1.5. Defineix: Adapthlon, Boccia, Futman, Goalball i Showdown.
ADAPTHLON.
Definició del Adapthlon
El ADAPTHLON es tracta d'una activitat
*multideportiva que el seu objectiu és el de desenvolupar en els participants
diferents habilitats i destreses que corresponen a un o més esports, de manera
que servisca per a la iniciació en l'activitat competitiva i com a indicador
per a la posterior especialització.
Amb açò es pretén atendre a la necessitat de desenvolupar tota la potencialitat dels esportistes, siga el que siga la seua discapacitat i grau d'afectació.
Per tant, el Adapthlon és una iniciació a modalitats esportives més complexes en el qual es persegueix donar a conèixer, als xiquets, altres esports que practicar, ofereix alternatives, i abans de res, se cerca la màxima adaptació en les diferents postes perquè els esportistes puguen realitzar el major nombre de proves, malgrat les seues dificultats. Per a açò comptem amb material molt divers, i amb un grup de voluntaris sense el qual la jornada no podria tirar endavant.
El Adapthlon es compon d'una bateria de proves que els esportistes van realitzant en circuit. Les postes o proves són variades, i desenvolupen gran part dels gestos tècnics que són necessaris per a la pràctica de la majoria dels esports adaptats. La puntuació de les mateixes és *relativizada en funció del total de proves que és capaç de realitzar l'esportista.
Història del Adapthlon.
El Adaptlón és una modalitat esportiva creada per la F.ES.A. que té com a objectiu la iniciació a l'esport adaptat mitjançant el joc.
Al principi va dirigit a la població discapacitada fins als 16 anys, i es planteja en forma de circuit de proves (8-10 proves) que s'aniran variant cada vegada que es pose en pràctica, de manera que existisca una bateria de proves que s'anirà ampliant, modificant i revisant en funció de les necessitats, manques o fallades que es detecten.
Es posa en pràctica per 1ª vegada en la 1ª jornada dels XVII Jocs Escolars de la Comunitat Valenciana en 1999 realitzats en el col·legi Juan Comenius, i des de llavors ha anat evolucionant, variant, investigant sobre ell en els Camps de treball i en *FESA, i per açò hem de tenir present en tot moment que és una activitat dinàmica, que evoluciona, es millora i creix amb el temps.
Activitat iniciació al deport adaptat.
Podríem resumir aquesta activitat en contínua evolució en els següents punts:
• Iniciació esportiva.
• Mitjançant el joc.
• Objectiu didàctic de motivar i il·lusionar als xiquets per l'esport.
• Donar cabuda a xavals amb tot tipus de discapacitat i grau d'afectació.
• Circuit de proves.
• Bateria de proves que es poden canviar en cada jornada.
• Treballa habilitats bàsiques
• Treballa actituds positives davant l'esport.
Amb açò es pretén atendre a la necessitat de desenvolupar tota la potencialitat dels esportistes, siga el que siga la seua discapacitat i grau d'afectació.
Per tant, el Adapthlon és una iniciació a modalitats esportives més complexes en el qual es persegueix donar a conèixer, als xiquets, altres esports que practicar, ofereix alternatives, i abans de res, se cerca la màxima adaptació en les diferents postes perquè els esportistes puguen realitzar el major nombre de proves, malgrat les seues dificultats. Per a açò comptem amb material molt divers, i amb un grup de voluntaris sense el qual la jornada no podria tirar endavant.
El Adapthlon es compon d'una bateria de proves que els esportistes van realitzant en circuit. Les postes o proves són variades, i desenvolupen gran part dels gestos tècnics que són necessaris per a la pràctica de la majoria dels esports adaptats. La puntuació de les mateixes és *relativizada en funció del total de proves que és capaç de realitzar l'esportista.
Història del Adapthlon.
El Adaptlón és una modalitat esportiva creada per la F.ES.A. que té com a objectiu la iniciació a l'esport adaptat mitjançant el joc.
Al principi va dirigit a la població discapacitada fins als 16 anys, i es planteja en forma de circuit de proves (8-10 proves) que s'aniran variant cada vegada que es pose en pràctica, de manera que existisca una bateria de proves que s'anirà ampliant, modificant i revisant en funció de les necessitats, manques o fallades que es detecten.
Es posa en pràctica per 1ª vegada en la 1ª jornada dels XVII Jocs Escolars de la Comunitat Valenciana en 1999 realitzats en el col·legi Juan Comenius, i des de llavors ha anat evolucionant, variant, investigant sobre ell en els Camps de treball i en *FESA, i per açò hem de tenir present en tot moment que és una activitat dinàmica, que evoluciona, es millora i creix amb el temps.
Activitat iniciació al deport adaptat.
Podríem resumir aquesta activitat en contínua evolució en els següents punts:
• Iniciació esportiva.
• Mitjançant el joc.
• Objectiu didàctic de motivar i il·lusionar als xiquets per l'esport.
• Donar cabuda a xavals amb tot tipus de discapacitat i grau d'afectació.
• Circuit de proves.
• Bateria de proves que es poden canviar en cada jornada.
• Treballa habilitats bàsiques
• Treballa actituds positives davant l'esport.
Existeix una classificació específica per al Adapthlon ?
F1A: Usuaris de cadira elèctrica, llançament amb mà o peu. Usuaris de cadira elèctrica, llançament amb boca. Silla manual, usuaris de *canaleta per a llançar. Mínima o nul·la funcionalitat a desplaçar la cadira. Limitació severa en membres superiors. Dificultats a agarrar / soltar. Deficient o nul·la prensió manual amb oposició d'un o dos dits.
F2A: Dificultat a coordinar l'agarre a la roda amb la mà. Prensió manual pobra, acceptable cilíndrica i esfèrica. Usuaris de cadira de rodes amb molt poca mobilitat. Desplaçament en la cadira amb membres inferiors. Bon control del tronc estàtic, inicia girs.
F3A:
Bon desplaçament amb la cadira, acompanya el moviment de propulsió de la cadira
amb el tronc. Bon control de tronc estàtic com a dinàmic. Mínima o nul·la
limitació del rang de moviment en extremitats superiors.
F4A:
D'ambulant amb dificultat per a caminar, saltar, acatxar-se, alçar-se. Diplejics,
atetósics, hemiplegies severes, distròfics... Poden caminar amb ajuda de
bastons.
F5A:
D'ambulants amb molt bona mobilitat. Amb molt bon control del tronc, la
deficiència funcional és evident però no limitant. Hemiparèsies, P.B.O.,
amputats MM.SS., atetosis lleugers.
V4A:
D'ambulants amb ceguesa total.
V5A:
D'ambulants amb resta visual.
A5A: D'ambulants amb deficiència auditiva.
LA BOCCIA.
A5A: D'ambulants amb deficiència auditiva.
LA BOCCIA.
La Boccia, definició i història d'aquest esport.
És un esport
exclusivament paralímpic i té el seu origen en la Grècia Clàssica, el segle
XVI, recuperat en els anys 70 pels països nòrdics amb la finalitat d'adaptar-ho
a les persones amb minusvalideses. Arriba a la nostra península l'any 1988 (II
Jocs Ibèrics per a persones amb Paràlisi Cerebral). Des de llavors ha tingut un
gran desenvolupament en el nostre país, reflectit no solament pel nombre de
llicències esportives existents en l'actualitat, sinó també pels resultats
aconseguits per la Selecció Nacional en l'àmbit internacional, situant-nos com
una de les primeres potències en aquest esport.
És similar a la Petanca i en ell únicament participen persones en cadira de rodes, amb greus afectacions per paràlisi cerebral o altres minusvalideses físiques severes.
És un joc de precisió i d'estratègia, amb les seues pròpies regles arreplegades en un reglament internacional. Però si hi ha alguna cosa que significar en la Boccia com a joc i activitat esportiva és per sobre de tot, la possibilitat que ofereix a persones amb grans discapacitats d'acostar-se a la pràctica esportiva, no solament com a gaudi del seu oci i temps lliure, sinó també al màxim nivell de competició.
Els elements d'aquest esport són sis boles roges i sis blaus (un color per competidor) i una altra blanca (o “diana”) de 8´3 cm. de diàmetre i un pes de +/- 270 *gr.
En cada partit, l'objectiu de cada esportista és acostar les seues boles a la bola “diana” intentant traure el màxim avantatge (puntuació) al seu contrincant. Els partits consten de 4 o 6 parcials en funció que es jugue individualment, per parelles o equips.
El terreny de joc mesura 12´5 x 6 m i el sòl preferentment és de fusta o sintètic, materials habituals en els poliesportius.
Les úniques categories ho són en funció del grau de discapacitat que patisquen els esportistes. Tots ells, greument afectats i per tant asseguts en cadires de rodes, llancen les boles amb les seues mans, excepte els de la classe corresponent a la discapacitat més severa, que juguen amb l'ajuda d'una *canaleta, sobre la qual el seu pilot diposita la bola una vegada escollida l'adreça per l'esportista. Existeixen proves individuals, per parelles i d'equips, sent un esport mixt en el qual els homes i les dones competeixen entre si.
Es va convertir en esport Paralímpic en 1988, en els Jocs de Seül.
CLASSIFICACIÓ DELS ESPORTISTES
L'atleta BC1 amb paràlisi cerebral la disfunció locomotora de la qual afecta el cos sencer. Les característiques típiques d'un atleta BC1 són:
És similar a la Petanca i en ell únicament participen persones en cadira de rodes, amb greus afectacions per paràlisi cerebral o altres minusvalideses físiques severes.
És un joc de precisió i d'estratègia, amb les seues pròpies regles arreplegades en un reglament internacional. Però si hi ha alguna cosa que significar en la Boccia com a joc i activitat esportiva és per sobre de tot, la possibilitat que ofereix a persones amb grans discapacitats d'acostar-se a la pràctica esportiva, no solament com a gaudi del seu oci i temps lliure, sinó també al màxim nivell de competició.
Els elements d'aquest esport són sis boles roges i sis blaus (un color per competidor) i una altra blanca (o “diana”) de 8´3 cm. de diàmetre i un pes de +/- 270 *gr.
En cada partit, l'objectiu de cada esportista és acostar les seues boles a la bola “diana” intentant traure el màxim avantatge (puntuació) al seu contrincant. Els partits consten de 4 o 6 parcials en funció que es jugue individualment, per parelles o equips.
El terreny de joc mesura 12´5 x 6 m i el sòl preferentment és de fusta o sintètic, materials habituals en els poliesportius.
Les úniques categories ho són en funció del grau de discapacitat que patisquen els esportistes. Tots ells, greument afectats i per tant asseguts en cadires de rodes, llancen les boles amb les seues mans, excepte els de la classe corresponent a la discapacitat més severa, que juguen amb l'ajuda d'una *canaleta, sobre la qual el seu pilot diposita la bola una vegada escollida l'adreça per l'esportista. Existeixen proves individuals, per parelles i d'equips, sent un esport mixt en el qual els homes i les dones competeixen entre si.
Es va convertir en esport Paralímpic en 1988, en els Jocs de Seül.
CLASSIFICACIÓ DELS ESPORTISTES
L'atleta BC1 amb paràlisi cerebral la disfunció locomotora de la qual afecta el cos sencer. Les característiques típiques d'un atleta BC1 són:
a. En general no poden *propulsar la seua cadira de rodes manual.
b. Té dificultat el canviar la posició en la qual se senten.
c. Sovint tenen moviments involuntaris de tronc, cap i braços.
d. Tenen dificultat en els moviments del llançament.
i. No tenen cap ús funcional en les cames..
f. Tenen la possibilitat de tenir una persona de suport o auxiliar, que solament actuarà a les indicacions del jugador (donar la bola, col·locar en posició la cadira, posar els frens de la cadira, subjectar la cadira, etc.)
L'atleta BC2 té paràlisi cerebral amb la disfunció de l'aparell locomotor que afecta al cos sencer. Les característiques d'un atleta BC2 són:
a. Tenen control de tronc, però aquest no implica que el moviment del braç siga descoordinat.
b. Tenen dificultats amb el moviment aïllat del muscle.
c. Poden separar els dits i el polze, però no ràpidament
d. Poden *propulsar la cadira de rodes, però no ràpidament.
i. Poden alçar-se o asseure's però molt inestablement.
L'atleta BC3
pot tenir paràlisi cerebral o origen No-Cerebral (Malalties degeneratives, tetraplejias...).
L'atleta té disfunció severa de l'aparell locomotor en els quatre membres.
L'atleta té força i coordinació escasses per a agarrar i per a llançar una bola
de Boccia i/o per a propulsar-la constantment més enllà de la línia V, juguen
amb l'ajuda d'una *canaleta o rampa. Aquests jugadors tindran un auxiliar de
suport que atendrà única i exclusivament a les indicacions del jugador,
l'auxiliar romandrà sempre d'esquena al joc.
L'atleta BC4 tenen disfunció severa de l'aparell locomotor en els quatre membres, d'origen No-Cerebral o d'origen cerebral degeneratiu. La gamma del moviment activa és pobre. L'atleta demostrarà pobra força o la manca severa de la coordinació combinada, amb control dinàmic pobre del tronc.
Després del moviment dels muscles o del cap per a realitzar un llançament li serà necessari recuperar la posició vertical, doncs el tir li desequilibra en el seu balanceig. L'atleta pot demostrar suficient destresa per a manipular i per a llançar una bola de Boccia més enllà de la línia V. El control serà pobre en l'assentament i el llançament serà d'una sincronització pobra. Evidentment aquesta manca li obliga a realitzar un llançament de "oscil·lació de pèndol". L'atleta pot *propulsar la cadira de rodes. Moviments ràpids no són possibles.
L'atleta BC4 tenen disfunció severa de l'aparell locomotor en els quatre membres, d'origen No-Cerebral o d'origen cerebral degeneratiu. La gamma del moviment activa és pobre. L'atleta demostrarà pobra força o la manca severa de la coordinació combinada, amb control dinàmic pobre del tronc.
Després del moviment dels muscles o del cap per a realitzar un llançament li serà necessari recuperar la posició vertical, doncs el tir li desequilibra en el seu balanceig. L'atleta pot demostrar suficient destresa per a manipular i per a llançar una bola de Boccia més enllà de la línia V. El control serà pobre en l'assentament i el llançament serà d'una sincronització pobra. Evidentment aquesta manca li obliga a realitzar un llançament de "oscil·lació de pèndol". L'atleta pot *propulsar la cadira de rodes. Moviments ràpids no són possibles.
