TERCER
CICLE: 5è i 6è de Primària.
SEGONA AVALUACIÓ
.1) Què és l’atletisme? Història.
A on es practica l'atletisme?
.2) Diferents modalitats o especialitats. Esquema.
.3) Curses:
3.1)De
Marxa Atlètica.
3.2)De
correr: Velocitat. Mig Fons. Fons. Relleus. Tanques/Obstacles.
.4) Salts:
4.1)
Horitzontals: Llargada. Triple.
4.2)
Verticals: Alçada. Perxa.
.5) Proves Combinades:
5.1) Homens: 10
proves. Decatló.
5.2) Dones: 7
proves. Heptaló.
.6) Llançaments:
6.1) Pes.
6.2) Javelina
6.3) Disc
6.4) Martell
.7) Opinió personal. Fotos.
. Entrega de treball:
dimarts 4 i 6 de març 2014.
. NOTA: Per cada apartat del treball, cal escriure un full mínim
per davant i per darrere amb bolígraf blau o negre. Les fotografíes que
inclogueu, ho feu en un full directament al final del treball.
. INFORMACIÓ:
Orba 13 de desembre de
2013. .
Una salutació. Carles Siscar (Mestre
d'EF).
EDUCACIÓ FÍSICA: L’ATLETISME. 13/14.
El mot
atletisme prové de la paraula grega "athlon" que significa lluita,
competència, combat o similars.
L'atletisme
és un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment, tant en
l'àmbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els
nivells. La simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva pràctica
expliquen en part aquest èxit. Els primers vestigis de concursos atlètics es
remunten a civilitzacions antigues.
Els Jocs
Olímpics són la prova
internacional més coneguda. Se celebren cada quatre anys des de 1896 i l'atletisme és la disciplina més
important en ells. Des de 1982, la IAAF és l'organisme encarregat de la
reglamentació, i va crear normes per finalitzar amb el període amateur de la
disciplina. El primer Campionat del Món d'Atletisme es va organitzar en 1983 i tenen lloc cada dos anys des de 1991.
INFORMACIÓ - APUNTS D’ATLETISME.
L’atletisme
és considera l’esport més antic del planeta. Hi ha diverses teories que apunten
a l’any 880 aC
com a data d’inici de l’esport però la teoria més acceptada és la del 776 aC perquè són els
primers jocs dels quals s’han trobat escriptures que ho demostren.
Estadi
d‘ Olimpia els atletes començaven als 12 anys l’entrament i la preparació
física a la pista. A més hi havia proves diferents a les actuals, per exemple
s’hi contemplava la lluita, boxa, pancraci (una combinació de les dues anteriors),
carreres de quàdriques… d’altra banda ja es disputaven moltes altres proves com
els llançaments de disc i javelina, curses de velocitat, salt de llargada….
Amb l’arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent interès. L’any
394 dC l’emperador romà Teodosi I el Gran els va abolir perquè eren considerats
pagans.
Fins a mitjans del segle XIX no es van reprendre a Anglaterra, on havia
crescut l‘ interès pels esdeveniments esportius, i per tant, també per
l’atletisme.
Als Estats Units al 1868 es va fundar el primer club d’atletisme. Això va
desfermar l‘ interès per aquest esport tant a Europa com a Amèrica.
Tot i això no va ser fins els jocs d‘ Estocolm, al 1912 que no es van
començar a cronometrar les carreres; va ser, per tant, el primer cop que es van
comptar les marques.
El 20 d’agost del 1913 es va fundar la Federació Internacional
d’ Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. Els fundadors van ser 16 països,
però actualment ja l‘ integren 137.
2.Classificació i reglament
Al 1976 es va acordar que tots els rècords i proves s’expressin de forma
mètrica.
Les proves a l’atletisme s’acostumen a classificar en tres grans blocs:
-curses (velocitat,
tanques, resistència, marxa, relleus…)
-concursos (salts i llançaments)
-combinades (decatló i heptatló).
Les curses són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el
cas de la marxa) una distància determinada amb l’objectiu de completar-la amb
el menor temps possible. Hi ha algunes curses on en comptes de recorre una
distància determinada el més important és el temps. Les més importants són:
• 100 m, 400 m, 1500 m, 10000 m, mitja marató i la
marató.
• Tanques i obstacles: 110
mt, 400 mt i 3000 obstacles.
• Marxa.
• Relleus: 4×100 m i 4×400 m.
3. Sessió d’entrenament
3.1)LES CURSES
Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys. De
tal manera que els 50
metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 són
categoritzades en aquest grup. Aquestes carreres es caracteritzen perquè
l’atleta comença la carrera ajupit als estrebs (més coneguts com a starting o tacs de
sortida) que l’ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en
aquestes curses pot ser decisiva. L’atleta no escatima en cap moment en
velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser l‘ única excepció és a la
prova dels 400 metres,
on l’atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més
en altres zones.
Les carreres de mig- fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les
curses més populars són la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000.
En aquestes carreres l’atleta segueix una estratègia prèviament estudiada
accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distància, també hi ha
atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat.
En aquestes proves no es comença amb starting, sinó de
peu, i es col·loquen en una línia corba de la pista, sense carrer únic; l‘ única excepció són els 800 metres llisos on si
que es comença amb starting i durant una distància hi ha carrer únic.
Els crossos es
caracteritzen per disputar-se en mig de camins, muntanyes, camps, etc. en
comptes de fer-ho a la pista. Les carreres de fons són totes les curses d‘ una
distància superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marató (42.195 metres fora de
pista), crossos (fora de la pista)…
Les carreres de tanques són de 400
metres o inferiors en distància. L’atleta ha de superar
un conjunt de 10 tanques, de diferent alçada segons la categoria i el sexe. La
distància entre les tanques és diferent segons la distància que es recorri.
Les carreres d’obstacles són semblants, la distància més comuna són els 3.000 metres, l’atleta
ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una
riera.
Les carreres de relleus hi participen 3 o més habitualment 4
atletes del mateix equip. Aquests
van recorrent una distància determinada i passant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip. El canvi
s’ha de produir en una zona de 18 metres. Si durant la carrera a un atleta li
cau el testimoni, aquest l’haurà de recollir i no un altre del seu equip. A
més, a l’hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si això pot
interferir en un atleta contrari.
En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu
en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es
compleixi completament aquesta norma, serveix per a evitar que els atletes
corrin. Només es sancionarà si s’incompleix clarament, l’atleta que ho faci
rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies comprenen des dels 1.500 metres fins als
50km
3.2) CONCURS
Els concursos són aquelles proves de l’atletisme que no són ni curses ni
combinades: els salts i els llançaments.
Les proves que conformen aquest gran grup són molt variades i diverses. Els
salts son: salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt, i els
llançaments: el pes, disc, martell i javelina.
En el salt d’alçada l’atleta ha de superar un llistó saltant-hi per sobre. La
tècnica emprada actualment és la de fosbury.
El salt amb perxa té aspectes comuns amb el salt d’alçada: l’objectiu es
passar un llistó per sobre, en aquest cas, però, els atletes s’ajuden d’una
barra flexible anomenada perxa.
El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distància horitzontal
del punt de batuda. El triple salt és igual excepte que des del punt de batuda
fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la
tercera passa).
El llançament de pes consisteix en llançar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les
dones el més lluny possible sense sortir d’un cercle de llançament.
El llançament de disc i el llançament de martell consisteixen, també, en
llançar el més lluny possible un disc o un martell respectivament donant una
voltes prèvies per agafar impuls.
El llançament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llançament
es fa en un passadís, també s’ha d’intentar llançar el més lluny possible el
javelina.
3.3) COMBINADES
Es tracten de “conjunts” d’algunes de les proves esmentades anteriorment.
Són el decatló i heptatló. En aquestes
competicions es compten els punts guanyats a cada prova, que varien segons la
marca aconseguida, comptant com a 10.000 la marca ideal, en el cas del decatló.
Al decatló es realitzen les següents proves: (primer
dia) 100m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d’alçada, 400m
llisos; (segon dia) 110m tanques, llançament de disc, salt amb perxa,
llançament de javelina i 1500m. Aquesta prova només és masculina.
A l’heptatló es
realitzen les següents proves: (primer dia) 100m tanques, salt d’alçada,
llançament de pes, 200m llisos; (segon dia) salt de llargada, llançament de
javelina i 800 metres
llisos. Aquesta prova només és femenina
4. Actituds, valors i normes
Reflexió sobre la competició. Tema debat sobre:
-Valors positius i negatius.
-Educació de l’esforç
