principi va dirigit a la població discapacitada fins als 16 anys, i es planteja en forma de circuit de proves (8-10 proves) que s'aniran variant cada vegada que es pose en pràctica, de manera que existisca una bateria de proves que s'anirà ampliant, modificant i revisant en funció de les necessitats, manques o fallades que es detecten.

Es posa en pràctica per 1ª vegada en la 1ª jornada dels XVII  Jocs Escolars de la Comunitat Valenciana en 1999 realitzats en el col·legi Juan Comenius, i des de llavors ha anat evolucionant, variant, investigant sobre ell en els Camps de treball i en *FESA, i per açò hem de tenir present en tot moment que és una activitat dinàmica, que evoluciona, es millora i creix amb el temps. 

Activitat iniciació al deport adaptat.
Podríem resumir aquesta activitat en contínua evolució en els següents punts:
• Iniciació esportiva.
• Mitjançant el joc.
• Objectiu didàctic de motivar i il·lusionar als xiquets per l'esport.
• Donar cabuda a xavals amb tot tipus de discapacitat i grau d'afectació. 
• Circuit de proves. 
• Bateria de proves que es poden canviar en cada jornada. 
• Treballa habilitats bàsiques
• Treballa actituds positives davant l'esport.

Existeix una classificació específica per al Adapthlon ?

F1A: Usuaris de cadira elèctrica, llançament amb mà o peu. Usuaris de cadira elèctrica, llançament amb boca. Silla manual, usuaris de *canaleta per a llançar. Mínima o nul·la funcionalitat a desplaçar la cadira. Limitació severa en membres superiors. Dificultats a agarrar / soltar. Deficient o nul·la prensió manual amb oposició d'un o dos dits.

F2A: Dificultat a coordinar l'agarre a la roda amb la mà. Prensió manual pobra, acceptable cilíndrica i esfèrica. Usuaris de cadira de rodes amb molt poca mobilitat. Desplaçament en la cadira amb membres inferiors. Bon control del tronc estàtic, inicia girs.

F3A: Bon desplaçament amb la cadira, acompanya el moviment de propulsió de la cadira amb el tronc. Bon control de tronc estàtic com a dinàmic. Mínima o nul·la limitació del rang de moviment en extremitats superiors.

F4A: D'ambulant amb dificultat per a caminar, saltar, acatxar-se, alçar-se. Diplejics, atetósics, hemiplegies severes, distròfics... Poden caminar amb ajuda de bastons. 

F5A: D'ambulants amb molt bona mobilitat. Amb molt bon control del tronc, la deficiència funcional és evident però no limitant. Hemiparèsies, P.B.O., amputats MM.SS., atetosis lleugers.

V4A: D'ambulants amb ceguesa total.

V5A: D'ambulants amb resta visual.
A5A: D'ambulants amb deficiència auditiva.



LA BOCCIA.

La Boccia, definició i història d'aquest esport.

És un esport exclusivament paralímpic i té el seu origen en la Grècia Clàssica, el segle XVI, recuperat en els anys 70 pels països nòrdics amb la finalitat d'adaptar-ho a les persones amb minusvalideses. Arriba a la nostra península l'any 1988 (II Jocs Ibèrics per a persones amb Paràlisi Cerebral). Des de llavors ha tingut un gran desenvolupament en el nostre país, reflectit no solament pel nombre de llicències esportives existents en l'actualitat, sinó també pels resultats aconseguits per la Selecció Nacional en l'àmbit internacional, situant-nos com una de les primeres potències en aquest esport. 

És similar a la Petanca i en ell únicament participen persones en cadira de rodes, amb greus afectacions per paràlisi cerebral o altres minusvalideses físiques severes. 

És un joc de precisió i d'estratègia, amb les seues pròpies regles arreplegades en un reglament internacional. Però si hi ha alguna cosa que significar en la Boccia com a joc i activitat esportiva és per sobre de tot, la possibilitat que ofereix a persones amb grans discapacitats d'acostar-se a la pràctica esportiva, no solament com a gaudi del seu oci i temps lliure, sinó també al màxim nivell de competició.

Els elements d'aquest esport són sis boles roges i sis blaus (un color per competidor) i una altra blanca (o “diana”) de 8´3 cm. de diàmetre i un pes de +/- 270 *gr.

En cada partit, l'objectiu de cada esportista és acostar les seues boles a la bola “diana” intentant traure el màxim avantatge (puntuació) al seu contrincant. Els partits consten de 4 o 6 parcials en funció que es jugue individualment, per parelles o equips.

El terreny de joc mesura 12´5 x 6 m i el sòl preferentment és de fusta o sintètic, materials habituals en els poliesportius.

Les úniques categories ho són en funció del grau de discapacitat que patisquen els esportistes. Tots ells, greument afectats i per tant asseguts en cadires de rodes, llancen les boles amb les seues mans, excepte els de la classe corresponent a la discapacitat més severa, que juguen amb l'ajuda d'una *canaleta, sobre la qual el seu pilot diposita la bola una vegada escollida l'adreça per l'esportista. Existeixen proves individuals, per parelles i d'equips, sent un esport mixt en el qual els homes i les dones competeixen entre si.

Es va convertir en esport Paralímpic en 1988, en els Jocs de Seül. 

CLASSIFICACIÓ DELS ESPORTISTES

L'atleta BC1 amb paràlisi cerebral la disfunció locomotora de la qual afecta el cos sencer. Les característiques típiques d'un atleta BC1 són:

a. En general no poden *propulsar la seua cadira de rodes manual.
b. Té dificultat el canviar la posició en la qual se senten.
c. Sovint tenen moviments involuntaris de tronc, cap i braços.
d. Tenen dificultat en els moviments del llançament.
i. No tenen cap ús funcional en les cames..
f. Tenen la possibilitat de tenir una persona de suport o auxiliar, que solament actuarà a les indicacions del jugador (donar la bola, col·locar en posició la cadira, posar els frens de la cadira, subjectar la cadira, etc.)

L'atleta  BC2 té paràlisi cerebral amb la disfunció de l'aparell locomotor que afecta al cos sencer. Les característiques d'un atleta BC2 són:

a. Tenen control de tronc, però aquest no implica que el moviment del braç siga descoordinat.
b. Tenen dificultats amb el moviment aïllat del muscle. 
c. Poden separar els dits i el polze, però no ràpidament
d. Poden *propulsar la cadira de rodes, però no ràpidament.
i. Poden alçar-se o asseure's però molt inestablement.

L'atleta BC3 pot tenir paràlisi cerebral o origen No-Cerebral (Malalties degeneratives, tetraplejias...). L'atleta té disfunció severa de l'aparell locomotor en els quatre membres. L'atleta té força i coordinació escasses per a agarrar i per a llançar una bola de Boccia i/o per a propulsar-la constantment més enllà de la línia V, juguen amb l'ajuda d'una *canaleta o rampa. Aquests jugadors tindran un auxiliar de suport que atendrà única i exclusivament a les indicacions del jugador, l'auxiliar romandrà sempre d'esquena al joc.

L'atleta BC4 tenen disfunció severa de l'aparell locomotor en els quatre membres, d'origen No-Cerebral o d'origen cerebral degeneratiu. La gamma del moviment activa és pobre. L'atleta demostrarà pobra força o la manca severa de la coordinació combinada, amb control dinàmic pobre del tronc. 

Després del moviment dels muscles o del cap per a realitzar un llançament li serà necessari recuperar la posició vertical, doncs el tir li desequilibra en el seu balanceig. L'atleta pot demostrar suficient destresa per a manipular i per a llançar una bola de Boccia més enllà de la línia V. El control serà pobre en l'assentament i el llançament serà d'una sincronització pobra. Evidentment aquesta manca li obliga a realitzar un llançament de "oscil·lació de pèndol". L'atleta pot *propulsar la cadira de rodes. Moviments ràpids no són possibles.

Esport Adaptat i les Paraolimpíades
(2.2. Classificacions funcionals)

L'esport de minusvàlids té els seus inicis en l'hospital de Stoke Manderville (Anglaterra) gràcies a la figura del Doctor Ludwin Guttmann.

En aquest hospital hi havia un gran nombre de persones amb lesions medul·lars a causa de la Segona Guerra Mundial. Guttmann pretenia utilitzar l'esport com a forma de rehabilitació, la qual cosa li va portar a organitzar, en 1948, la primera competició per a aquest col·lectiu.

Vist l'èxit i el bon resultat terapèutic que van tenir, aquesta competició va començar a celebrar-se anualment, sent cada vegada major la participació, les disciplines esportives, diferents minusvalideses i països.

A Roma l'any 1960, es va donar el tret d'eixida als Jocs Olímpics i Paralímpics, des de llavors, els JJ. Paralímpics se celebren sense interrupció cada quatre anys, amb un creixement espectacular. En els seus inicis van aconseguir la participació de no més de 390 esportistes de 23 països, fins a arribar a reunir a 4.000 esportistes de 137 països a Atenes 2004. Espanya va participar amb una selecció de 260 persones, dels quals 155 van ser esportistes cecs, deficients visuals, minusvàlids físics, i paralítics cerebrals.

Les primeres paraolimpíades d'estiu, els Jocs Paralímpics estivals per a esportistes amb discapacitats físiques, mentals i sensorials, van tenir lloc a Roma, l'any 1960. Abans, el 1948 i 1952, s'havien celebrat Jocs de Stoke Mandeville, igualment dirigits a persones paraplègiques.

Les paraolimpíades de Roma només van estar obertes a discapacitats amb lesió de medul · la espinal. En total, van ser 400 les persones participants-entre esportistes i assistents-procedents de 23 països.

En els primers Jocs Paralímpics van ser vuit les modalitats esportives disputades: atletisme, bàsquet amb cadira de rodes, dartchery, esgrima en cadira de rodes, natació, snooker, tennis de taula i tir amb arc.

Quant al medaller, el va encapçalar Itàlia (29 ors, 28 plates, 23 bronzes), seguida del Regne Unit (20 ors, 15 plates, 20 bronzes),Alemanya (15 ors, 6 plates, 9 bronzes) i Àustria (11 ors , 8 plates, 11 bronzes).

Seguint l'estructura del moviment Paralímpic Internacional, el 6 de setembre de 1995 es va constituir el Comitè Paralímpic Español. Un temps abans, en 1992 s'havia creat el Comitè Paralímpic Internacional (IPC). Una vegada acabats els Jocs Paralímpics de Barcelona 92. Amb la creació de l'IPC, es va aconseguir establir en l'esport de minusvàlids una estructura similar a la de l'esport olímpic, sent la principal diferència entre l'IPC i el Comitè Olímpic Internacional que l'organització de discapacitats està formada per federacions que s'agrupen en tipus de minusvalideses, i no per federacions específiques de cada esport.

El Comitè Paralímpic Español, d'acord amb els principis i normes d'IPC, va nàixer sent un organisme sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia, les finalitats fonamentals de la qual són:

• Desenvolupament i perfeccionament de l'esport, estimulant i orientant la seua pràctica i la preparació de les activitats que tinguen representació en els Jocs Paralímpics.

• Enfortiment de l'ideal Paralímpic entre els espanyols, mitjançant l'adequada divulgació del seu esperit i filosofia.

• Col·laborar amb les Federacions Espanyoles afiliades al seu torn a les Federacions Internacionals, reconegudes pel Comitè Paralímpic Internacional. 

En aquest Comitè Paralímpic s'integren les cinc Federacions Espanyoles d'Esports per a Minusvàlids legalment reconegudes i que són les següents:

Federació Espanyola Esports per a Cecs (F.I.D. de C.)
• Passeig de l'Havana, 208 | 28036 – MADRID
• Telèfon: 00-34-91-353.61.61 | Fax.:00-34-91-353.61.79
• E-mail: fedc@once.es

Federació Catalana d'Esports per a Cecs
• C/ Calàbria, 66 – 67 | 08015 – BARCELONA
• Telèfon: 93-325.92.00 | Fax: 93-424.91.44

Federació Espanyola Esports Discapacitats Intel·lectuals (F.I.D.D.I.)
• Passeig de la Castellana, 113 – 4º *izda | 28046 – MADRID
• Telèfon: 00-34-91-565.14.37 | Fax.:00-34-91-565.13.47
• E-mail: Secretària: *feddi_sec@terra.es ; feddi@telefonica.net
• Adreça Tècnica: *feddi_dt@terra.es

Federació Espanyola d'Esports de Minusvàlids Físics (F.I.D.M.F.)
• C/ Ferraz, 16 | 28008 – MADRID
• Telèfon: 00-34-91-541.99.12 – 91-541.48.80 | Fax.:00-34-91-541.99.61
• E-mail :General: fedmf@fedmf.com
• Secretària: secretaria@fedmf.com
• *Dpto. Llicències: licencias@fedmf.com
• Comitè Mèdic: medicos@fedmf.com
• Comitè Tècnic: tecnicos@fedmf.com
• Gerència: gerencia@fedmf.com
• Revista *Minusport: minusport@fedmf.com
• Atletisme: atletismo@fedmf.com
• Bàsquet: baloncesto@fedmf.com
• Natació: natació@fedmf.com
• Vés-la: cnva@fedmf.com

Federació Espanyola Esports Paralítics Cerebrals (F.I.D.P.C.)
• C/ General Zabala, 29 | 08002 – MADRID
• Telèfon00-34-91-562.44.15 | Fax:00-34-91-564.16.95
• E-mail: fedpc@infonegocio.com

Federació Espanyola Esports de Sords (F.I.D.S.)
• C/ *Carretería, 40 – 1ª planta | 29008 – MÀLAGA
• Telèfon00-34-952-60.00.12 | Fax:00-34-952.60.00.96
• E-mail: feds@hotmail.com

El Comitè Paralímpic Español, en la seua curta trajectòria, ha bolcat tots els seus esforços per a aconseguir que el prestigi aconseguit pels nostres esportistes en els últims anys, no solament es mantinguera sinó que, en la mesura del possible, s'incrementara.

2. Els Jocs Paralímpics:


2.2. Classificacions funcionals.

Classificacions d'Atletisme
Proves per a Atletes cecs o amb discapacitat visual.

T'I11 F11 Atletes B1

T'I12 F12 Atletes B2

T'I13 F13 Atletes B3

Proves per a atletes amb discapacitat intel•lectual

T'I20 F20. Proves per a atletes amb paràlisi cerebral

T'I31 F31 Atletes CP2 I. Utilitzen una cadira de rodes motoritzada.

T'I32 F32 Atletes CP2 U. Utilitzen una cadira de rodes que mouen amb dificultat.

T'I33 F33 Atletes CP3 L'atleta competix en cadira de rodes i els moviments són majoritàriament des del braç.

T'I34 F34 Atletes CP4. L'atleta utilitza cadira de rodes i mostra una bona força funcional amb mínimes limitacions o problemes de control en braços i tronc.

T'I35 F35 Atletes CP5. L'atleta té un equilibri estàtic normal, però mostra problemes en l'equilibri dinàmic.

T'I36 F36 Atletes CP6. L'atleta no té la capacitat de romandre quiet; mostren moviments cíclics involuntàriament i habitualment els quatre membres estan afectats.

T'I37 F37 Atletes CP7. L'atleta té espasmes musculars incontrolables en la mitat del seu cos.

T'I38 F38 Atletes CP8. L'atleta mostra un mínim d'espasticidad incontrolable en un braç, una cama o la mitat del seu cos.

Proves per a atletes amb deficiències motóricas i ambulants

T'I42 F42 Atletes A2. Amputació única per damunt del genoll, i A9; Amputacions combinades de braços i cames.

T'I43 F43 Atletes A3. Doble amputació per davall del genoll, A9; Amputacions combinades de braços i cames.

T'I44 F44 Atletes A4. Amputació única per davall del genoll, A9; Amputacions combinades de braços i cames.

T'I45 F45 Atletes A5. Doble amputació per damunt del colze, i A7; Doble amputació per davall del colze.

T'I46 F46 Atletes A6. Amputació única per damunt del colze, A8; Amputació única per davall del colze, i LAT4; Atletes que tenen una funció normal en ambdós cames però deficiències en el tronc i/o els braços.

Proves per a atletes en cadira de rodes

T'I51 F51 Atletes T1. Lleu debilitat en els muscles. Pot doblegar els colzes amb normalitat, però té capacitat limitada per a estendre'ls. No hi ha moviment de dits. No hi ha funció de tronc o cames.

T'I52 F52 Atletes T2.Tenen bona funció de muscle, colze i nina. Té moviments limitats de dits. No hi ha funció de tronc o cama.

T'Atletes53 T3. Té funció normal de braços i mans. No té funció de tronc o la té limitada. No té funció de cames.

F53. Té muscles, colzes i nines normals, però una lleu limitació de la funció de la mà. No hi ha funció de tronc o cama.

T'Atletes54 T4. Té funció normal de braços i mans. Pot tindre alguna funció de cama.

F54. Té funció normal de braços i mans. No té funció de tronc o cama.

F55. Té funció normal de braços i mans. Quant al tronc, pot estendre la columna en direcció ascendent i tòrcer-la. No hi ha funció de cama.

F56. Té funció normal de braços i mans. Pot estendre el tronc cap amunt, pot girar i moure's cap arrere i cap avant quan està assentat. Té alguna funció de cama.

F57. Té funció normal de braços i mans. Pot moure el tronc cap amunt, pot girar, moure's cap arrere i cap avant, i moure's de banda a banda. Té un increment de funció de cama en comparació amb F56.

F58. Té funció normal de braços i mans. Funció de tronc normal. Té més funció de cama que F57.

Classificacions de Bàsquet

Cadira de rodes

El jugador ha de tindre una discapacitat física permanent en les seues extremitats inferiors, que li impedisca córrer, botar i pivotar com un jugador a peu.

Per mitjà de la classificació, als jugadors se'ls assigna una puntuació d'entre 1.0 i 4.5, d'acord amb el seu nivell de funció física. Estos punts se sumen després als de l'equip, no estant permés excedir els 14 punts entre els 5 jugadors que estan en la pista al mateix temps.

Classificacions de Boccia

Divisió BC1. Jugadors que practiquen la Boccia amb la mà. Solen tindre problemes a l'hora d'agafar la bola i de llançar-la. Dificultats en la coordinació de moviment general i força de llançament.

Divisió BC2. Jugadors que practiquen la Boccia amb la mà. A diferència dels BC1, tenen menys problemes (o siga, més funcionalitat) en els aspectes mencionats.

Divisió BC3. Jugadors amb una severa disfunció locomotora. No tenen funcionalitat per a desplaçar la cadira de rodes i necessiten l'ajuda d'un auxiliar o cadira elèctrica. No tenen capacitat de prensió i llançament de bola amb les mans. Necessiten per a això de l'ajuda de material auxiliar (rampa o canaleta.

Divisió BC4. Atletes amb severes disfuncions en les quatre extremitats, d'origen no cerebral o d'origen cerebral degeneratiu.

Classificacions de Ciclisme

Proves per a Atletes cecs o amb discapacitat visual

Proves per a atletes amb deficiències motóricas i ambulants

Proves per a atletes amb paràlisi cerebral

Proves per a atletes paraplègics

Classificacions d'Esgrima

En esgrima, només poden competir atletes en cadira de rodes.

Categoria a Atletes de Classe 3 i 4

Classe 3. Els atletes tenen un bé equilibri de tronc assentats sense ajuda de les cames. El braç usat per a competir és funcional.

Classe 4. Els atletes tenen un bon equilibri de tronc assentats i ajuda de les cames. El braç usat per a competir és funcional.

Categoria B Atletes de Classe 2

Classe 2. Els atletes tenen roín o considerable / moderat equilibri assentats. Els atletes amb mal equilibri assentats no tenen problema amb el braç que usen per a combatre. Els atletes amb bon equilibri tenen el braç de competició mínimament afectat.

(Els atletes de la Classe 1 no competixen en els Jocs Paralímpics)

Classificacions Esquí Paralímpic

En les proves d'Esquí Alpí paralímpic hi ha tres categories, en funció del tipus de discapacitat:

Deficients Visuals

B1 Cecs totals

B2 Deficient visual amb un xicoteta resta de visió

B3 Deficient visual amb major resta de visió

De Peu

LW1 Doble amputació per damunt dels genolls

LW2 Esportistes amb discapacitat en una de les extremitats inferiors que esquien amb dos esquís i dos bastons

LW3 Doble amputació per davall dels genolls i paralítics cerebrals de les classes CP5 i CP6

LW4 Esquiadors amb pròtesi

LW5/7 Esquiadors sense bastons per la seua discapacitat en els braços

LW6/8 Esquiadors amb un bastó per la seua discapacitat en un braç

LW9 Discapacitat en un braç i una cama

En Silla

LW10 Esquiadors en "sit-ski", amb alt grau de paraplegia

LW11 Esquiadors en "sit-ski", amb grau mitjà de paraplegia

LW12 Esquiadors en "sit-ski", amb grau més davall de paraplegia i dobles amputats

Classificacions de Futbol

CP5. L'atleta té un equilibri estàtic normal, però mostra problemes en l'equilibri dinàmic.

CP6. L'atleta no té la capacitat de permanecer quiet; mostren moviments cíclics involuntàriament i habitualment els quatre membres estan afectats.

CP7. L'atleta té espasmes musculars incontrolables en la mitat del seu cos. Tenen bones habilitats funcionals en la part dominant del cos. Caminen sense ajuda, però sovint amb coixera degut a espasmes musculars incontrolables en la cama. Mentres corren, la coixera pot desaparéixer quasi totalment. La part dominant té un millor desenrotllament i bon moviment de continuació al caminar i al córrer. El control de braç i mà està només afectat en la part no dominant; mostra un bon control funcional en la part dominant.

CP8. L'atleta mostra un mínim d'espasticidad incontrolable en un braç, una cama o la mitat del seu cos. Per a ser elegibles, estos atletes necessiten tindre un diagnòstic de paràlisi cerebral o un altre dany cerebral no progressiu.

Futbol - 5

Els esportistes han de ser tots classe B1 (cecs totals). L'únic esportista que és vident és el porter.

Classificacions de Goalball

B1. Un atleta d'esta classe tindrà poca, o cap percepció de la llum en cap dels dos ulls.

B2. L'atleta pot reconéixer la forma d'una mà, i té capacitat per a percebre clarament fins a un màxim de *2/60.

B3. L'atleta pot reconéixer la forma d'una mà i l'habilitat per a percebre clarament estarà per damunt de 2/60 i fins a 6/60.

Classificacions d'Halterofília

El competidor ha de tindre l'habilitat d'estendre els braços amb no més pèrdua de 20 graus d'extensió dels colzes, per a poder fer un intent vàlid, segons les normes.

Classificacions d'Hípica

Grau I. Són principalment atletes que utilitzen cadira de rodes amb poc equilibri de tronc o bé limitació de la funció en braços i cames. Els atletes sense cap equilibri de tronc però bones funcions de braç també són elegibles en esta classe igual que atletes amb poc equilibri en el tronc i severes limitacions en les quatre extremitats.

Grau II. Són principalment atletes que utilitzen cadira de rodes o amb dificultats severes de moviment, que afecten l'equilibri del tronc, però amb bones a lleus funcions de braç.

Els atletes amb pèrdua de funció del braç i la cama d'un costat del cos també són elegibles en esta classe.

Grau III. Són principalment atletes capaços de caminar sense ajuda. Poden tindre discapacitat en el braç i la cama d'un costat del cos, discapacitat moderada en ambdós braços i ambdós cames o discapacitat severa en els braços.

Els atletes classificats com a B1, pèrdua total de visió en ambdós ulls, o discapacitats intel•lectuals, també són elegibles en esta classe.

Grau IV. Els atletes tenen discapacitat en només una o dos extremitats o alguna deficiència visual.

Classificacions de Judo

B1. Un atleta d'esta classe tindrà poca, o cap percepció de la llum en cap dels dos ulls.

B2. L'atleta pot reconéixer la forma d'una mà, i té capacitat per a percebre clarament fins a un màxim de *2/60.

B3. L'atleta pot reconéixer la forma d'una mà i l'habilitat per a percebre clarament estarà per damunt de 2/60 i fins a 6/60.

Classificacions de Natació

S1, SB1, SM1. Nadadors que tenen severs problemes de coordinació en els quatre membres o no tenen ús de les seues cames, tronc, mans i ús mínim dels seus muscles.

S2, SB1, SM2. Discapacitats semblants a la classe S1 però estos atletes tindrien major propulsió usant els seus braços i cames.

S3, SB2, SM3. Nadadors amb braçada raonable però sense ús de les seues cames o tronc. Severa pèrdua dels quatre membres. Els atletes d'esta classe tindrien una capacitat major en comparació amb S2.

S4, SB3, SM4. Nadadors que usen els seus braços i tenen una debilitat mínima en les seues mans però no tenen ús del seu tronc o cames. Nadadors amb problemes de coordinació que afecten tots els membres però predominantment les cames. També per a severa pèrdua de tres membres. Major capacitat respecte a S3.

S5, SB4, SM5. Nadadors amb total ús dels seus braços i mans però sense músculs en tronc i cames. Nadadors amb problemes de coordinació.

S6, SB5, SM6. Nadadors amb total ús de braços i cames, quelcom de control de tronc però músculs de les cames inservibles. Nadadors amb problemes de coordinació encara que generalment estos atletes poden caminar. També per a nanos i nadadors amb important pèrdua en dos membres.

S7, SB6, SM7. Nadadors amb total ús de braços i tronc amb alguna funció de cames. Nadadors amb coordinació o debilitat en el mateix costat del cos. Pèrdua de dos membres.

S8, SB7, SM8. Nadadors amb total ús de braços i tronc, amb alguna funció de cames. Nadadors que només usen un braç o amb una certa pèrdua de membre.

S9, SB8, SM9. Nadadors amb severa debilitat en una sola cama o amb problemes de coordinació molt lleus o amb pèrdua d'un membre. Generalment estos nadadors comencen fora de l'aigua.

S10, SB99, SM10. Nadadors amb una mínima debilitat que afecta les cames. Nadadors amb restricció en el moviment d'articulació del maluc. Nadadors amb alguna deformitat en els seus peus o mínima pèrdua de part d'un membre. Esta classe tenen la major capacitat física.

S11, SB11, SM11. Estos nadadors amb incapaços de veure i estan considerats cegos totals. En esta classe han de portar ulleres opaques i necessiten a algú que els done un colpet quan estiguen prop del mur. Atletes B1.

S12, SB12, SM12. Estos nadadors poden reconéixer formes i tenen una certa capacitat de visió. La capacitat de visió varia molt en esta classe. Atletes B2.

S13, SB13, SM13. Són els nadadors que tenen millor visió, però que legalment es considera que tenen un problema de deficiència visual. Atletes B3.

Classificacions de Rem

LTA4+. Remers amb discapacitat però amb funció en les cames tronc i braços, i amb força per a lliscar l'assentisc.

TA2x. Esportistes que té moviment en el tronc però no tenen la força necessària en les extremitats inferiors per a lliscar l'assentisc i propulsar l'embarcació.

AW1x. Esportistes sense funció o amb funció mínima del tronc, femení.

AM1x. Esportistes sense funció o amb funció mínima del tronc, masculí.

Classificacions de Rugbi



0.5 No es maneja molt el baló. Ho arreplega en la falda. Equilibri escàs.

1.0 Passe de pit o d'avantbraç dèbil. Té un espenta més llarga en la roda. Parada d'avantbraç o nina. Passe de pit lent o inexistent.

1.5 Asimetria persistent en els braços. Usa predominantment el braç més fort. Bon bloquejador. Bona força de muscles.

2.0 Bon passe de pit. Bon maneig de baló. Pot subjectar el baló fermament amb les nines.

2.5 Mans o braços asimètrics. Important maneig de baló. Jugador molt ràpid.

3.0 Molt bo manejant-se el baló. Pot començar a agafar la llanda d'espenta per a maniobrar amb la cadira.

3.5 Té una certa funció de tronc, per tant molt estable en la cadira. Generalment té molt bon control del baló. Important maneig de baló i molt ràpid com a jugador.

Classificacions de Tenis

Depenent del tipus de minusvalidesa se seleccionen en :



Classe 1 - Classe 2 - Classe 3 - Classe 4 - Classe 5

Classe 6 - Classe 7 - Classe 8 - Classe 9 - Classe 10

Classe 11

Classificacions de Tir amb Arc

Tir amb arc de peu: ARST. Estos tenen menor discapacitat en els braços i/o cames i mostren un cert grau de força muscular, coordinació i/o mobilitat d'articulacions.

Tir en cadira de rodes 1: ARW1. Són atletes amb discapacitat en braços i cames. Són atletes amb limitacions en els àmbits de moviment, força i control de braços i escàs o inexistent control del tronc. Competixen en cadira de rodes.

Tir en cadira de rodes 2: ARW2. Són atletes amb paràlisi en la part inferior del seu cos, incloent les cames. Competixen en cadira de rodes.

Classificacions de Tir Olímpic

SH1 Competidors de Pistola i Rifle que no necessiten un suport.

SH2 Competidors de Rifle que no tenen capacitat per a sostindre el pes amb els seus braços i per tant necessiten un suport.

Classificacions de Vela

És un esport obert a amputats, paralítics cerebrals, discapacitats visuals, els autres i discapacitats en cadira de rodes.

Les modalitats previstes en la disciplina de vela paralímpicason la classe Sonar en la que competixen tripulacions de tres esportistes a bord d'una embarcació de 7m, i la classe 2.4 mR que és una embarcació individual per a proves masculines i femenines.

Classificacions de Voleibol

Voleibol. Assentat.

Al voleibol assentat juguen amputats i atletes amb altres (els autres) discapacitats.

Cada equip pot tindre un màxim d'un jugador de discapacitat mínima en la pista en cada moment; la resta de l'equip ha de tindre un nivell més alt de discapacitat.



Voleibol. De peu.

Classe A.

Un atleta amb el mínim nivell de discapacitat relacionat amb les habilitats/funcions necessàries per a jugar al voleibol.

Caminen sense ajuda.

Classe B.

Un atleta amb un nivell mitjà de discapacitat relacionat amb les habilitats/funcions necessàries per a jugar al voleibol. Els exemples inclouen amputacions per davall del colze o del genoll i altres discapacitats comparables.

Classe C.

Un atleta amb el major nivell de discapacitat relacionat amb les habilitats/funcions necessàries per a jugar al voleibol. Els exemples inclouen amputacions per damunt del colze o el genoll, així com amputacions combinades de braç/cama i altres discapacitats comparables.