1.5. Defineix: Adapthlon, Boccia, Futman, Goalball i Showdown.
FUTMAN
Definició de Futman
Sense cap dubte, l'esport rei a tots els nivells a Espanya és el Futbol. Tant per prestigi, com per incidència, aquesta pràctica esportiva està molt arrelada en la nostra societat. No obstant açò els discapacitats físics usuaris de cadires de rodes no han pogut practicar-ho fins a fa relativament poc.
Amb l'aparició del Futman, un element amb forma dempeus humà que dóna nom a l'adaptació del futbol per a usuaris de cadires de rodes, aquest col·lectiu es pot incorporar a la pràctica d'aquest esport amb tots els beneficis físics, psíquics i socials que açò comporta
El plantejament és molt senzill: dos equips compostos per quatre jugadors de camp més porter s'enfronten en una pista de futbol sala i despleguen la seua tècnica per a vèncer a l'adversari. Igual que en el futbol o en el futbol sala, el guanyador és aquell equip que més gols fica en la porteria contrària, açò sí, utilitzant el Futman i no els peus.
Sense cap dubte, l'esport rei a tots els nivells a Espanya és el Futbol. Tant per prestigi, com per incidència, aquesta pràctica esportiva està molt arrelada en la nostra societat. No obstant açò els discapacitats físics usuaris de cadires de rodes no han pogut practicar-ho fins a fa relativament poc.
Amb l'aparició del Futman, un element amb forma dempeus humà que dóna nom a l'adaptació del futbol per a usuaris de cadires de rodes, aquest col·lectiu es pot incorporar a la pràctica d'aquest esport amb tots els beneficis físics, psíquics i socials que açò comporta
El plantejament és molt senzill: dos equips compostos per quatre jugadors de camp més porter s'enfronten en una pista de futbol sala i despleguen la seua tècnica per a vèncer a l'adversari. Igual que en el futbol o en el futbol sala, el guanyador és aquell equip que més gols fica en la porteria contrària, açò sí, utilitzant el Futman i no els peus.
Beneficis Físics del Futman
Resulta evident que els peus amb els quals es colpeja la pilota en el Futman no són els de el cos. Per a açò existeix una adaptació amb forma dempeus, que l'esportista utilitza amb les mans, i que a causa del seu ús és un perfecte *potenciador de la musculatura.
A més de la muscular, la capacitat de mobilitat dels discapacitats també es veu entrenada, ja que amb el joc els girs i canvis de ritme en la cadira de rodes són constants. Entre les zones corporals que més es desenvolupen amb la pràctica d'aquest esport podem destacar:
• Tren superior (deltoides, pectorals, braquial...)
• Musculatura del coll ja que poden efectuar manejos amb el cap (control de la pilota, rematades...)
• Musculatura abdominal i dorsal per les inclinacions que l'esportista fa per a agarrar el Futman, xutar, passar o rematar, i per les incorporacions que fa després de dipositar el Futman en el suport per a eixir ràpidament al contraatac.
• Desenvolupament de la coordinació ócul-manual i dinàmica general.
Els beneficis psíquics i socials que comporta la pràctica del Futman són els inherents als de la pràctica de qualsevol esport d'equip, amb l'al·licient afegit de tractar-se de l'adaptació del deport rei en el nostre país, ser espectacular i nou i ser un esport per a discapacitats físics que utilitzen la cadira de rodes para practica esportiva.
El companyerisme, l'aportació d'esforços a l'equip, la capacitat de relacionar-se, l'esperit de superació, la capacitat de lluita o l'augment de l'autoestima són facetes importants per al desenvolupament de la personalitat. Ara bé, tot açò que es pot aplicar al cent per cent per a qualsevol esport, guanya més valor quan coneixem les formes de jugar a Futman.
Normalment estem acostumats al fet que els equips esportius guarden cert ordre: està l'esport en modalitat femenina i en modalitat masculina, estan les categories per edat, les persones amb discapacitat. En el cas del Futman aquestes divisions no existeixen. Els equips són mixts, els seus components poden ser de qualsevol edat, i ni tan sols fa mancada ser discapacitat per a practicar-ho... encara que açò sí, cal utilitzar la cadira de rodes. Les característiques de l'esport i la seua trajectòria encara no li han convertit en un esport subjecte a aquests convencionalismes pel que es potencia la integració i la implicació dels discapacitats amb els no discapacitats.
El Fútman té
les característiques per a potenciar totes les facetes anteriorment esmentades
i a més és realment intens. La seua pràctica beneficia a la persona en tots els
vessants de la seua personalitat, i al públic... en la contemplació de
l'espectacle.
Història del Futman
El 28 de desembre de 1998, Raúl San Miguel entra en l'oficina de patents per a registrar una adaptació esportiva de futbol en cadira de rodes. L'adaptació en qüestió es deia Futman i el seu nom era una combinació de les paraules futbol i mà. La creació del mateix es remuntava uns mesos arrere, quan un amic íntim de San Miguel va quedar *paraplégic i es va veure impedit a practicar el futbol.
Els tràmits de patent van ser els habituals, amb l'excepció que l'oficina va realitzar una cerca relacionada amb patents sobre adaptacions per a futbol en cadira de rodes a nivell internacional llançant com resultat la inexistència d'equipaments iguals o similars per a la pràctica de l'esport. Per aquest motiu Raúl San Miguel va estendre la patent del Futman a més de vint països, pràcticament tots els països europeus, Japó, Federació Russa, Xina i Estats Units.
Els primers prototips de Futman es van realitzar en fusta. El germà del propi San Miguel, fuster de professió va ser qui els va dur a terme. No obstant açò aquest material no era suficientment adequat per al seu ús. El pes excessiu era la major dels seus desavantatges, de manera que es van cercar fórmules plàstiques alternatives que donaren al Futman la lleugeresa i consistència necessària per a poder ser utilitzat de la forma més còmoda possible, utilitzant al final el polipropilè com a material definitiu. Cada jugador disposa de dos Futman, els quals van col·locats en uns suports (un a cada costat de la cadira de rodes) que es poden adaptar a conveniència del jugador amb unes brides. L'equip està completat per dos protectors per als braços que fan les vegades de les tradicionals espinilleres del futbol, i d'una guia, amb forma de mitja lluna col·locada en la part davantera de la cadira, destinada al fet que els jugadors puguen controlar i dirigir la pilota al llarg del terreny de joc
Raúl San Miguel és entrenador nacional de futbol, per la qual cosa coneix perfectament els secrets del món esportiu del nostre país, però no és empresari. El desenvolupament i expansió del Futman necessitava una mica més que l'equipament i les ganes de treballar i jugar... i és quan apareix en escena Bruno Caprile, un empresari disposat a apostar pel nou esport i amb la capital del qual es constitueix Futman S.L, que des de desembre de l'any 2002 fabrica i comercialitza l'equipament Futman, i paral·lelament la fundació Futman per al desenvolupament d'Esports Adaptats, entitat sense ànim de lucre el propòsit del qual és la promoció de l'esport per a discapacitats en general i del Futman en particular.
Encara que des d'abril de 2003 ja es realitzaven exhibicions, es constitueix de forma oficial al setembre de 2004, el C.D.I. *Futman Cantàbria com avançament del projecte. En la seua promoció, la Fundació Futman signatura diversos acords i convenis entre els quals destaquen els pactats amb la Universitat de Cantàbria, Govern de Cantàbria (Conselleria d'Educació), amb el Fundació *Cruyff, i la Fundació Reial Madrid.
Cadascun d'aquests acords i convenis respon a una línia d'objectius. El signat amb la Universitat, i del que també forma part la Fundació Leonardo Torres Quevedo i la Federació Espanyola d'Esports de Minusvàlids, està dirigit cap al foment de l'esport, però potser la seua faceta més interessant, és que incideix en la formació de monitors, àrbitres i jugadors d'esports adaptats amb l'elaboració de materials didàctics així com la impartició de cursos.
El primer dels acords signats amb equips de futbol va ser el del Fundació Johan Cruyff, una exhibició amb el FC. Barcelona, i a aquest li va seguir el signat amb la Fundació Reial Madrid. En tots dos casos, els objectius dels convenis són la promoció del Futman a tots els nivells. En la presentació amb el F.C. Barcelona, el president del club, Joan Laporta, va entrar al camp de joc en cadira de rodes per a recolzar així als jugadors. Les Forces Armades s'han oferit a col·laborar en l'expansió del Futman com a part dels seus programes d'ajuda humanitària.
L'Hospital de Paraplègics de Toledo, entre altres centres de característiques semblants, ha inclòs el Futman en els seus plans rehabilitadors.
GOOLBALL
Definició Goolball.
El Goalball és un esport d'equip creat especialment per a jugadors cecs, en el qual s'enfronten dos equips de tres jugadors. Es basa en l'ús del sentit auditiu per a detectar la trajectòria de la pilota en joc i requereix, a més, una gran capacitat d'Orientació espacial per a saber estar situat a cada moment en el lloc adequat, amb l'objectiu d'interceptar o llançar la pilota.
Els partits consten de dos temps de deu minuts cadascun i la pista té unes mesures de 9 per 18 metres. Cada equip se situa a un costat del camp, al costat de la seua porteria, de 9 metres d'ample, i, sense eixir-se d'una petita zona, ha de tractar de ficar gol en la porteria contrària llançant una pilota amb cascavells en el seu interior, que ha de rodar pel sòl perquè se senta el seu so. Els tres components de l'equip que rep la pilota han d'impedir que entre en la seua porteria llançant-se al sòl per a detenir-ho.
Tots els jugadors han d'eixir a la pista amb uns antifaços opacs que els impedeixen veure absolutament gens, per a garantir així la igualtat de condicions entre cecs totals i deficients visuals.
Història del Goalball.
El Goalball va ser creat per l'alemany Hans Lorenzen i l'austríac Seep Reindl. Aquest nou esport formava part d'un programa de rehabilitació, per a veterans minusvàlids de la II Guerra Mundial. En ell podien prendre part els veterans cecs, amb la finalitat de desenvolupar tota la seua capacitat de concentració i qualitats físiques.
En els Jocs Paralímpics de 1972 en Heidelberg (Alemanya) va ser un dels esports de demostració, entrant a formar part del calendari oficial ha partir de 1976 a Torontó (Canadà), en categoria masculina, i de 1984 a Nova York (Estats Units) en la categoria femenina.
Història del Futman
El 28 de desembre de 1998, Raúl San Miguel entra en l'oficina de patents per a registrar una adaptació esportiva de futbol en cadira de rodes. L'adaptació en qüestió es deia Futman i el seu nom era una combinació de les paraules futbol i mà. La creació del mateix es remuntava uns mesos arrere, quan un amic íntim de San Miguel va quedar *paraplégic i es va veure impedit a practicar el futbol.
Els tràmits de patent van ser els habituals, amb l'excepció que l'oficina va realitzar una cerca relacionada amb patents sobre adaptacions per a futbol en cadira de rodes a nivell internacional llançant com resultat la inexistència d'equipaments iguals o similars per a la pràctica de l'esport. Per aquest motiu Raúl San Miguel va estendre la patent del Futman a més de vint països, pràcticament tots els països europeus, Japó, Federació Russa, Xina i Estats Units.
Els primers prototips de Futman es van realitzar en fusta. El germà del propi San Miguel, fuster de professió va ser qui els va dur a terme. No obstant açò aquest material no era suficientment adequat per al seu ús. El pes excessiu era la major dels seus desavantatges, de manera que es van cercar fórmules plàstiques alternatives que donaren al Futman la lleugeresa i consistència necessària per a poder ser utilitzat de la forma més còmoda possible, utilitzant al final el polipropilè com a material definitiu. Cada jugador disposa de dos Futman, els quals van col·locats en uns suports (un a cada costat de la cadira de rodes) que es poden adaptar a conveniència del jugador amb unes brides. L'equip està completat per dos protectors per als braços que fan les vegades de les tradicionals espinilleres del futbol, i d'una guia, amb forma de mitja lluna col·locada en la part davantera de la cadira, destinada al fet que els jugadors puguen controlar i dirigir la pilota al llarg del terreny de joc
Raúl San Miguel és entrenador nacional de futbol, per la qual cosa coneix perfectament els secrets del món esportiu del nostre país, però no és empresari. El desenvolupament i expansió del Futman necessitava una mica més que l'equipament i les ganes de treballar i jugar... i és quan apareix en escena Bruno Caprile, un empresari disposat a apostar pel nou esport i amb la capital del qual es constitueix Futman S.L, que des de desembre de l'any 2002 fabrica i comercialitza l'equipament Futman, i paral·lelament la fundació Futman per al desenvolupament d'Esports Adaptats, entitat sense ànim de lucre el propòsit del qual és la promoció de l'esport per a discapacitats en general i del Futman en particular.
Encara que des d'abril de 2003 ja es realitzaven exhibicions, es constitueix de forma oficial al setembre de 2004, el C.D.I. *Futman Cantàbria com avançament del projecte. En la seua promoció, la Fundació Futman signatura diversos acords i convenis entre els quals destaquen els pactats amb la Universitat de Cantàbria, Govern de Cantàbria (Conselleria d'Educació), amb el Fundació *Cruyff, i la Fundació Reial Madrid.
Cadascun d'aquests acords i convenis respon a una línia d'objectius. El signat amb la Universitat, i del que també forma part la Fundació Leonardo Torres Quevedo i la Federació Espanyola d'Esports de Minusvàlids, està dirigit cap al foment de l'esport, però potser la seua faceta més interessant, és que incideix en la formació de monitors, àrbitres i jugadors d'esports adaptats amb l'elaboració de materials didàctics així com la impartició de cursos.
El primer dels acords signats amb equips de futbol va ser el del Fundació Johan Cruyff, una exhibició amb el FC. Barcelona, i a aquest li va seguir el signat amb la Fundació Reial Madrid. En tots dos casos, els objectius dels convenis són la promoció del Futman a tots els nivells. En la presentació amb el F.C. Barcelona, el president del club, Joan Laporta, va entrar al camp de joc en cadira de rodes per a recolzar així als jugadors. Les Forces Armades s'han oferit a col·laborar en l'expansió del Futman com a part dels seus programes d'ajuda humanitària.
L'Hospital de Paraplègics de Toledo, entre altres centres de característiques semblants, ha inclòs el Futman en els seus plans rehabilitadors.
GOOLBALL
Definició Goolball.
El Goalball és un esport d'equip creat especialment per a jugadors cecs, en el qual s'enfronten dos equips de tres jugadors. Es basa en l'ús del sentit auditiu per a detectar la trajectòria de la pilota en joc i requereix, a més, una gran capacitat d'Orientació espacial per a saber estar situat a cada moment en el lloc adequat, amb l'objectiu d'interceptar o llançar la pilota.
Els partits consten de dos temps de deu minuts cadascun i la pista té unes mesures de 9 per 18 metres. Cada equip se situa a un costat del camp, al costat de la seua porteria, de 9 metres d'ample, i, sense eixir-se d'una petita zona, ha de tractar de ficar gol en la porteria contrària llançant una pilota amb cascavells en el seu interior, que ha de rodar pel sòl perquè se senta el seu so. Els tres components de l'equip que rep la pilota han d'impedir que entre en la seua porteria llançant-se al sòl per a detenir-ho.
Tots els jugadors han d'eixir a la pista amb uns antifaços opacs que els impedeixen veure absolutament gens, per a garantir així la igualtat de condicions entre cecs totals i deficients visuals.
Història del Goalball.
El Goalball va ser creat per l'alemany Hans Lorenzen i l'austríac Seep Reindl. Aquest nou esport formava part d'un programa de rehabilitació, per a veterans minusvàlids de la II Guerra Mundial. En ell podien prendre part els veterans cecs, amb la finalitat de desenvolupar tota la seua capacitat de concentració i qualitats físiques.
En els Jocs Paralímpics de 1972 en Heidelberg (Alemanya) va ser un dels esports de demostració, entrant a formar part del calendari oficial ha partir de 1976 a Torontó (Canadà), en categoria masculina, i de 1984 a Nova York (Estats Units) en la categoria femenina.
En 1981, a
París, els representants de més de 30 països participants en esports eren cecs,
formen l'Associació Internacional d'Esports per a Cecs (*IBSA). Un any després,
la pròpia *IBSA crea un subcomité de Goalball, amb l'objectiu d'unificar
l'esport a nivell mundial i revisar els reglaments periòdicament.
L'Associació Internacional d'Esports per a Cecs (*IBSA), a través del Subcomité de Goalball és l'encarregat de sancionar tots els campionats oficials, així com de revisar el reglament de joc cada quatre anys, realitzar cursos de formació d'Àrbitres i Oficials Menors i promoure la pràctica del Goalball en tots els llocs del món.
Història del Goalball a Espanya.
A Espanya, encara que ja es practicava en els diferents Centres de Recursos Educatius de l'ONCE, és l'any 1991 quan es dóna l'impuls decisiu, amb la celebració del primer campionat d'Espanya a Alacant, i la posterior participació en 1992 en els Campionats Paraolímpicos de Barcelona.
El Goalball s'ha desenvolupat en tres zones principals en el nostre país: Madrid, Catalunya i Llevant. A partir d'ací, es va estenent, a mesura que van apareixent nous jugadors en altres regions.
En l'actualitat quasi totes les Comunitats Autònomes compten amb equips de Goalball, Andalusia compta amb un equip masculins en cadascuna d'aquestes províncies Sevilla, Huelva i Jaén a més d'un femení a Sevilla.
Les Comunitats Insulars expliquen cadascuna amb un equip de Goalball, el Menorca, en les illes Balears i Las Palmas a Canàries, en aquesta última existeix també equip femení.
A Múrcia existeixen tres equips, dos masculins el Cartagena i el Múrcia i un de femení, el Múrcia.
A Castella - La Manxa existeixen dos equips masculins un a Toledo i un altre a Ciudad Real. La Comunitat Valenciana, compta amb deu equips entre masculins i femenins. Equips com València, Alacant i CRE Alacant que compten amb les dues categories, Castelló, Elx, Gandia, Alacant B i Llevant que són masculins.
A Catalunya, existeixen dos equips femenins (amb les seues corresponents categories masculines) a Barcelona i a Girona, a més d'altres tres exclusivament masculins com: Hospitalet, Terrassa i Tarragona.
En la Comunitat de Madrid també es compta amb un bon nombre d'equips, el Chamartín i el *CRE Madrid amb divisió femenina i masculina, el Tetuán femení i el Cidat i el Mira serra Masculins.
En el nord d'Espanya s'ha estès en els últims anys molt el Goalball apareixent nous equips en les categories inferiors, el Galipont, País Basc, La Rioja i Navarra en masculí i Sant Sebastià, País Basc, Àlaba i Navarra en el Goalball femení.
Reglament del Goalball.
Per a poder desenvolupar la competició Nacional de Goalball, a l'inici de cada temporada, els equips han d'inscriure's en la Federació Espanyola d'Esports per a Cecs (FEDC). Aquests equips es distribueixen en tres divisions, amb la finalitat d'igualar el nivell de joc existent.
Al final de la temporada, es produeixen els ascensos i descensos de categoria, segons la classificació final aconseguida. A més, els millors equips de la primera divisió, sis en categoria masculina i quatre en la femenina, passen a disputar el Campionat d'Espanya. Tota aquesta temporada nacional sol abastar el període comprès entre els mesos de novembre i juny.
SHOWDOWN
L'Associació Internacional d'Esports per a Cecs (*IBSA), a través del Subcomité de Goalball és l'encarregat de sancionar tots els campionats oficials, així com de revisar el reglament de joc cada quatre anys, realitzar cursos de formació d'Àrbitres i Oficials Menors i promoure la pràctica del Goalball en tots els llocs del món.
Història del Goalball a Espanya.
A Espanya, encara que ja es practicava en els diferents Centres de Recursos Educatius de l'ONCE, és l'any 1991 quan es dóna l'impuls decisiu, amb la celebració del primer campionat d'Espanya a Alacant, i la posterior participació en 1992 en els Campionats Paraolímpicos de Barcelona.
El Goalball s'ha desenvolupat en tres zones principals en el nostre país: Madrid, Catalunya i Llevant. A partir d'ací, es va estenent, a mesura que van apareixent nous jugadors en altres regions.
En l'actualitat quasi totes les Comunitats Autònomes compten amb equips de Goalball, Andalusia compta amb un equip masculins en cadascuna d'aquestes províncies Sevilla, Huelva i Jaén a més d'un femení a Sevilla.
Les Comunitats Insulars expliquen cadascuna amb un equip de Goalball, el Menorca, en les illes Balears i Las Palmas a Canàries, en aquesta última existeix també equip femení.
A Múrcia existeixen tres equips, dos masculins el Cartagena i el Múrcia i un de femení, el Múrcia.
A Castella - La Manxa existeixen dos equips masculins un a Toledo i un altre a Ciudad Real. La Comunitat Valenciana, compta amb deu equips entre masculins i femenins. Equips com València, Alacant i CRE Alacant que compten amb les dues categories, Castelló, Elx, Gandia, Alacant B i Llevant que són masculins.
A Catalunya, existeixen dos equips femenins (amb les seues corresponents categories masculines) a Barcelona i a Girona, a més d'altres tres exclusivament masculins com: Hospitalet, Terrassa i Tarragona.
En la Comunitat de Madrid també es compta amb un bon nombre d'equips, el Chamartín i el *CRE Madrid amb divisió femenina i masculina, el Tetuán femení i el Cidat i el Mira serra Masculins.
En el nord d'Espanya s'ha estès en els últims anys molt el Goalball apareixent nous equips en les categories inferiors, el Galipont, País Basc, La Rioja i Navarra en masculí i Sant Sebastià, País Basc, Àlaba i Navarra en el Goalball femení.
Reglament del Goalball.
Per a poder desenvolupar la competició Nacional de Goalball, a l'inici de cada temporada, els equips han d'inscriure's en la Federació Espanyola d'Esports per a Cecs (FEDC). Aquests equips es distribueixen en tres divisions, amb la finalitat d'igualar el nivell de joc existent.
Al final de la temporada, es produeixen els ascensos i descensos de categoria, segons la classificació final aconseguida. A més, els millors equips de la primera divisió, sis en categoria masculina i quatre en la femenina, passen a disputar el Campionat d'Espanya. Tota aquesta temporada nacional sol abastar el període comprès entre els mesos de novembre i juny.
SHOWDOWN
Definició del Showdown.
El Showdown és un joc en el qual participen dos jugadors. Basat en l'agudesa auditiva i la coordinació manual, es desenvolupa amb moviments ràpids, sobre un tauler rectangular, en el qual es tracta de ficar “gols” en la porteria del contrari. Originalment dissenyat per a persones amb problemes de visió encara que no és condició necessària per a practicar-ho ja que s'utilitzen antifaços opacs, que asseguren que els participants no tinguen visió alguna.
Història del Showdown.
En 1960 el canadenc Joe Lewis totalment cec, va inventar aquest joc. Lewis va investigar un esport que poguera ser practicat com a esbarjo i/o com a competició sense l'ajuda de la vista. Amb el pas del temps, Patrick York també canadenc i cec, va col·laborar amb Lewis en la millora de regles i d'accessoris.
El Showdown va ser un èxit internacional en el seu debut com a joc d'esbarjo durant les Olimpíades de 1980 per a Discapacitats psíquics en Arnhem, Holanda.
L'interès internacional va ser creixent en les Olimpíades de 1984 per a persones amb discapacitat celebrades en Long Island, en les Paralimpiades de Seül, Corea, els Jocs Mundials per a la Joventut de St.Etienne, els Campionats del Món de Assen; els Jocs Paralímpics de Barcelona, i més recentment en les Paralimpiades d'Atlanta. Però en l'actualitat, és un esport que amb prou faenes es practica.
El Showdown és un joc en el qual participen dos jugadors. Basat en l'agudesa auditiva i la coordinació manual, es desenvolupa amb moviments ràpids, sobre un tauler rectangular, en el qual es tracta de ficar “gols” en la porteria del contrari. Originalment dissenyat per a persones amb problemes de visió encara que no és condició necessària per a practicar-ho ja que s'utilitzen antifaços opacs, que asseguren que els participants no tinguen visió alguna.
Història del Showdown.
En 1960 el canadenc Joe Lewis totalment cec, va inventar aquest joc. Lewis va investigar un esport que poguera ser practicat com a esbarjo i/o com a competició sense l'ajuda de la vista. Amb el pas del temps, Patrick York també canadenc i cec, va col·laborar amb Lewis en la millora de regles i d'accessoris.
El Showdown va ser un èxit internacional en el seu debut com a joc d'esbarjo durant les Olimpíades de 1980 per a Discapacitats psíquics en Arnhem, Holanda.
L'interès internacional va ser creixent en les Olimpíades de 1984 per a persones amb discapacitat celebrades en Long Island, en les Paralimpiades de Seül, Corea, els Jocs Mundials per a la Joventut de St.Etienne, els Campionats del Món de Assen; els Jocs Paralímpics de Barcelona, i més recentment en les Paralimpiades d'Atlanta. Però en l'actualitat, és un esport que amb prou faenes es practica.
Desenvolupament del joc.
L'objectiu del joc és colpejar la bola a través de la taula i introduir-la en la porteria del contrari, fent-la passar per sota d'una xarxa divisòria. L'únic equip que es requereix és la taula especialment dissenyada, 2 pales, una bola especial que conté unes peces de metall en el seu interior i un guant per a la mà amb la qual es juga, a més d'uns bats. El so que produeixen les peces de metall rodant dins de la bola indica la localització de la bola durant el joc.
El jugador que primer aconsegueix 11 punts és el guanyador. El jugador aconsegueix 2 punts per gol i un punt quan el seu oponent colpeja la bola dins de la pantalla, colpeja la bola fora de la taula o toca la bola amb qualsevol altra cosa que no siga la pala. Cada jugador serveix 5 vegades seguides.
